Cabó

Cabó és un municipi de l'Alt Urgell, ubicat a la dreta del Segre. El terme comprèn la vall homònima drenada pel riu Cabó, que és tributari del Segre tot obrint la vall cap a l’est. L’oest està delimitat per la serra de Prada i la serra de la Cogomera; la serra de Boumort, al sud, i la serra d’Ares, al sector nord. Les alçades màximes del municipi superen en alguns casos els 1.600 metres, sent el Pla Redon (al límit del municipi de Noves de Segre) la cota més alta, amb 1.846 metres.

El clima és de muntanya amb influències mediterrànies. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes. A l'estiu es dóna el màxim de pluges, i el mínim és a l'hivern. Es tracta, doncs, d’un clima sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

L'activitat econòmica principal és la producció de llet de vaca. La complementa la cria de conills, cabres i porcs. Les terres principals de conreu es dediquen a la producció de farratges (alfals, trepadella, raigràs, blat de moro i naps), ordi i civada. La vinya i l'olivera van en regressió. L’explotació dels boscos (fusta) i sotabosc (bolets i tòfones) és força important.

El turisme rural complementa l’economia del municipi.

La presència de fins a set dòlmens al terme municipal demostren que Cabó va ser un lloc poblat durant la prehistòria.

Les referències de la vall de Cabó comencen a aparèixer al segle IX. Ja des del segle següent, la influent família dels Caboet consta com a propietària de tota la vall, a més de la de Sant Joan. La nissaga va passar de pares a fills fins a finals del segle XII, quan la pubilla Caboet es va casar amb l’hereu del vescomtat de Castellbò.

Els Caboet posseïen un extens patrimoni, que incloïa béns a Andorra i a molts municipis de l’Alt Urgell. Altres possessions pròximes a Oliana i Bassella i de les comarques del Solsonès, la Noguera i el Pallars Jussà van separar-se del lot hereditari en ser cedides a altres fills.

A partir del segle XII es van succeir les disputes pel patrimoni dels Caboet entre el bisbat d’Urgell i els Castellbò (i els seus successors, els comtes de Foix). La comtesa va acabar amb una fórmula mixta en què els Castellbò tenien les valls en feu honrat per l’església d’Urgell.

Al segle XVI, Cabó apareix dins el comtat de Castellbò com una batllia dependent del quarter d’Organyà.

Com tants altres pobles de muntanya, Cabó ha anat perdent població progressivament a partir del màxim demogràfic registrat a mitjan segle XIX.

La més interessant de les esglésies romàniques disperses per la vall és la de Sant Serni de Cabó, declarada Bé Cultural d’Interès Local pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, però també hi ha les de Sant Miquel del Vilar, Sant Bartomeu de Favà i Sant Iscle de Senyús.

Integrats a la natura com testimonis gegants del passat, a la ruta dels dòlmens es poden veure fins a set monuments d’aquesta mena.

Si es vol caminar per l’antiga ruta que feien servir els veïns per comunicar-se, encara és possible transitar per l’anomenat camí del Carro o camí del Bosc, al sud de la carretera. Aquest sender passa a prop de quatre dels dòlmens de la ruta dels dòlmens.

Tots els qui s’apropin a Boixadera poden parar a admirar-ne el pont i l’aqüeducte medieval.

La bicicleta de muntanya és la millor opció per fer la ruta dels dòlmens. Es poden comprar guies de l’itinerari, però el camí està prou ben senyalitzat.

A l’estiu, durant la festa major, no es pot deixar de veure la representació de l’obra L’Arnaldeta de Caboet, d’Esteve Albert. I a la tardor i a la primavera és el moment d’anar a collir bolets al bosc.

D’altra banda, al Pujal es troba l’anomenada catedral del parapent, una zona des de la qual els més atrevits poden practicar aquest esport.