Quan arriba el novembre, els boscos catalans viuen una eclosió magnífica. Després de les pluges de la tardor, i amb l'arribada del fred, els bolets es converteixen en els grans protagonistes gastronòmics del país. Sota les alzines, els pins i les fagedes, hi apareixen ceps, rovellons, rossinyols, fredolics i moltes altres espècies que fan que aquesta època sigui una de les més apreciades pels amants de la gastronomia. Preuats i efímers, els bolets són un producte que marca el calendari culinari. A la brasa, saltats amb all i julivert, guisats o incorporats a un bon arròs o a un fricandó, ocupen un lloc privilegiat a les cuines de tot el país i formen una part indestriable de la tradició catalana. Una activitat gastronòmica, això sí, que no s'entén sense la collita als nostres boscos: l'olor d'humitat, el cruixit de les fulles seques i la sorpresa de trobar un cep monumental o un grup de camagrocs fan que aquesta experiència sigui gairebé un ritual per a molts. Una pràctica ancestral: l'origen del boletaire català A Catalunya, la tradició de collir bolets és antiga i profundament arrelada. La recerca de bolets com a aliment de tardor és una pràctica ancestral lligada a la cultura popular. Forma part del folklore i de la gastronomia local des de temps immemorials, particularment, a les zones boscoses i de muntanya, on ha estat durant segles una activitat familiar vinculada al coneixement del territori proper i a l'aprofitament dels recursos de la natura. A diferència d'altres regions d'Europa on la micologia popular és més recent, a Catalunya la figura del boletaire té una dimensió cultural i històrica: es transmet de generació en generació, forma part de la memòria dels pobles de muntanya i connecta les persones amb els ritmes del bosc. Avui continua essent un ritual de tardor per a moltes parelles, famílies i grups d'amics: una manera de retrobar-se amb la natura i d'explorar alhora receptes culinàries noves i tradicionals. On trobem els bolets? Tot i ser un producte salvatge i imprevisible, la relació amb el territori és absoluta: cada comarca té els seus boscos predilectes, els seus tipus de bolets i, fins i tot, les seves pròpies tradicions boletaires. És, a més a més, una espècie molt extensa, de manera que podem trobar-la fàcilment a les zones de muntanya d'arreu del país. Des de les cotes altes dels Pirineus fins als pics costaners de la Serralada Litoral, a Catalunya s'ha consolidat una llarga història boletaire. Cada territori presumeix de varietats que, tot i ser comunes, prenen identitat pròpia gràcies al clima i al sòl. Els rovellons, per exemple, troben el seu hàbitat ideals als boscos de pi roig del Berguedà i d'avets a la Vall d'Aran; els ceps destaquen especialment a les fagedes del Montseny i les Guilleries, i els camagrocs i les trompetes de la mort omplen els boscos d'Osona i la Garrotxa. Tot plegat forma part del patrimoni natural i cultural del país.