El tomàquet és, probablement, l'hortalissa més estimada de la cuina catalana. Tot i que té un origen llunyà, avui és un símbol de la nostra gastronomia i un ingredient imprescindible durant tot l'any, però especialment els mesos d'estiu. Cru, en conserva, fregit, ratllat o convertit en salsa, el tomàquet és present a totes les llars i ocupa un lloc privilegiat en plats tan emblemàtics com el pa amb tomàquet. A l'estiu, els horts viuen el punt àlgid de la collita, i l'agost és sens dubte el seu moment culminant: enmig d'una calor abrusadora, la terra ens ofereix els millors exemplars, amb un sabor, una aroma i una frescor màxims. A cap taula no hi pot faltar una bona amanida en què el tomàquet, sucat en oli i sal, fa de refrescant natural. I són moltes les cuines que a l'estiu treuen fum per preparar les conserves casolanes que garantiran un tomàquet de qualitat al llarg de tot l'any. Un ingredient adoptat, però molt català El tomàquet no és un producte històricament arrelat a Catalunya. De fet, l'origen de la planta silvestre és al continent americà, i a Europa no es va conèixer fins als primers contactes amb el Nou Món, a finals del segle XV. A partir d'aquell moment l'evolució va ser lenta, però profunda: d'una curiositat botànica va passar a convertir-se en un aliment quotidià a casa nostra que gaudeix d'un consum massiu. La seva connexió amb la cuina catalana ha provocat que sigui una hortalissa arrelada a la nostra terra, fins al punt que el tomàquet es cultiva arreu del país. Ara bé, algunes comarques, com ara el Maresme, el Baix Camp, el Vallès, el Bages i el Penedès, han consolidat una llarga tradició productiva, amb varietats locals que no només són més gustoses, sinó que a més constitueixen el patrimoni agrícola català. Hi ha tres varietats de tomàquet molt nostrades. El de Montserrat és probablement la varietat catalana més emblemàtica: malgrat que gairebé va desaparèixer de les hortes bagenques, s'ha recuperat i és l'ingredient ideal per a una amanida refrescant. Al Maresme, hi destaca el tomàquet pometa, una varietat autòctona d'un color vermell intens i amb un sabor molt dolç. A més, existeixen nombroses iniciatives que treballen per conservar llavors de varietats tradicionals al Vallès Oriental amb l'objectiu de mantenir aquests productes vius. El tomàquet a la cuina Avui, és impossible entendre la cuina catalana sense el tomàquet. La seva presència és tan profunda que no només forma part de receptes elaborades, sinó també de la base de l'alimentació diària. D'altra banda, és un producte que permet elaborar una infinitat de plats. Més enllà del pa amb tomàquet, és l'ingredient base de sofregits i salses als estofats o al fricandó, d'acompanyants clàssics com el romesco o la samfaina i de plats refrescants com l'esqueixada o la xatonada. Una fantàstica opció refrescant per a un àpat d'agost és el tomàquet rosa farcit d'empedrat: es buiden els tomàquets i s'omplen amb una barreja de mongetes cuites, ceba, julivert, anxoves i seitons, tot plegat amanit amb vinagre, oli i sal. També podeu provar les gambes, gratinades amb pa ratllat i formatge parmesà, amb tomàquet. Són dos plats d'estiu molt catalans perquè combinen productes de proximitat amb ingredients frescos, propis de la gastronomia mediterrània. Pel que fa a les opcions de maridatge, el tomàquet combina de meravella amb vins rosats lleugers i frescos, especialment els de la DO Catalunya i la DO Pla de Bages. La seva acidesa natural equilibra la dolçor del fruit i potencia l'aroma mediterrània de les varietats tradicionals. També pot maridar amb alguns blancs joves o escumosos si es busca un contrast més viu.