Caldes de Malavella

Caldes de Malavella és un municipi de la comarca de la Selva que es troba situat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Gironès. En un sentit ampli, està situat en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera, i la serralada Litoral, a orient. El nord està integrat a la conca del riu Onyar, on van a parar diverses rieres que passen pel municipi. El sud del territori és més accidentat i està ocupat pels contraforts del puig Ventós; a l’altra banda, hi ha la capçalera de la riera de Sils (conca de la Tordera).

El clima és mediterrani humit i temperat. Aquest territori queda protegit per la serralada Pirinenca de les masses d’aire que vénen del nord i provoquen grans gelades a l’hivern. Durant els mesos d’estiu acostuma a ploure sovint; de tota manera hi ha una alternança d’estius més plujosos amb d’altres que ho són molt menys.

La riquesa forestal, agrícola i ramadera continua essent un bon pilar de l'economia. L’agricultura és de secà (cereals) i la ramaderia és principalment bovina.

La indústria, l'activitat predominant, concentra el 45 per cent dels ocupats, gairebé la meitat dels quals es dediquen a l'embotellament d'aigua mineral carbònica a quatre empreses envasadores.

El sector turístic és molt important, ja que el municipi compta amb tres balnearis.

Al puig de les Ànimes s’han trobat testimonis de poblaments paleolítics a la zona, per bé que el primer nucli urbà s’hi desenvolupà amb els romans, al segle I dC, i foren els primers a descobrir les propietats terapèutiques de les aigües termals.

La cultura de l’aigua va patir un greu sotrac durant el període medieval, quan es produïren restriccions i les antigues termes romanes es van enderrocar per edificar-hi el castell, el nou epicentre de la vila fortificada. Aquest panorama continuà al segle XVII, ja que el creixement de l’agricultura i l’increment demogràfic obligaren a emprar els recursos hídrics per a usos personals i de pagesia.

La situació canvià el 1840, quan es construí el primer balneari modern i es restituïren els usos antics d’aquestes aigües. Així, Caldes de Malavella se situava en el panorama dels municipis d’estiueig i de turisme de salut, condició que encara avui ostenta merescudament.

Caldes de Malavella està situada en un punt estratègic, en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera, sobre un subsòl que escalfa l’aigua.

Les primeres termes construïdes van ser les de Sant Grau, a mitjan segle I aC, aprofitant les aigües termals i la proximitat a la Via Augusta, el principal eix de comunicació a l’època romana.

Des de llavors el caràcter mineromedicinal dels banys ha estat lligat a Caldes, però no va ser fins a final del segle XIX quan es van construir els diversos balnearis que avui podem contemplar.

Vichy Catalan és el complex més gran. Un parc amb pins i plàtans, i fins i tot amb una reproducció de la font del pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada, d’estil neoislàmic, envolta l’edifici. Vichy aprofita les aigües de les fonts termals del puig de les Ànimes, mentre que el balneari Prats utilitza les aigües de la font del Raig d’en Mel (o de la Mina).

A la part alta del municipi es veu el castell de Malavella, bastit el 1057. Les restes són de color negre perquè està construït amb pedres de basalt del turó. Segons la llegenda, hi vivia una senyora lletja, geperuda i dolenta que tothom coneixia com “la mala vella”, nom que va acabar adoptant el mateix municipi. L’església que hi ha just al costat del castell està dedicada a sant Maurici i és l’escenari on se celebren diverses festes populars de Caldes.

Les restes arqueològiques trobades al puig de les Ànimes el 1876 són un altre punt rellevant del municipi, ja que es tracta d’un jaciment prehistòric on s’han recuperat una gran quantitat d’objectes, com puntes de sageta, ganivets, ceràmica, etc.

Les fires i festes populars tenen molta tradició al municipi, com ara l’Aplec de la Sardana. Cada 22 de setembre els calderins pugen fins al castell i, davant l’ermita de Sant Maurici, dinen i ballen plegats.

Una altra tradició de gran importància és el ball de l’Hereu Riera, on els joves de Caldes, vestits amb faixes i espardenyes, competeixen ballant per veure qui s’emporta la pubilla més maca de la vila.

Per gaudir de la natura hi ha moltes rutes a peu. El visitant pot fer la pista de la riera de Santa Maria, indicada amb verd i blanc, que parteix de la rambla d’en Rufí i camina entre corriols fins a arribar al turó de la serra d’Ardenya. Aquest camí fa uns nou quilòmetres i dura prop de dues hores.