Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume, Senderisme, Cicloturisme
El tram català del Camí de Sant Jaume s'inicia al Cap de Creus (Costa Brava) i finalitza a Alcarràs (Terres de Lleida), entrant després a terres aragoneses. Alguns dels punts d'interès són el Monestir de Sant Pere de Rodes o Montserrat.

L'origen del Camí de Sant Jaume es remunta a principis del segle IX. Ja en aquell moment la ruta es converteix en un important punt de pelegrinatge i l'afluència de visitants propicia la creació d'esglésies, monestirs, fondes i hospitals.

Durant el segle XIV el costum decau, a causa principalment de les guerres, però al segle XX es produeix una renaixença i el Camí és seguit per milers de pelegrins moguts per motius tant espirituals com turístics, culturals o esportius. A la dècada de 1980 s'inicia la recuperació del tram català, i el 1993 el Camí és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El tram català està senyalitzat amb els indicadors: pals de tres metres d'alçada amb banderoles blaves -el color utilitzat en les rutes jacobees de tot Europa- que duen el símbol de la petxina o vieira, un dels atributs de sant Jaume.

El camí té dos possibles inicis. El del Port de la Selva té el valor simbòlic de partir d'arran de mar. A més, passa pel monestir de Sant Pere de Rodes, que a l'edat mitjana fou el lloc de pelegrinatge més important de la Península Ibèrica després de Santiago. L'altre parteix de la Jonquera, a la frontera amb França, i enllaça amb una de les principals rutes europees. Tots dos camins menen a Figueres, ciutat que destaca per la seva acollidora Rambla i pel museu dedicat a Salvador Dalí, que exhibeix més de noranta obres de l'artista.

De Figueres a Bàscara, el Camí de Sant Jaume enfila un seguit de petits pobles que traspuen història: Santa Llogaia d'Àlguema, Borrassà, Creixell i Pontós. Passejant pels seus carrers, places i rodals, es poden descobrir jaciments neolítics, restes romanes, esglésies barroques i cases pairals.

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles. Ambdues opcions permeten conèixer petits nuclis agrícoles i ramaders que conserven una bellesa genuïna.

També Girona és plena d'atractius: el parc de la Devesa, el barri jueu o Call, la catedral, les cases del riu Onyar, etc. Des de la ciutat, la ruta jacobea torça en direcció nord-oest per la via verda Girona-Olot, que segueix el traçat d'una antiga via de ferrocarril. A l'altura de Sant Esteve d'en Bas, on enllaça amb la variant procedent d'Olot, gira de nou cap al sud-oest, coincidint amb el vell camí ral d'Olot a Vic, herència d'una antiga carretera romana plena d'hostals reconvertits en pagesies. Després de travessar el Collsacabra, la ruta baixa cap a la plana d'Osona fins anar a raure a Vic. Aquesta ciutat és coneguda, entre altres motius, per la seva plaça Major, una de les places porticades més grans i boniques de Catalunya, i per la imponent catedral de Sant Pere.

Entre la capital d'Osona, i la del Bages, Manresa, se succeeixen boscos de roures i alzines esquitxats per petits i escadussers nuclis de població. Un dels punts més interessants d'aquesta etapa és el monestir de Sant Benet de Bages, un majestuós conjunt envoltat de vegetació, declarat monument nacional. Una mica més enllà arriba Manresa, ciutat que posseeix un ric patrimoni arquitectònic, des de carrers medievals fins a palauets modernistes o naus de l'època de la revolució industrial.

A continuació la ruta passa per Castellgalí i puja a Montserrat, un dels principals símbols culturals i religiosos del país. Enclavat entre les roques hi ha el monestir benedictí de Santa Maria, fundat l'any 1025 per l'abat Oliba i que allotja la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, coneguda popularment com la Moreneta. A la muntanya també hi trobem l'ermita de Santa Cecília (segle XI).

Després de passar per Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s'arriba a Igualada, una important ciutat industrial. Val la pena aturar-se a la plaça de Pius XII, on hi ha la basílica de Santa Maria (segle XII), que combina elements renaixentistes i gòtics i que allotja un bell retaule barroc. Al costat de la basílica hi ha la farmàcia Bausili, fundada al segle XV i encara en funcionament.

Els pobles següents de la ruta són Sant Genís, Jorba, al peu de les restes de l'històric castell del mateix nom, Santa Maria del Camí, Montmaneu, la Panadella i Pallerols. Aquest últim és un lloc tranquil on paga la pena d'aturar-se per visitar l'església de Sant Jaume (segle XI), que allotja una imatge de l'apòstol, i on es pot segellar la credencial.

La ruta continua per Sant Antolí i Vilanova i per Sant Pere dels Arquells, on belles cases rústiques envolten una església gòtica, abans de travessar Vergós camí de Cervera. En aquesta antiga ciutat murallada és recomanable visitar la Universitat, d'estil barroc, i els estrets carrerons medievals del casc antic, com el de les Bruixes.

Sortint de Cervera hi ha un tram d'uns deu quilòmetres en què no es passa per cap poble fins al Talladell, ja gairebé a les portes de Tàrrega. La capital de la comarca de l'Urgell és un important centre comercial i de comunicacions on es pot visitar l'església de Santa Maria de l'Alba (segles XVII-XVIII).

Les localitats següents que el caminant troba són Vilagrassa, on destaca el bell portal romànic de la seva església, i Anglesola, que atresora un ben conservat nucli antic. Castellnou de Seana, el Palau d'Anglesola i Bell-lloc d'Urgell són les tres fites següents abans d'arribar a Lleida. La ciutat, situada a la riba del riu Segre, té com a símbol principal el conjunt medieval de la Seu Vella, un temple gòtic en què destaca el seu alt campanar octagonal.

El següent poble de l'itinerari, Alcarràs, situat a uns deu quilòmetres de la frontera amb Aragó, també és el darrer del Camí de Sant Jaume a Catalunya.

Les persones que fan la ruta a peu, a cavall o amb bicicleta poden demanar la credencial. En aquest document es van estampant els segells dels albergs on es pernocta i permet, un cop finalitzat el recorregut, obtenir la Compostellana. En el tram català del Camí de Sant Jaume hi ha un alberg específic per als pelegrins i centres d'acollida i hostals que ofereixen descomptes als portadors de credencials.

Col·lecció Guies del Camí de Sant Jaume a Catalunya

El Camí de Sant Jaume: del Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va des de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) i el coll de Panissars (la Jonquera) fins al monestir de Montserrat. Aquest itinerari, conjuntament amb l'anterior, configura el "braç major" del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya. Una ruta plena d'atractius monumentals i culturals. La guia conté referents històrics i culturals del Camí, així com indicacions per preparar el pelegrinatge, plànols de cada etapa i informació sobre allotjaments turístics on es pot fer nit.

El Camí de Sant Jaume: de Montserrat a Alcarràs, de Tàrrega a Alfarràs

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram comprès entre el Monestir de Montserrat i Alcarràs del Camí de Sant Jaume de Galícia, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La guia conté referents històrics i culturals del Camí, així com indicacions per preparar el pelegrinatge, plànols de cada etapa i informació sobre allotjaments turístics on es pot fer nit.

El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va des de Barcelona al Montestir de Montserrat i que el formen dos itineraris: el que va de Barcelona a Montserrat, travessant la serra de Collserola, i el que remunta el Llobregat fins al peu de la muntanya de Montserrat.

El Camí de Sant Jaume: de Tarragona a Lleida

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va de Tarragona a Lleida. Aquest tram té una longitud de 157 km, travessa 7 comarques i 28 municipis i té el valor afegit de passar pels grans monestirs reials de la ruta del Císter.

El Camí de Sant Jaume: de Tortosa a Batea

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va de Tortosa a Batea. Una gran part d'aquest camí coincideix amb el sender GR-99, que segueix el curs de l'Ebre, des del seu naixement a Fontibre fins al Delta.

  • Classificació de la ruta: Història, Natura, Itinerari cultural
  • Mitjà de locomoció: A peu, Amb bicicleta, A cavall
  • Nivell de dificultat: Iniciats
  • Distància del recorregut: 470 km
  • Durada: 98 h
  • Època de visites: Tot l'any
  • Administrador de la ruta: Agència Catalana de Turisme
  • Oficines de turisme: Oficina de Turisme de Port de la Selva, Ajuntament de la Jonquera, Oficina de Turisme de Figueres, Ajuntament de Borrassà, Ajuntament de Bàscara, Oficina de Turisme de Girona, Ajuntament de Medinyà, Oficina de Turisme de la Vall d'en Bas, Oficina de Turisme de Vic, Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, Manresa Turisme, Ajuntament de Castellgalí, Oficina de Turisme de Montserrat, Ajuntament d'El Bruc, Ajuntament de Castellolí, Oficina d'Informació Turística i Cultura d'Igualada, Anoia Turisme, Turisme La Segarra, Centre d'Acollida Turística de Cervera, Turisme Tàrrega, Ajuntament de Vilagrassa, Ajuntament d'Anglesola, Ajuntament de Castellnou de Seana, Ajuntament de el Palau d'Anglesola,Turisme Pla d'Urgell, Oficina de Turisme de Lleida, Ajuntament d'Alcarràs
  • Província: Barcelona, Lleida
  • Comarca: Alt Empordà, Anoia, Bages, Garrotxa, Gironès, Osona, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Urgell
  • Punts d'interès: Port de la Selva, Jonquera, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Borrassà, Bàscara, Girona, Vic, Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages), Manresa, Castellgalí, Montserrat (Monistrol de Montserrat), Sant Pau de la Guàrdia (El Bruc), Castellolí, Igualada, Sant Genís (Jorba), Jorba, Santa Maria del Camí (Veciana), Montmaneu, la Panadella (Montmaneu), Sant Antolí (Ribera d'Ondara), Sant Pere dels Arquells (Ribera d'Ondara), Vergós (Cervera), Cervera, Talladell (Tàrrega), Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Palau d'Anglesola, Bell-lloc d'Urgell, Lleida, Alcarràs
  • Senyalització: 
  • Consells: Porta calçat adient, aigua i snacks. Segueix la senyalització i duu sempre cartografia (el mòbil pot fallar si no hi ha cobertura). Protegeix-te del sol, sobretot a l'estiu, i porta una llanterna, per si es fa fosc.
Es troba adherit a: Arts i Cultura, Senderisme a Catalunya
Es troba adherit a: Arts i Cultura, Senderisme a Catalunya

Etapes

Es troba adherit a: Arts i Cultura, Senderisme a Catalunya
Es troba adherit a: Arts i Cultura, Senderisme a Catalunya
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume

  • Adreça:Passeig de Gràcia, 105

  • 08008 Barcelona

  • Barcelona / Terres de Lleida

  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume

  • Adreça: Passeig de Gràcia, 105

  • 08008 Barcelona

  • Barcelona / Terres de Lleida

  • Telèfon:934 849 900

  • Web:http://www.camidesantjaume.cat

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf