L’ésser humà, a mesura que aconseguia anar més lluny a la muntanya, necessitava noves tècniques per poder arribar a certs punts. L’escalada compleix aquest fi. No valora on s’arribi, sinó com es faci i per on. L’elevat nivell de dificultat és el que busquen els que pugen de la manera més exigent i arriscada.L’escalada és una variant de l’alpinisme, però amb tècniques i materials propis. Va sorgir al segle XX i consisteix a pujar parets verticals, agafant-se a les protuberàncies de la superfície, tant si són sortints, cantoneres, entrants com fissures.Els materials que s’utilitzen només serveixen per assegurar-se en cas de caiguda o cansament: un arnès, peus de gat (sabatilles), un vuit (aparell de fre en forma de vuit), un parell de mosquetons amb rosca i, naturalment, una corda.No obstant això, la principal eina de l’escalador són les mans. Han de ser fortes i àgils. En general, s’ha de tenir una bona forma física i mental.Un dels grans avantatges de l’escalada és que els principiants poden iniciar-s’hi sense riscos a la ciutat, en els anomenats rocòdroms. Un cop a fora, és imprescindible documentar-se sobre els diferents llocs on poder escalar, anar amb algun monitor especialitzat o apuntar-se a les activitats organitzades per centres excursionistes. La millor manera de començar és adreçar-se al Centre Excursionista de Catalunya.La dificultat de les vies d’escalada es mesura amb una referència numèrica d’I a XIX en escalada lliure, i d’A0 a A5, en artificial.Catalunya, per la seva abrupta geografia, disposa de moltes zones d’escalada equipades, com poden ser Montserrat, congost de Terradets, vies del coll de Merolla, Gombrèn, Montgrony, Pardinella, clot de l’Espasa, roca Roja de Corones, vall de Ribes, entre d’altres.