Camprodon

Es tracta d’un extens municipi del Ripollès, situat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el riu Ter i el Ritort. Es troba als Pirineus axials i limita amb França per Beget amb el puig Comanegra (1.561 metres). La serra Cavallera i la riera de Bolós ocupen el sud del municipi.

El municipi presenta un clima mediterrani, de muntanya mitjana i d’alta muntanya: generalment humit, a causa de les abundants precipitacions provocades per l’afluència dels vents de llevant i que varia força d’una contrada a l’altra. Els hiverns són freds, ja que a l’alta muntanya hi pot haver temperatures extremes amb presència de la neu. Els estius són frescos i plujosos.

Actualment hi destaquen les indústries tèxtil, de la fusta i l’alimentària (embotits i galetes). A part, la ramaderia bovina i porcina.

A més, és un centre important i tradicional d'estiueig. Per tant, el turisme suposa una de les activitats econòmiques més importants del municipi.

Camprodon exerceix com a centre subcomarcal de comerç amb un important mercat i carrers comercials.

L’origen de la vila se situa al monestir benedictí de Sant Pere, fundat al segle X. Ramon Berenguer III va atorgar, l’any 1118, el privilegi de celebrar mercat al costat mateix del cenobi, fet que va marcar el desenvolupament posterior de Camprodon com a nucli urbà.

L’abat del monestir de Sant Pere va ser el senyor de Camprodon fins al 1252, quan la vila va passar sota control directe de la Corona com a cap de la vegueria del mateix nom.

Camprodon no va passar de llarg de les calamitats que es van succeir entre els segles XV i XIX. Durant la Guerra Civil catalana, la vila va ser saquejada i incendiada per les tropes de Lluís XI de França. Els saquejos francesos es van repetir durant la Guerra dels Segadors (1640) i també a la Guerra de la Gran Aliança (1689) i a la Guerra Gran (1794). Finalment, la tercera guerra carlina (1872-1876) va tenir Camprodon, adscrita al bàndol carlí, com a escenari d’importants accions militars.

L’estabilitat dels últims anys del segle XIX i principis del XX va provocar el desenvolupament urbanístic de Camprodon. Coneguda com la Suïssa catalana per la burgesia barcelonina, la vila va adquirir un caràcter turístic que no ha perdut.

Camprodon concentra una bona quantitat d’edificis i monuments d’interès. L’edifici més important és l’església del monestir de Sant Pere (segle XII), una de les joies del romànic a la zona, i a prop seu l’església de Santa Maria, gòtica. Davant d’aquest temple s’obre una espaiosa plaça dedicada a Albéniz.

A l’entrada de la vila antiga trobem el Pont Nou (segle XIV), un dels seus símbols. A partir d’aquí podem anar descobrint l’església del Carme (segle XIV), d’estil gòtic; la casa Ribes, un casal gòtic; la Casa de la Vila (segles XVI-XVIII), on destaca la façana amb el seu escut, i les muralles de l’antic castell, al puig de les Relíquies.

Travessant un altre pont deixarem el nucli medieval i trobarem el sector més modern de Camprodon, nascut amb l’impuls del turisme. Aquí sobresurten les torres i xalets modernistes que hi ha al passeig de Maristany, especialment l’anomenada Vora el Ter, amb una petita església i un claustre traslladats des de San Esteban de Gormaz (Sòria).

A més de tot això podem visitar l’oratori de Sant Maties (segle XVIII), l’ermita de Sant Antoni, l’església de Sant Miquel de Cavalleria i dues esglésies romàniques més als poblets veïns: la de Sant Feliu de Rocabruna (segle XII) i la de Sant Cristòfol (segle XI), al centre de Beget, un poblet medieval fascinant.

A Camprodon es pot esquiar, practicar esports d’aventura o recórrer els voltants amb bicicleta de muntanya. També s’hi ofereix la possibilitat de seguir les rutes (a peu o amb vehicle tot terreny) que hi ha senyalitzades pel poble, així com de descobrir els rierols i les fonts que els rius Ter i Ritort formen dins els boscos, on es pot pescar o caçar. Les excursions a cavall, el golf, el tennis o les piscines són altres atractius per al visitant.

Al municipi és típica la cuina de bolets i la de carn de caça. S’hi poden comprar i tastar les galetes de la vila, famoses arreu perquè han estat comercialitzades per la casa Birba. Les podrem trobar als dos passeigs principals: el de la Font Nova i el de Maristany. El carrer de València, convertit en punt neuràlgic, tanca l’eix comercial de la vila.

L’oferta cultural es concentra en la Casa de la Vila, on es programen exposicions tot l’any; el Museu Isaac Albéniz, que compta amb objectes personals i documents del músic, i el prestigiós Festival de Música Isaac Albéniz, que programa any rere any la suite Ibèria i promou la participació de joves talents.