Bossòst

Bossòst és un municipi de la Val d'Aran, que es troba situat a la vall de la Garona, en plena zona axial pirinenca. Ocupa un terreny accidentat pels contraforts de la serra que separa la Val d'Aran de la vall de Luchon, en els quals s'encaixen, salvant un desnivell de 1.200 metres, els afluents de la Garona per l'esquerra (rius de Peira-roja, Casteràs, de Marra, de Castets), i la serra de Montlude i el riu de Margalida per la dreta.

El clima de la Val d’Aran es diferencia considerablement de la resta de Catalunya. És de tipus atlàntic de muntanya, amb temperatures fredes. Això és a causa del relleu muntanyós ple de cims de gran altitud que envolta la comarca i a la seva orientació dominant de sud-est a nord-est. Això, afegit a l’existència del pla d’Aquitània, permet l’entrada de l’aire humit de l’Atlàntic, que li proporciona un ambient fresc i humit durant tot l’any, amb abundants precipitacions, sobretot als vessants mitjans i alts.

Batllia i plaça estratègica d’Aran a l’època medieval, la població tenia dos castells, un a cada costat del riu Garona. Era Castèra, a l’esquerra, servia com a refugi fortificat i, fins al segle XVII, va tenir un important paper en la defensa davant les successives penetracions franceses al territori. A la dreta es troba el Casteret de Bossòst, que s’emprava com a torre de guaita de la frontera del nord.

Al segle XIII, el terme comprenia els nuclis de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç, fins que va ser dividit en els terçons de Lairissa i de Bossòst. Aquest és coneix també pel nom de Es Quate Lòcs.

El monument més important de Bossòst és l’església parroquial de l’Assompcion de Maria (segle XII), d’estil romànic. Té planta rectangular amb tres naus separades per pilars de planta circular i tres absis decorats en estil llombard.

Dels dos pòrtics, el més important és el del nord. Té un timpà de marbre negre amb un pantocràtor esculpit amb els símbols dels quatre evangelistes, el sol i la lluna. Al costat de la porta hi ha la torre del campanar, de planta quadrada, independent del temple, formada per tres cossos i acabada amb sostre de pissarra.

També cal veure el castell de Casteret, una torre de vigilància de planta rectangular. I en un cim proper es troben les restes de l’antic castell de Bossòst.

Finalment, en altres cims dels voltants es poden visitar les sis petites capelles votives que voregen el poble: Sant Ròc, Mair de Diu dera Pietat, Sant Fabian, Sant Crisòstom, Sant Cerat i Sant Antòni.

L’eix central del poble i la zona comercial és el passeig d’Eth Grauèr, a la vora del riu i de la carretera, amb plàtans i til·lers. Des d’aquest indret, on es concentren més de la meitat dels comerços de la vila, es pot seguir la baixada de les barques que fan ràfting.

La zona esportiva inclou minigolf, sauna, pistes d’esquaix i tennis i piscina climatitzada. Al Garona es poden practicar esports d’aventura com el ràfting. També es poden dur a terme excursions amb bicicleta de muntanya a la zona esportiva (a finals de maig s’hi celebra una copa internacional d’aquesta modalitat).

Amb bicicleta de muntanya es pot fer, a més, una ruta de gairebé tres hores que, creuant el pont del poble, voreja el riu Garona en direcció a Les passant pel camí de Sadau. El trajecte a peu fins al mateix poble, seguint el curs del riu, dura una hora.

Una altra excursió interessant amb bicicleta de muntanya és la que, sortint de Bossòst, recorre els petits pobles de la zona anomenada Terçon de Lairissa (Arres, Benós, Arró) passant pel pic de la Margalida, pel barranc de Bossòst i per frondosos boscos. És una ruta d’alt nivell.

Amb vehicle tot terreny es pot anar fins a Mair de Diu des Desamparats, una àrea assolellada envoltada de pi roig i amb vistes sobre el Garona. S’hi arriba agafant la carretera en direcció al poble de Vilac i, passat aquest, seguint fins a Moncorbau.

Si agafem la carretera C-141 arribarem a Eth Portilhon, un dels boscos d’avets més antics d’Aran.

A la zona d’influència de Bossòst es permet la caça menor i major de diverses espècies, com el conill, la llebre, l’antílop i el porc senglar. La pesca es pot practicar al Garona al pas per la vila i en alguns altres petits rierols.

Als restaurants de la població podem tastar tant cuina francesa com, sobretot, plats típics aranesos, com les cols farcides de carn amb salsa de tomàquet o la pitxana, farcida de carn, amb bolets i hortalisses fetes amb brou de safrà.

A mitjan agost, dins els actes de festa major, es fa un mercat nocturn. També té un especial fervor la celebració de la Setmana Santa, quan s’hi celebra una concorreguda processó.