Calçots de Valls

Els calçots són un tipus de ceba tendra més suau que la comuna i amb poc bulb. Són així i reben aquest nom perquè mentre creixen es calça terra sobre la planta, perquè quedi allargada i sense brots.

Els calçots són un tipus de ceba tendra més suau que la comuna i amb poc bulb. Són així i reben aquest nom perquè mentre creixen es calça terra sobre la planta, perquè quedi allargada i sense brots.

Els calçots es consumeixen normalment durant els mesos de gener, febrer i març, i es couen amb llenya provinent de sarments. Es fan directament sobre la flama viva, i es mengen acompanyats d'una salsa típica, anomenada salvitxada o salsa de calçots (feta de tomàquet escalivat, ametlla, nyora, all i oli), o bé amb salsa romesco.

L'origen es remunta a finals del segle XIX, quan un camperol anomenat Xat de Benaiges, de Valls, va posar casualment les cebes al foc. Unes dècades després, el consum de calçots es va estendre fora de la comarca de l'Alt Camp, d'on és originari.

Els calçots estan actualment registrats com a Indicació Geogràfica Protegida per la Unió Europea.

Normalment, es mengen en trobades anomenades calçotades, on són l'aliment principal i arriben a consumir-se'n centenars.

La calçotada més important de Catalunya té lloc a Valls durant la Festa de la Calçotada, el darrer diumenge de gener. En aquesta festa centenària, a més de menjar les cebes, es fan tres concursos: de cultivadors de calçots, de salvitxada i de menjadors de calçots.