Cambrils

Cambrils és un extens municipi de la comarca del Baix Camp, situat al centre de la Costa Daurada. El terme és un àrea plana dividida per dos sectors separats pràcticament pel terme de Vinyols (situat a l'interfluvi de les rieres d'Alforja i de Riudoms): a occident es troben les rieres de Riudecanyes i la d’Alforja, i a occident la riera de Riudoms. Aquestes rieres són també el límit municipal amb els municipis veïns. Diversos torrents travessen el municipi: el torrent del Gener passa pel costat sud del nucli. El municipi té un total de nou quilòmetres de platja sorrenca que comença al golf de Sant Jordi i s’estén fins a la punta de Riudecanyes.

El clima és mediterrani marítim. Els estius no són gaire càlids per l’acció moderadora del mar (no se superen els 27 ºC) i, per aquest mateix motiu, els hiverns són molt suaus i no baixen dels 5 ºC. Les precipitacions es concentren a la primavera i la tardor, i els estius són secs. La humitat mitjana anual pot arribar al 75 per cent. El vent sec, anomenat mistral, és el més característic d’aquest territori, i en alguns moments pot arribar a assolir velocitats considerables.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més considerable de l’economia actual de Cambrils, amb nombroses urbanitzacions al llarg de la platja, a més d'hotels (més de 300) i càmpings.

La pesca, malgrat una certa recessió, però, continua tenint un paper molt important en l'economia del municipi, i registra més d'un miler de tones de peix anuals. Al sector agrari de regadiu hi destaquen els productes d’horta, l’avellaner i l’olivera, amb què s’elabora l’oli de Denominació d’Origen Siurana.

Al municipi s’han trobat restes romanes de notable importància, com les de la vil·la de la Llosa, datades entre el segle I aC i el VI dC.

La carta de població arriba el 1154 de la mà de Ramon Berenguer IV. Del segle XII al XIV es fa visible la rellevància del lloc per als successius reis. Jaume I, Pere I i Pere III hi atorguen el caràcter de vila reial i l’autoritzaren a emprar la corona reial i les quatre barres a l’escut.

De fet, va ser des de les platges de Cambrils (juntament amb les de Tarragona i Salou) d’on van sortir, per exemple, les naus que van dur Jaume I a la conquesta de Mallorca el 1229.

Després de segles d’una certa decadència i de la fractura que produí la Guerra dels Segadors (1640), Cambrils experimentà una notable recuperació econòmica al segle XVIII.

Però els conflictes bèl·lics la van tornar a sacsejar, amb la guerra contra Anglaterra (1789), la Guerra del Francès (1808-1814) o les guerres carlines (1833 i 1876).

Ja entrat el segle XX, Cambrils veu com la condició de municipi agrícola i pescador es transforma radicalment per l’arribada del turisme a partir dels anys seixanta.

Això suposa una injecció econòmica, que juntament amb successives onades d’explosió demogràfica han perfilat el caràcter actual del municipi: dinàmic, pròsper i cosmopolita.

A Cambrils, població d’una llarga història, hi podem trobar des de les restes romanes de la vil·la de la Llosa, el primer referent de la història de la localitat, fins a l’antic celler modernista, que ara acull el Museu Agrícola. Visitar-lo ens proporcionarà molts detalls sobre la història de la pagesia i dels productes més emblemàtics del seu camp: el vi i l’oli.

Del segle XVI és la torre de l’Ermita (l’altra gran torre, la del Port, data del segle XVII), una impressionant torre de guaita en excel·lent estat de conservació, que manté intacta l’estructura interna. S’hi mostra una exposició documentada sobre la història medieval del municipi.

Tampoc no ens podem oblidar del Museu del Molí de les Tres Eres, seu del Museu d’Història de Cambrils, on s’exposen les troballes arqueològiques que donen fe dels antics orígens de la zona. A tall d’anècdota, el visitant hi podrà veure en funcionament un molí hidràulic, peça cabdal de l’enginyeria agrícola tradicional.

L’oferta de lleure i activitats de Cambrils té un nucli fonamental: el mar. Així, al marge de la desena llarga de platges (prototipus de la costa mediterrània, de sorra fina i aigües càlides), també podem trobar-hi un ampli ventall d’opcions relacionades amb la nàutica, aplegades al voltant de l’emblemàtic Club Nàutic de Cambrils, el més antic de Catalunya.

També del mar provenen la majoria d’ingredients que formen la gastronomia de Cambrils (arrossos, suquets de peix…), una de les deganes de la Costa Daurada i amb una rellevant escola d’hosteleria.

Més enllà de la franja costanera, es poden seguir rutes que permeten al visitant descobrir la cara més amagada del municipi: paisatges boscosos amb arbres centenaris, barrancs i grans extensions de cultiu agrícola.

Relacionat amb aquest darrer aspecte, és interessant esmentar la Ruta de l’Oli, amb aturada al Museu Agrícola, on s’ofereix una didàctica introducció al procés d’obtenció d’aquest producte.

Cal esmentar també la presència d’instal·lacions esportives, on es poden practicar tota mena d’esports. És el cas, per exemple, del concorregut camp de golf.