A més d'embotits tradicionals més coneguts, com el fuet, la llonganissa, el bull o la botifarra, en aquestes zones de muntanya destaquen algunes especialitats amb caràcter i sabor propis. És el cas de l'andito, típic de Bossòst (Vall d'Aran), que antigament s'elaborava a l'hivern a les cases particulars per a aprofitar al màxim totes les parts del porc. Es tracta d'una varietat de botifarra enfilada i dividida en diferents porcions, que s'elabora amb cap de porc, sang, cotons, ronyons, cor i pulmons, ceba, all, pa, sal i pebre. Una vegada embotit, es deixa assecar uns dies i es menja escalfat a la paella o a la brasa. Des de mitjans segle passat, aquest embotit forma part de l'oferta de les xarcuteries, encara que no va ser fins a mitjans 1990 que es va recuperar i va promocionar. La localitat de Bossòst celebra degustacions populars d'aquesta especialitat.El Bull de fetge és una altra especialitat que s'elabora, sobretot, al nord de Catalunya (a la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà). Per a elaborar-ho, es barreja el fetge del porc picat amb cansalada i grassa, carn del cap, carn magra, papada, llebre i cotons, i es condimenta amb sal, pebre i all i julivert, es lliga amb ou, s'emboteix i es cou. De textura tendra, però consistent i de sabor intens, s'empra sobretot per a entremesos i entrepans o s'acompanya de torrades o de pa amb tomàquet.Molt benvolgut és també el xolís del Pallars Sobirà. Elaborat amb les millors carns del porc, és un embotit cilíndric, d'uns 40 cm de llarg. Va lligat amb cor per tots dos extrems. Per fora és rosat fosc i el tall és rosat vermellós, espurnejat de blanc del greix. La seva textura és compacta i consistent, i el seu sabor intens.També és típica del Pallars i de l'Alta Ribagorça la girella, la recepta de la qual es remunta al segle XV. Encara que al Pallars Sobirà va estar a punt de desaparèixer, aquest producte s'ha recuperat i revalorat en els últims anys. S'elabora amb diverses parts del xai, inclosos els menuts, arròs, ous, all, julivert, safrà, pebre i sal. El resultat és un embotit de textura grassa i granulós, de color blanquinós i sabor intens. La girella s'acostuma a menjar per a sopar, fregida, tallada a rodanxes o bé amb un "suquet" de ALH4:12, tomàquets i bolets. Al Pont de Suert té lloc cada any la Fira de la Girella, al mes d'octubre, on s'elabora aquest embotit en directe i es pot degustar.Un altre dels embotits tradicionals que es fan després de la matança del porc a les comarques pirinenques és la botifarra traïdora. Es tracta de botifarra crua i s'elabora amb retallades, ronyons i carns del cap del porc. El calibre pot variar entre 24 i 45 mm cada porció i és d'un color vermell marronós més fosc que el de la resta de botifarres crues.A Andorra (i també a l'Alt Urgell), destaca la bringuera, també coneguda com "cec" i bisbe. Aquest embotit cuit i de sang de porc té un sabor intens i persistent. Antigament, es deixava assecar per a menjar-ho a l'estiu, com a esmorzar o berenar, durant les labors agrícoles. La bringuera, llisa i rodona, té una textura tendra i greix. Actualment, s'acostuma a consumir tendra, amb pa amb tomàquet o en entremesos.