Per a la Maria del Mar, la música popular és la cultura d'un poble i el que l’ha fet connectar amb Catalunya. Ens explica com se sent quan canta. Com pot veure i viure paisatges a partir de les seves composicions, perquè la música, per a ella, també és un paisatge. La Maria del Mar Bonet va néixer a Palma de Mallorca, però es va mudar a Barcelona, on finalment es va quedar, per aprofundir en els seus estudis de ceràmica i música. Com a integrant dels Setze Jutges i defensora de la Nova Cançó, va publicar els seus primers discos i es va convertir en una veu reconeguda a escala internacional. La Mediterrània ha estat sempre el punt de referència de la seva vida personal i artística, i la considera la seva font d’inspiració. De fet, a través de la seva música, barreja les arrels populars dels pobles de la ribera mediterrània que tenen un vincle directe amb el paisatge català. En aquesta peça, a través de les seves paraules, ens mostra com la música és un paisatge que s’integra en cada racó del territori, amb la seva riquesa cultural infinita. I juntament amb el René Barbier i el Manel Esteller, ens proposa viure l'experiència de cuidar-nos a nosaltres mateixos tot cuidant la Catalunya que ens envolta. Tots tres, cadascun a la seva manera, ens recorden la importància de preservar les arrels i la cultura d'un poble, i com aquesta responsabilitat ens connecta amb el nostre entorn. Per exemple, el René, enòleg i vinicultor, ens fa prendre consciència que la Terra és un préstec momentani i tenim la responsabilitat de protegir-la. O, el Manel, que ens recorda que cuidant l’entorn ens estem cuidant a nosaltres mateixos. Amb el seu relat, i amb el dels seus companys, ens conviden a cuidar aquestes arrels, a explorar les ciutats, sentir la música, connectar amb el paisatge i gaudir de tot el que aquest territori privilegiat ens ofereix. Així que, si vens a Catalunya, cuida’t i cuida-la.