La història del Camí de Sant Jaume es remunta a principis del segle IX, quan l’ermità Pelayo va descobrir el sepulcre de Sant Jaume el Gran. Des d’aleshores, el lloc, on més tard naixeria la ciutat de Santiago de Compostela, es converteix en punt de pelegrinatge de tot el continent europeu per venerar les relíquies del Sant. Ben aviat es defineix una ruta que uneix diverses vies romanes. La gran afluència de pelegrins propicia la creació d’esglésies, fondes, monestirs, hospitals i pobles al voltant seu. Durant el segle XIV el pelegrinatge va decaure, a causa principalment de les guerres. No és fins a finals del segle XIX quan, després de la confirmació de l’autenticitat de les restes per part del Papa Lleó XIII, es recupera la ruta. De totes maneres, l’autèntica renaixença es produeix a finals del segle XX, quan esdevé un destí per a milers de pelegrins moguts tant per motius espirituals com turístics, esportius o culturals. El 1993 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La ruta més coneguda i també la més transitada és l’anomenat Camí Francès, que entra a Espanya per Roncesvalles i Somport, als Pirineus, i arriba a Santiago de Compostela travessant les comunitats autònomes d’Aragó, Navarra, La Rioja i Castella i Lleó. A Catalunya, el culte a Sant Jaume ha tingut des de sempre molta importància. A la ciutat de Lleida, per exemple, la tradició diu que va ser aquest apòstol qui va evangelitzar la ciutat, i que en una fosca nit es va clavar una punxa al peu i els àngels van baixar del cel amb fanals per ajudar-lo a treure-se-la. D’aquesta llegenda neix la processó dels Fanals, que es celebra la nit del 24 de juliol, vigília de Sant Jaume, quan els nens surten en processió pels carrers amb fanals que acompanyen la imatge de l’apòstol. Històricament han estat molts els pelegrins catalans que anaven a Santiago de Compostela, així com els europeus que, amb la mateixa destinació, entraven a la península Ibèrica pels Pirineus catalans. Però s’utilitzaven diferents itineraris i mai no es va acabar de configurar una ruta principal, de manera que tampoc no es va crear un xarxa d’infraestructures per atendre els pelegrins. A més, la Reconquesta no va acabar a Catalunya fins a la segona meitat del segle XII, així que el camí pels Pirineus occidentals, si bé resultava una mica més difícil, era més segur. Aquells europeus que optaven per la ruta catalana solien fer el següent itinerari: Narbona, Perpinyà, Camprodon, Ripoll, Vic, Sant Cugat, del Vallès, Montserrat, Cervera i Lleida, des d’on continuaven per Saragossa per arribar a Logroño i enllaçar amb la ruta del Camí Francès. Amb la dispersió de camins existent a Catalunya, l’any 1992 es decideix crear el Camí de Sant Jaume a Catalunya, que surt del monestir de Montserrat i arriba fins a la població d’Alcarràs, situada entre les ciutats de Lleida i Fraga, aquesta segona ja a la Comunitat d’Aragó. Des d’aquest punt la ruta travessa Aragó i arriba fins a Logroño. La ruta que va des del monestir fins a la ciutat de Logroño té uns 470 quilòmetres i és coneguda com a Ruta Catalana. La recuperació d’aquesta ruta va ser una tasca que va dur a terme l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell a la dècada de 1980. L’itinerari Montserrat-Alcarràs està assenyalat amb els indicadors propis de la Direcció General de Turisme i amb banderoles blaves, que és el color utilitzat en les rutes jacobees de tota Europa, així com amb el símbol de la vieira, considerada la insígnia de Sant Jaume. En el monestir de Montserrat es pot obtenir la Credencial, un document personal que acredita el portador com a pelegrí i que atorga a les persones que fan la ruta fins a Santiago de Compostela caminant, a cavall o en bicicleta. A la Credencial es van estampant els segells dels albergs on es pernocta i serveix per a, un cop finalitzada la ruta i si els motius per realitzar-la han estat religiosos o espirituals, obtenir la Compostela. La Credencial també permet accedir als albergs de pelegrins que hi ha en el Camí Francès. En el Camí de Sant Jaume només hi ha, de moment un alberg específic per als caminants, però hi ha alguns centres d’acollida i amb la Credencial es poden obtenir descomptes en hostals i pensions. Des de Montserrat, les diferents etapes que es proposen són les següents: Montserrat-Igualada (27,5 km), Igualada-Cervera (37,7 km), Cervera-Castellnou de Seana (26,8 km), Castellnou de Seana-Lleida (32,5 km) i Lleida-Alcarràs (14,5 km). La ruta completa des de Montserrat fins a Santiago de Compostela és de 1.090 quilòmetres. L’elecció de Montserrat com a principi de la ruta es va deure tant a la seva condició de destacat símbol religiós com a la seva ubicació en el centre de Catalunya. La muntanya és una immensa mola rocallosa de 1.236 metres, d’una peculiar bellesa, que retalla el cel amb les seves capricioses formes punxegudes. S’hi troba l’esmentat monestir benedictí, fundat l’any 1025 per l’abat Oliva i que allotja la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, coneguda popularment com la Moreneta. A la muntanya també hi trobem l’ermita de Santa Cecília (segle XI). Després de passar per les localitats de Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s’arriba a Igualada, una important ciutat industrial. Val la pena aturar-se a la plaça Pius XII, on hi ha la basílica de Santa Maria (segle XII), que combina elements renaixentistes i gòtics i que allotja un bell retaule barroc. Al costat de la basílica hi ha la farmàcia Bausili, fundada en el segle XV i encara en funcionament. Ja als afores d’Igualada es troba l’església romànica de Sant Jaume Sesoliveres. Els pobles següents de la ruta són Sant Genís dels Segudelles, Jorba, que es troba als peus de les restes de l’històric castell del mateix nom; Santa Maria del Camí, Montmaneu, La Panadella i Pallerols, un lloc tranquil on paga la pena aturar-se per visitar l’església de Sant Jaume (segle XI), que allotja una imatge de l’apòstol, i on es pot segellar la Credencial. La ruta continua per Sant Antolí i Vilanova i per l’encisadora localitat de Sant Pere dels Arquells, on belles cases rústiques envolten una església gòtica, abans de travessar Vergós de Cervera camí de Cervera. En aquesta antiga ciutat murallada és recomanable visitar la Universitat, decorada en estil barroc, i els estrets carrerons medievals del casc antic, com el de les Bruixes. Sortint de Cervera hi ha un tram d’uns deu quilòmetres sense travessar cap poble fins arribar a El Taladell, ja quasi a les portes de Tàrrega. La capital de la comarca de l’Urgell és un important centre comercial i de comunicacions on es pot visitar, a la plaça Major, l’església de Santa Maria de l’Alba (segles XVII-XVIII). Les següents localitats que troba el caminant són Vilagrassa, on destaca el bell portal romànic de la seva església, i Anglesola, que atresora un preciós nucli antic. Castellnou de Seana, El Palau d’Anglesola i Bell-lloc d’Urgell són les tres fites següents abans d’arribar a Lleida. La ciutat, situada a la riba del riu Segre, té com a símbol el conjunt medieval de la Seu Vella, un temple gòtic en el que destaca el seu alt campanar octagonal. El següent poble de l’itinerari també és el darrer del Camí de Sant Jaume a Catalunya: Alcarràs, a quasi deu quilòmetres de la frontera amb Aragó.