Una fotografia que parla de molt més que cuina Hi ha imatges que no només capten un moment, sinó que encapsulen una manera d’entendre el món. La fotografia que protagonitza la campanya "Catalunya, la millor cuina del món" n’és un exemple clar. No és un retrat convencional: no busca cares conegudes ni reconeixements individuals. És una composició coral, simbòlica i profunda, ideada pel reconegut fotògraf i arquitecte Jordi Bernadó per capturar l’essència de la gastronomia catalana: el seu caràcter comunitari, arrelat i radicalment creatiu. L’escenari triat per a aquesta fotografia és tan significatiu com l’enfocament visual. El Palau de la Música Catalana, obra mestra del modernisme català construïda entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, representa una de les fites culturals més emblemàtiques de Catalunya. Però el seu valor no rau només en la bellesa arquitectònica, sinó en la seva gènesi: va ser finançat a través d’aportacions de tota mena de ciutadans —des d’obrers anònims fins a grans figures de la burgesia catalana— que van unir esforços per aixecar un espai de cultura compartida. Aquest esperit igualitari, sense jerarquies, simbolitza a la perfecció la filosofia que guia la cuina catalana contemporània. La fotografia trenca deliberadament amb l’estètica habitual dels retrats de prestigi. Els protagonistes —xefs, productors, sommeliers, pastissers, pescadors, pagesos— no miren a càmera. Estan repartits per l’espai sense cap ordre ni distinció per fama, guardons o trajectòria professional. Tots tenen un mateix gest: mirar cap a l’escenari. Aquesta mirada comuna esdevé una metàfora poderosa: la cuina catalana no és una estructura jeràrquica, sinó una xarxa. No és una exhibició d’individualitats, sinó una harmonia col·lectiva. Retratats d’esquena, els noms i les cares s’esvaeixen per deixar pas al missatge. No es tracta de reconèixer una figura concreta, sinó d’identificar una manera de fer, de cuinar, de viure. Aquesta imatge parla de memòria, experiència, saviesa compartida i mirada cap al futur. És un homenatge a tot allò que ha fet que Catalunya sigui la millor cuina del món i una declaració artística d’intencions. Un lideratge reconegut internacionalment La fotografia no neix d’una intuïció simbòlica, sinó d’una realitat sòlida i reconeguda a escala global. Catalunya és avui Regió Mundial de la Gastronomia 2025, un títol atorgat pel prestigiós Institut Internacional de la Gastronomia, la Cultura, les Arts i el Turisme (IGCAT), que reconeix l’excel·lència gastronòmica, l’impacte cultural i la connexió amb el territori. Aquest reconeixement culmina dècades de lideratge gastronòmic. Catalunya és l’única regió del planeta que pot afirmar que tres dels seus restaurants han estat elegits com els millors del món per The World’s 50 Best Restaurants: elBulli, que va revolucionar la cuina moderna sota la direcció de Ferran Adrià; El Celler de Can Roca, amb una visió familiar i artística que ha deixat empremta a escala global; i Disfrutar, exemple de la nova generació de cuiners que continuen innovant des de la creativitat i el rigor. A aquest palmarès s’hi sumen 62 restaurants guardonats amb estrelles Michelin, que acumulen un total de 77 estrelles actives, la concentració més alta per territori. A més, figures com Albert Adrià —reconegut com el segon millor xef del món el 2024 per The Best Chef Awards— consoliden el lideratge de Catalunya en l’avantguarda culinària. Però més enllà dels guardons, la cuina catalana destaca pel seu ecosistema viu i integrat al territori. Més de 573.500 professionals formen part d’aquesta cadena de valor: pagesos, pescadors, ramaders, viticultors, elaboradors, cambrers, sommeliers, xefs i pastissers. Un sector que representa el 20 % del PIB català i que es vertebra a través de 12 Denominacions d’Origen Protegides (DOP), 13 Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) i 12 Denominacions d’Origen vinícoles (DO). Aquest teixit no només conserva la tradició, sinó que aposta per la recerca i el desenvolupament, amb una inversió anual de més de 85,7 milions d’euros en innovació. Una campanya per compartir la cuina catalana amb el món Amb l’objectiu de difondre aquesta riquesa i complexitat, la Generalitat de Catalunya ha impulsat la campanya Catalunya, la millor cuina del món. Es tracta d’una proposta comunicativa ambiciosa, que vol explicar l’essència d’aquesta cuina no només a través dels plats, sinó també de les persones, els paisatges i els valors que la fan única. La campanya gira entorn d’un vídeo central que mostra el viatge del producte —del camp, del mar i de la muntanya— fins al plat. El relat recorre set grans paisatges gastronòmics del territori: Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada, Terres de l’Ebre, Terres de Lleida, Pirineus i Paisatges de Barcelona. A cada escenari, es presenten plats emblemàtics com l’arròs de Pals, els calçots amb romesco, la gamba de Palamós, els cargols de Lleida o el costellam de cabrit amb ratafia. El vídeo posa en valor els protagonistes reals que fan possible aquesta cuina: productors, elaboradors, cuiners i cuineres, molts d’ells reconeguts internacionalment. El moment culminant arriba amb una gran taula compartida, on es brinda amb vins del país per celebrar l’excel·lència gastronòmica catalana. La música, basada en la cançó tradicional Nyam nyam, bon profit, acompanya tot el relat amb un to alegre, emocionant i identitari. Aquesta campanya no és només una promoció turística: és una celebració de país, un acte de reconeixement a una cultura gastronòmica que ha sabut evolucionar sense perdre les arrels, que aposta per la qualitat i la proximitat, i que entén la cuina com un espai de creació, memòria i comunitat. Catalunya es retrata Amb la fotografia de Jordi Bernadó, Catalunya ha fet un gest que és molt més que simbòlic. Ha posat davant del món la seva millor cuina, no per lluir-la, sinó per compartir-la. En aquesta imatge, com al Palau de la Música, tothom hi té lloc. No hi ha posicions preestablertes ni noms destacats. Hi ha una direcció comuna, un horitzó compartit i una manera de fer que transforma la cuina en identitat. Aquesta imatge, que ja ocupa pàgines i portades de mitjans d’arreu, no és només un retrat: és un manifest visual, un punt d’inflexió, un homenatge coral a una cuina que ha fet història i que en continua escrivint cada dia.