Calonge

Calonge és un municipi del Baix Empordà situat a la costa, al vessant nord-oriental de les Gavarres. La costa comprèn també el sector de la badia de Palamós, entre el nucli urbà de Palamós i de Platja d'Aro. El terme és drenat per la riera de Calonge, on tributen altres rieres com la del Molins. El municipi s’estén cap a l’interior, on es troba la principal alçada: el puig d’en Cargol, de 359 metres.

El clima és mediterrani amb característiques subhumides: uns estius secs i calents i uns hiverns força moderats, amb escasses precipitacions i una humitat elevada. La proximitat amb el mar fa que els estius siguin més aviat frescos i a l’hivern no hi hagi glaçades importants. La serralada Litoral, per la seva banda, protegeix el territori dels vents freds que a l’hivern bufen del nord-est. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor, mentre que a l’estiu hi ha una llarga secada d’uns dos mesos de durada. A part de les brises, al municipi bufen el llevant, que és el responsable principal de la pluja que cau al territori, i la tramuntana.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi.

De l’agricultura perviuen cultius com la vinya, els farratges, els cereals (blat, ordi i civada) i les oliveres. Pròxims a la vila hi ha cultius de regadiu, basats en arbres fruiters.

La indústria existent és de la construcció, metall, alimentació i de la transformació de suro, molt tradicional al municipi.

Colinico és el primer nom documentat que es coneix de Calonge, i que apareix l’any 881. Va ser, però, al segle XIII quan Calonge queda definitivament ubicat al mapa de la Catalunya medieval, sota el poder i jurisdicció dels barons de Cruïlles, que van exercir el domini sobre el castell fins al segle XV, per bé que la vila passà a mans de la baronia de Palamós ja al 1279.

La pirateria causà estralls a Calonge, especialment en el decurs del segle XV, provocant despoblaments i la necessitat de construir edificis de guaita i nous barris litorals, com ara el de Sant Antoni, que al segle XIX, i fruit de l’expansió de la indústria surera, experimentà un notable creixement. Aquest barri esdevingué independent del terme municipal de Calonge durant la Guerra Civil rebent el nom de Llevantí de Mar, però posteriorment tornà a integrar-s’hi administrativament.

El poble de Calonge va bastir-se a recer del castell (segle XI), una de les fortaleses més imponents de la zona. El nucli antic conserva bona part del traçat de carrers medievals, que giren al voltant del castell i l’església parroquial. Aquesta (segle XVIII), alçada sobre la romànica anterior, és dedicada a sant Martí.

La torre Valentina és una antiga torre de guaita. Situada al veïnat de Treumal, es va construir arran de mar per vigilar la vila de l'atac dels pirates. No té escales interiors, per tant, s’hi accedia per una escala exterior.

Són també d’interès les nombroses restes històriques que es troben al municipi, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits del país, o les restes d’un poblat ibèric (segle IV aC), vora la fortalesa medieval de Castellbarri.

Els principals reclams turístics del terme són les platges i la infraestructura que hi ha al voltant (hotels, apartaments, turisme rural, càmping, bars i restaurants), els boscos i la munió de monuments històrics que acull.

Els esports nàutics hi tenen força importància, així com les rutes a peu i amb bicicleta de muntanya. Es proposen quatre itineraris: el que segueix el camí de ronda, el que visita el nucli de Calonge, el que permet descobrir la vall dels Molins i el que recorre el Pla, el Collet i el Puigsesforques.

D’altra banda, l’Ajuntament organitza campanyes gastronòmiques per promoure el consum de determinats plats i productes, especialment el peix i el marisc.