Basada en una tradició de pagesos, ramaders i mariners, la gastronomia de Catalunya s’ha basat en l’autosuficiència, l’aprofitament, la fidelitat estricta al calendari i un rebost vast i ric, fruit de la diversitat de paisatges que ens rodegen. Assaborir el seus plats és entendre una història apassionant, on els productes, les receptes i les tradicions ressonen amb veus del passat. Conformen avui una gastronomia rica, complexa i reconeguda internacionalment. El resultat és un receptari generós que s’expressa en totes les cuines possibles. Els orígens gastronòmics de Catalunya Per poder conèixer el seus orígens cal remuntar-se a l’època preromana, on les tribus iberes van introduir el conreu dels cereals, la cultura recol·lectora i el gust per la cervesa. Amb l’arribada dels fenicis, grecs i romans, la gastronomia local va incorporar elements com el blat, el pa, el cigrons, la carn de conill, el peix blau, la tonyina, les ostres, la pesca i l’oli d’oliva. També van introduir tècniques d’ús de la sal per conservar la carn o el peix. Aquestes influències van establir les bases d'una cuina sofisticada que es va enriquir amb aportacions àrabs, com l'arròs, la pasta i diversos ingredients vegetals i fruits secs. Més endavant, durant l’edat mitjana, la cuina catalana va començar a integrar-se a una dieta basada en llegums i hortalisses. No hi faltava l’aviram ni la caça, ni els dolços elaborats amb fruits locals. La puixança de la corona aragonesa i la conquesta pel Mediterrani van impulsar la gastronomia local, i van fer que els hostals i les fondes esdevinguessin centres de renom. La cuina catalana va viure la seva època daurada. Ho demostren els receptaris d’El Llibre del Sent Soví i El Llibre del Coch, que recullen les primeres receptes catalanes que avui són fonamentals en la nostra cuina. D’aquí en traiem l’ús de la ceba i l’ametlla com a base de moltes salses i la presència de la canyella i altres condiments que permeten conjuncions del dolç amb el salat. També són d’aquest període les picades i el sofregit, la base de qualsevol plat de cuina actual. La influència gastronòmica del nou món A partir del segle XVI, amb el descobriment del nou món, ens arriben nous ingredients com el blat de moro, el cacau, la patata, el cacauet i el tomàquet. Es comença a apreciar un canvi de color i paladar en la cuina catalana. Al llarg dels segles, la barreja d'influències i l'eclecticisme van donar forma a una rica tradició culinària, amb establiments com fondes i tavernes. Es converteixen en el centre de la restauració pública i popularitzen plats icònics, com el llom amb mongetes, el capipota o el bacallà a la llauna. Serà a principis del segle XX, quan la influència de cuiners italians i francesos popularitza plats, com els canelons, i revitalitza el receptari local. El resultat és una escena gastronòmica vibrant i activa, que correspon a la vida bohèmia i artística de la Renaixença i el Modernisme. És el moment de l’explosió gastronòmica a Barcelona. Apareixen establiments emblemàtics com Els Quatre Gats i La Maison Dorée. Mentre que les tabernes i bodegues del Barri Xino faran créixer la llegenda de Barcelona com a ciutat festiva i nocturna. La innovació gastrònomica del segle XX A principis del segle XX, Ignasi Domènech i Ferran Agulló glossaran la que serà la cuina tradicional que vindrà, estroncada per l’esclat de la Guerra Civil i la foscor de la dictadura. La democràcia va portar una nova ona de preservació i innovació gastronòmica. Cuiners com Santi Santamaria, Ferran Adrià, els germans Roca i Carme Ruscalleda van convertir Catalunya en referent de l’alta cuina internacional i una destinació gastronòmica de primer ordre. Una nova generació de cuiners i cuineres talentosos manté avui aquesta tradició i defensa el patrimoni culinari català amb creativitat i passió. Cuines diverses per explorar Tota aquesta herència i tradició, combinada amb el paisatge, s’expressa en cuines diverses. És una cuina d’arrel, amb ànima, que s’expressa tant a les barraques dels pescadors fins als refugis de muntanya, passant per l’alta cuina de Barcelona o a les cases rurals. És hora d’explorar-les. Encarada i oberta al mar Mediterrani, trobem el receptari de la cuina marinera. L’herència de pescadors i mariners que ens ha donat plats de ranxo, suquets i calderetes nascudes a les barques, com el cim i tomba, la sarsuela, els rossejats i l’amplíssima varietat d’arrossos –secs, caldosos, de llagosta i llobregant, de gamba, de mar i muntanya, de peix de roca, a banda, de pop, etc.– o el peix fresc de llotja, fet al forn o a la planxa, maridat amb un vi blanc de la DO Empordà, Alella o Tarragona. La presència imponent dels Pirineus de Catalunya ha condicionat l’aparició d’una cuina potent i inspirada per la necessitat, la duresa del clima i la severitat d’una geografia pura i mineral. És la cuina de muntanya, basada en l’autosuficiència i l’aprofitament. Els bolets, la caça, els pans de fetge, els formatges, les sopes, les escudelles i les calderetes acompanyen un repertori inacabable d’embotits de porc i de corder. A Barcelona es viu intensament i això es reflecteix en la seva gastronomia. Gaudeix d’un bon plat de forquilla per esmorzar en algun dels mercats municipals o gaudeix de la tarda en bona companyia a un terrassa, prenent unes tapes i una cervesa artesana. A la nit, sopa en un bon restaurant o alimenta els somnis amb un bon còctel abans que la nit s’enlairi. Cada moment és una oportunitat per celebrar la vida. Vine i viu la cuina de Barcelona. Nascuda de l’enginy i la necessitat, hi sobresurt la cuina rural. Una cuina complexa i barroca, de sabors profunds, que guarda l’essència de la nostra cultura gastronòmica. El paisatge s’ha convertit en un rebost privilegiat on trobaràs tots els sabors del porc, l’aviram, les guatlles, el conill amb cargols, els trumfos amb bolets i costella, bacallà amb samfaina, peus de porc farcits, etc. Acompanya-la d’un bon vi negre. El paradís dels amants del vi Catalunya és un país fet a mida de tots els viatgers i el paradís per als amants del vi. Pots trobar-ne d’escumosos, dolços, rancis, de guarda, de paratge, de taula i de cooperativa. Segons el temps de fermentació, en trobaràs de joves i de criances llargues, vins informals i juvenils, però també vins per tastar amb calma. El resultat és una varietat de vins que mariden amb el conjunt de cuines diverses. La cuina catalana, amb la seva rica història i diversitat de sabors, és una autèntica expressió de la nostra cultura i tradició. Vine a Catalunya, on cada plat i cada copa et connecten amb l’essència de la nostra terra.