Camarasa

Municipi de la Noguera, al Marquesat, a la zona de contacte entre la depressió Central i els Prepirineus. El Segre travessa el seu territori i forma el congost de Camarasa, entre la serra Carbonera i la de Mont-roig (al límit nord on hi ha el pantà de Camarasa); al centre del municipi es troba la serra Negra (al voltant dels 600 metres) i al sud del terme forma el pantà de Llorenç de Montgai, al costat de la serra Blanca.

El clima és mediterrani continental, amb influències de les muntanyes properes. El nivell màxim de precipitacions es registra a la tardor i a la primavera, i el mínim, a l’hivern, si bé a la zona del Prepirineu els hiverns acostumen a ser més plujosos. Els estius són, en general, bastant calorosos, mentre que els hiverns són freds i presenten boires freqüents, principalment al curs del riu Segre i les valls laterals.

El municipi té una cooperativa agrícola que comercialitza part dels cultius d’alfals, hortalisses, patates, blat, ordi i vinya… De la ramaderia destaca la cabanya ovina i els conills.

Les activitats industrials depenen de l'agricultura (fabricació de pinsos, molins d'oli, etc.). El sector de la construcció i les indústries relacionades amb la fusta (serralleries) tenen també força importància.

Camarasa és un territori d’origen celta establert com a punt estratègic en la cruïlla de fronteres entre les zones d’Urgell, Pallars i Àger.

Aquesta qualitat va ser àmpliament explotada durant els conflictes anteriors i posteriors a l’ocupació morisca. Al final del domini sarraí s’aixecà una fortalesa a la zona del nucli actual que, el 1050, el governador de Lleida, Yusuf al-Muzaffar, lliurà a Ramon Berenguer I com a mostra de rendició.

La carta de poblament arribà al segle XII, entregada pel comte Ermengol VII i el rei Alfons I. El 1330 es formà el marquesat de Camarasa, que aplegava molts territoris propers i que estava sota la jurisdicció del comtat d’Urgell.

El pas del riu Segre per la zona l’ha convertit en escenari de nombrosos conflictes bèl·lics, com la Guerra dels Segadors (1652).

El patrimoni arqueològic de Camarasa és digne de visitar. El formen un conjunt de troballes que abasten des del paleolític (cova dels Bous) fins a l’edat del ferro (als vessants de la muntanya de Monteró), passant pel neolític.

Destaquen poderosament les de la balma del Pantà i la cova del Tabac, que pel valor de les seves pintures rupestres s’ha inclòs al conjunt de restes prehistòriques de l’arc mediterrani considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El patrimoni arquitectònic de Camarasa ens brinda més petjades emblemàtiques. El poblat iber de Monteró, la necròpolis visigòtica de Palous i el castell d’origen islàmic de Sant Llorenç de Montgai són alguns dels elements més antics i més ben conservats.

De l’època medieval resten edificis com la baronia de Sant Oïsme (al nucli del mateix nom), el castell de la Maçana, o l’esglèsia i el poblat de Sant Llorenç de Montgai. Acompanyant aquestes edificacions hi trobem ponts, pous i altres restes urbanes també de gran valor.

De l’època contemporània destaquen, per la voluminositat i la rellevància que han tingut per al desenvolupament del municipi, les centrals hidroelèctriques i les preses dels embassaments de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai.

També són destacables altres construccions vinculades a la indústria, com la Teuleria, els forns de guix i de calç o la Salina.

Traçar recorreguts pels diversos indrets naturals que conformen el paisatge de Camarasa ens dóna una molt bona idea de la importància d’aquest patrimoni al municipi.

Podem, per exemple, gaudir de grans panoràmiques acostant-nos al barranc d’Asclé, punt de trobada geogràfica entre la depressió de l’Ebre i els Pirineus. També dirigint-nos a Fontllonga gaudirem d’una molt bona perspectiva de la carretera del Doll, amb els seus jaciments geològics de transició entre el mesozoic i el cenozoic.

Tot això sense oblidar els al·licients que ens ofereix passejar per la Reserva Natural de la Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, que ocupa l’espai de l’embassament i d’un tram del riu Segre, i que ens garanteix una prolífica excursió.

Per als qui volen viure de prop les tradicions populars, Camarasa forma part del conjunt de municipis que mantenen viu el costum dels pessebres vivents, autèntiques obres d’art escèniques on s’involucra tota la ciutadania.

Entre el 26 de desembre i el 7 de gener, l’entusiasme de més d’un centenar de veïns de la població fa possible reproduir un total de cinc escenes, que tenen el nucli antic del municipi com a escenari.