Canejan

Canejan és un municipi del nord de la Val d'Aran travessat per la vall de Toran, a la riba dreta de la Garona. Cap a l’est es troben l'estany i els rasos de Liat, a la serra Sascorjada. Al nord del municipi es troben les principals elevacions com els tucs d'Es Pans, d'Era Pica i de Crabera (2.630 metres); és fronterer amb Comenge, a l’Estat francès. A la ribera sud del Toran s’alça la serra de Guarbes amb elevacions també superiors als 2.000 metres.

Es tracta d’un clima atlàntic de muntanya amb temperatures fredes. Gràcies al relleu muntanyós, ple de cims de gran altitud que envolten el municipi, a la seva orientació dominant de sud-est a nord-est i a l’existència del pla d’Aquitània, hi ha l’entrada de l’aire humit de l’Atlàntic. Aquest hi proporciona un ambient fresc i humit durant tot l’any, amb abundants precipitacions, sobretot als vessants mitjans i alts. Les precipitacions són abundants en tot el territori i no hi ha cap període sec. Principalment a l’hivern, hi ha precipitacions nivals; el nucli principal es troba a la solana.

La ramaderia, principalment el bestiar boví, és la principal font de riquesa, atesa l’abundància de prats. Es conreen cereals, com blat, sègol o blat de moro, i patates.

Hi ha jaciments de minerals: ferro, plom, zinc… i dues centrals elèctriques. A més, el municipi gaudeix d’abundància de boscos de faigs i avets no explotats.

El turisme és la seva activitat principal ja que, entre altres motius, la Val de Toran és un Espai d’Interès Natural.

Cap al segle I dC Canejan era un campament romà que tenia la base a l’actual plaça de la Castra. El punt va ser estratègicament molt important en l’ocupació que els romans van fer de la vall.

Als documents medievals apareix amb els noms de Caneia, Caneiano o Canigano. Va formar part del terçó de Bossòst fins al segle XV, quan va passar al d'Es Quate Lòcs.

A Canejan va néixer el coronel Francesc Benosa, militar que tingué un paper destacat a l’exèrcit català en la Guerra del Francès (1808-1814), quan Catalunya reaccionà davant la invasió napoleònica.

A Canejan s’accedeix per un pont d’estil romànic, per on es creu que ja passava la via romana que anava de Sant Bertrand de Comenges fins a Tarragona. A l’entrada encara es pot trobar alguna bòrda, un edifici tradicional de la vall per guardar el bestiar amb teulada de palla.

A la població trobem l’església de Sant Sernilh, reformada completament el 1818 a partir d’una base romànica. L’interior és d’una nau amb volta de canó seguida i presbiteri format per tres arcs a plena cintra. Conserva una pica beneitera de marbre del segle XVI decorada amb un Agnus Dei.

El campanar és de torre quadrada i coberta piramidal. També hi ha una estàtua al centre de l’església, prop d’un altar davant la paret de Joana d’Arc, portada per una família francesa el 1938.

Canejan també conserva les restes d’edificis antics com la casa de Sirat, que tenia una torre de defensa quadrada del segle XVI, i la casa de Benosa, amb una capelleta romànica annexa amb campanar d’espadanya.

A Sant Joan de Toran, poble amb pintorescos camins i cases de pedra, que es creu que fou propietat de frares hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, trobem l’església de Sant Joan Baptista, romànica i d’una sola planta. Té la peculiaritat que conserva tots els objectes personals (ulleres, rosaris o mocadors) que els visitants hi deixen com a mostra del pas pel temple o a mode d’exvot.

Al refugi Era Honeria, una antiga forja anomenada Harga de Güèrri, encara es pot reconèixer la utilitat de l’edifici, que recollia i tractava el material provinent de les mines de Güèrri i de Palomèra. Més amunt, seguint la carretera, es troba una presa d’aigua.

La Pelarica és un mirador amb caseta de pedra construïda en honor a la Mare de Déu de Pilar, des d’on es pot gaudir del paisatge de la vall del Garona, part del Baish Aran i el pic de la Maladeta. Un altre mirador interessant és el deth To, al qual s’arriba per un dels camins més escarpats del poble.

Les excursions a peu són el principal atractiu de la zona, no només per pujar als cims (com el Cauhilha o la Muntanhola), sinó també per visitar els pobles que componen el municipi, com Bordius, on es pot arribar per la pista forestal que porta a Les o per un camí senyalitzat.

També és interessant recórrer el camí des Creus, que porta a Porcingles des de Canejan, amb les creus de fusta que representen el calvari de Crist. Per aquí en altres temps anava la processó de Setmana Santa, cap a una muntanyeta rocosa amb una gran creu de ferro, que encara avui es conserva.

Per veure l’Auet de Canejan, arbre monumental, s’ha d’agafar la pista forestal de Les a Sant Joan de Toran i seguir les indicacions.

A Les podem tastar plats de la cuina típica aranesa, com la truhada (patates farcides de carn) i la sanganheta (un embotit de sang de porc).

El 26 de febrer se celebra la Festa dels Barbacans, on personatges vestits amb pells i banyes d’animals com vaques, cérvols i ossos surten pels carrers com a homenatge als animals que habiten la zona.