L'escamarlà és semblant a la gamba, però més llarg, amb potes i pinces afilades, i amb una cua molt musculosa. Acostuma a viure en fons fangosos entre 100 i 300 m de fondària. La gamba és més petita, no té pinces i viu en concentracions.Els millors exemplars d'escamarlà arriben als 25 cm de llargada. Es tracta d'una espècie present en una gran extensió de mars i oceans i que es pesca durant tot l'any, per això és comú trobar-ne en peixateries i restaurants tot l'any, tot i que en la majoria d'ocasions es tracta d'escamarlà importat. Les característiques organolèptiques (gust, textura) així com el color permeten distingir les captures locals de les importades. A Catalunya, la zona de pesca de l'escamarlà es concentra a la Costa Brava, a municipis costaners del Baix i de l'Alt Empordà, com Palamòs o Arenys.La cua és la part que més es valora a la cuina, pel seu gust intens i saborós. Els escamarlans es poden cuinar de moltes maneres: sols, al forn, a la planxa, cuits o a la brasa. També poden acompanyar plats més elaborats, com ara guisats de mar i muntanya, en combinació amb ànec o pollastre; i són excel·lents per fer arrossos. Així, la cuina catalana té plats tradicionals com la sarsuela o la fideuada, o els fideus amb escamarlans i sípia.