Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és un municipi del Vallès Oriental, situat al límit amb el Vallès Occidental. S'estén entre una plana i la falda del Farell (805 metres), molt a prop del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. El massís del Montseny es troba situat a l’est del municipi. El territori pateix una sèrie de fractures i plegaments que tenen com a conseqüència l’aflorament d’aigües termals, amb una temperatura de 74 ºC.

El clima del Vallès Oriental és mediterrani litoral, amb temperatures suaus; l’hivern està condicionat per la proximitat de les serres prelitorals. El relleu influeix de manera important en el clima: és una plana envoltada de muntanyes, cosa que afavoreix el fenomen de la inversió tèrmica. La comarca presenta unes precipitacions anuals amb destacades variacions entre un any i un altre, i està afectada per les rigoroses sequeres estiuenques, pròpies de la zona mediterrània.

Pel seu microclima i aigües medicinals, Caldes de Montbui s’ha convertit en residència secundària de l'àrea metropolitana de Barcelona. La vila fou creada sobre les diverses fonts d'aigües termals (aigües de Caldes de Montbui, clorurades, sòdiques, bicarbonatades i radioactives, que brollen fins a 70,9 °C).

Els cultius de secà han donat pas a urbanitzacions i sòls industrials: metal·lúrgia, fusta, tèxtil i indústria alimentària, que elabora els tradicionals carquinyolis.

Els primers pobladors del territori es remunten al neolític (4500-2200 aC). Els ibers també van instal·lar-hi diversos poblats, com el de la Torre Roja, que presenta unes dimensions importants i està datat entre els segles V i I aC.

En època romana el lloc ja era una estació termal (segles I aC–I dC), que va evolucionar en diverses vil·les a partir del segle II de la nostra era. L’elaboració i exportació de vi era la principal activitat econòmica d’aquells pobladors.

La primera documentació sobre Caldes correspon al segle X, mentre que al segle XI ja es configura una població de certa importància, envoltada per una muralla des de principis del segle XII com a mínim.

El segle XIII és el de l’expansió definitiva del municipi, que s’estructura amb els carrers principals del nucli medieval, que encara perviuen, i el pont. Al segle següent es reconstrueix i s'amplia la muralla, i la localitat es converteix en la capital de la vegueria del Vallès.

La Guerra dels Segadors i la de Successió afecten profundament la vila, saquejada per les tropes del Felip V. La Guerra del Francès i les guerres carlines també arriben al territori, que comença a preparar la seva reconversió novament en vila termal.

A la primera meitat del segle XIX disposava de set balnearis, als quals es van sumar dos hospitals cap a finals de la centúria. Actualment en resten tres, tots d’ambientació modernista i amb noves instal·lacions: el Vila de Caldes, el Broquetas i les Termes Victòria.

Caldes de Montbui va ser una població molt romanitzada, com demostra l’existència de les termes, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional.

La font del Lleó ha esdevingut un símbol de la vila. Es tracta d’un brollador d’aigua termal construït el 1581 i renovat el 1822. Manuel Raspall va restaurar-lo el 1927 i va donar-li l’actual caire noucentista. L’aigua que en brolla va a parar als safareigs públics, construïts al segle XIX, que encara es fan servir.

Un altre dels monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional és la torre de la Presó, del segle XV, una torre de defensa de l’antic recinte emmurallat de la vila que al segle XIX va ser rehabilitada com a presó. Les restes de la muralla medieval encara es poden contemplar des del pont romànic, datat del 1226.

Pel que fa al patrimoni eclesiàstic, cal destacar l’església parroquial de Santa Maria (segles XVI-XVII) i l’ermita del Remei (segle XVI). La primera té una bella portalada barroca del 1701 obra de l'escultor calderí Pau Sorell, i conserva una talla romànica del Crist Majestat de principis del segle XIII i pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat.

El terme municipal allotja també dos museus: el Thermalia i el Museu Delger.

I qui opti per arribar-se fins a la vall de Sant Sebastià de Montmajor, al vessant nord del Farell i encerclada per muntanyes, podrà gaudir d’un bell paratge natural i visitar l’església romànica del segle XI, on es conserven pintures al fresc d’Antoni Vila Arrufat.

Els amants del senderisme poden gaudir de diverses rutes a peu pels entorns naturals de la vila, com la del Remei (també amb bicicleta de muntanya), la del turó Gros, la de les Fonts o la de la torre Nova. A més, l'Oficina de Turisme ofereix el circuit de les aigües termals, una visita guiada per les termes romanes, la font del Lleó, els safareigs públics i Thermalia .

Cada tercer diumenge de mes es pot assistir a la Fira de Brocanters.

Un dels actes que té més ressò és l’Escaldàrium, on la música es combina amb els diables i el ball sota la pluja de foc i d’aigua. Al mes de març diversos restaurants organitzen Fem bullir l'Olla i, al juny i juliol, les Jornades Gastronòmiques de les Cireres.

La població també acull el Golf de Caldes.

- El bosc de Can Brustenga, a Santa Eulàlia de Ronçana.

- L’ermita romànica de Santa Justa, a Lliçà d’Amunt.

- El cim d’Àligues, a Sant Feliu de Codines.

- El castell de Plegamans.

- La casa Ramoneda, a Sentmenat.

- L’espai natural i el monestir de Sant Miquel del Fai.