La llebre ve a ser un animal equiparable a un conill més gran, d'orelles més llargues i que viu en estat salvatge. Com que no és gaire donat a sobreviure en captivitat, la font més important d'abastiment de les carnisseries és la caça. El plaer culinari de la caça compensa la laboriositat que sovint necessiten aquests plats. La seva carn fosca i fibrosa requereix una preparació prèvia tant de neteja com de marinat per amorosir-la un xic. Antigament, formava part dels guisats de festa, però avui dia ha perdut part d'aquest protagonisme tot i ser encara molt valorada a la cuina. La recepta catalana en què llueix més és el civet de llebre, un guisat en què es fa servir una presa de xocolata. El receptari també inclou altres guisats i estofats de llebre, i la seva carn es fa servir sovint per substituir la de conill en arrossos i altres elaboracions.