Borges Blanques, les

Guia de Municipis

La tenacitat i el caràcter emprenedor dels borgencs van fer que el 1901 exportessin l’oli de les Borges a Itàlia i França i situessin el municipi al mapa europeu.

Envoltats d’un sòl amb poca fertilitat i amb un nivell molt baix d'humitat, especialment a l'estiu (amb temperatures que sovint superen els 35 graus), els conreus d’oliveres, ametllers i vinya van impulsar l’economia de la zona.

Actualment les Borges Blanques és una població que es dedica principalment al sector de serveis i l'agricultura. En els darrers anys ha experimentat un fort impuls el sector industrial, amb la creació de dos polígons industrials: les Verdunes i Castellots. Però encara avui lluita contra una forta tendència al despoblament.

Des de la perspectiva turística, cal destacar la iniciativa del Parc Temàtic de l’Oli, que permet descobrir tot el món d’aquest producte tan rellevant en la història i la vida de la població. És també recomanable passejar pel nucli antic i per la zona natural dels Bessons.



Imprescindibles

- Visitar el Parc temàtic de l'oli.
- Fer una visita guiada pel Centre d'Interpretació de les Garrigues.

Suggeriments

  • Comarca: Garrigues
  • Província: Lleida
  • Localitat: Borges Blanques, les
  • Extensió: 62
  • Habitants: 6060

Situació geogràfica

Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. El municipi s’emmarca entre la plana regada pel canal d’Urgell i els altiplans meridionals de la Depressió Central. Diversos barrancs travessen el terme municipal.

Clima

El clima és mediterrani continental, amb temperatures extremes. Els hiverns són molt freds, amb fortes gelades, i boirosos. Els estius, calents i llargs, amb temperatures que poden superar els 35 ºC. Les precipitacions són molt escasses amb un marcat dèficit hídric, uns 400 mil·límetres per any, i principalment a l’estiu.

Activitats econòmiques

L'activitat econòmica més important del municipi és l'agricultura. El cultiu principal són les oliveres (varietat arbequina, amb Denominació d’Origen Garrigues), que donen un dels millors olis de Catalunya. Altres cultius de secà són els ametllers i les vinyes que, juntament amb els cereals i els arbres fruiters, són el principals productes agrícoles.

Història

L’origen de les Borges Blanques té relació amb un antic castell ibèric de la tribu dels ilergets. Aquella fortificació va perdurar al llarg de les dominacions romana, visigòtica i musulmana.

El topònim provindria dels sarraïns, per a qui les borges eren torres, mentre que el qualificatiu de blanques estaria justificat per les nombroses pedreres de materials calcaris.

Amb la reconquesta cristiana del terme, Pere I el Catòlic va atorgar-lo al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés, el 1206. Però poc després ja constava com una de les possessions del llinatge lleidatà dels Sanaüja.

Al segle XIV la vila va adquirir el dret a celebrar fira de part del rei Pere III el Cerimoniós. Amb la mort de l’últim senyor dels Sanaüja, els veïns de les Borges Blanques van comprar la llibertat i es van unir a la ciutat de Lleida, sota la jurisdicció del veguer i els paers.

La guerra contra Joan II va afectar de ple el municipi, que va ser conquerit el 1462 pel fill bastard del rei, que el va lliurar al comte de Cardona. Fins al 1481 no va ser reintegrat a Lleida, amb nous privilegis que conduirien a l’adopció del règim de la Paeria.

Al segle XVII les Borges Blanques va convertir-se en quarter general de l’exèrcit francès durant els primers anys de la Guerra dels Segadors. Després del Decret de Nova Planta, al segle XVIII, es constitueix en ajuntament independent dins el corregiment de Lleida.

La primera guerra carlina (1836-1839) va suposar la permanència d’un batalló a la població, amb els soldats allotjats a les cases.

A mitjan segle XIX va arribar l’expansió de l’oli que acompanyaria el futur creixement de la vila fins a l’actualitat. L’últim episodi històric de rellevància va ser durant la Guerra Civil, quan la localitat es va veure greument afectada per la batalla de l’Ebre.

Què veure-hi

El Parc Temàtic de l'Oli, al complex de la Masia Salat, fa un recorregut per la història de l'oli, des de la Grècia antiga fins a l'actualitat.

S'hi poden observar estris del camp i oliveres al voltant del parc (com una gran olivera mil·lenària), un molí medieval, una premsa romana (la més gran del món) o sis cups del segle XIII utilitzats pels templers, grans elaboradors d'oli.

Per continuar entenent la cultura de l'oli es poden visitar cooperatives i molins com la Cooperativa Sant Isidre, la Cooperativa Pla d'Urgell, Agrolés i Olis Salvador Farré Chicó.

L'actual església parroquial de l'Assumpció de Maria és un temple neoclàssic, del qual destaca el campanar, de cinquanta metres, equipat amb nou campanes (la més petita és l'única antiga). L'orgue compta amb més de 200 tubs.

A la població també trobem la capella de la Verge dels Dolors (la Capelleta), de 1743, una esglesiola barroca situada a la part alta del carrer de l'Hospital.

Al centre és recomanable passejar pel passeig del Terrall, on hi ha dues basses i un gran jardí. Dins del recinte hi ha una premsa d'oli antiga (segle XVII), un monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, un monument a la sardana, un a Francesc Macià, un altre a les víctimes de Mauthausen i alguns dels arcs i columnes originaris de l'antic claustre del convent del Carme, enderrocat el 1974.

A tocar trobem la allargada plaça de la Constitució, amb àmplies porxades formades per 51 arcades que sostenen els 39 edificis que la componen. Alguns són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII.

Sobre la llinda d'un dels balcons hi ha un escut que data de 1614 i també una gàrgola situada a la part superior d'un dels edificis. La plaça ha estat el marc del mercat ambulant i el motor comercial de la ciutat.

El palau del Marquès d'Olivart és l'edifici civil més important de les Borges Blanques. Hi destaca el tipus edificatori organitzat en dos patis, les façanes exteriors i del pati de carruatges i les sales nobles de les plantes primera i segona.

El Centre d'Interpretació de les Garrigues convida el visitant a fer un viatge per la comarca, ensenyar-li els llocs d'interès que pot visitar i despertar-li la inquietud pel patrimoni.

L'ermita de Sant Salvador, a 3,4 quilòmetres de les Borges en direcció a Cervià, és un edifici humil de transició del romànic al gòtic, d'una sola nau acabada en una capçalera rectangular.

Al terme municipal destaca també el jaciment i balma de les Roques Guàrdies (directament relacionada amb la cova del Cogul i la cova de la Vall Major de l'Albi), així com alguns poblats ibèrics situats als turons de la bassa de la Torra i Sant Jordi. A partir d'aquests jaciments s'han posat en marxa el Museu Roques Guàrdies (prop de les troballes arqueològiques) i el Museu d'Arqueologia, al centre urbà.

Què fer-hi

Aquí tot, o gairebé tot, gira al voltant de l’oli. Per conèixer i entendre aquesta vila és imprescindible visitar la Fira de les Garrigues i la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra (el cap de setmana després de sant Antoni, 17 de gener). Es tracta d’un certamen que reivindica la salut i la dieta mediterrània i vol fomentar el consum i la cultura de l'oli.

Des de 1963 se celebra la Fira de les Garrigues, on destaquen els Tres Tombs de Sant Antoni, amb carrosses i cavalls, i el mercat de Sant Antoni que celebren els comerciants.

Un altra trobada important és la Porxada Medieval (3 i 4 de setembre), en què es pot visitar el Mercat Medieval ubicat a la plaça de la Constitució i veure les exhibicions de falconeria, caravana de rucs i tir sobre dianes.

De la típica i variada cuina comarcal destaca la cassola del tros (típic menjar dels pagesos garriguencs), l'olla barrejada i els cargols bullits amb allioli. Tot amanit i cuit amb el preuat oli d'oliva de les Garrigues.

És típic de les Borges Blanques el pa de ronyó, antigament un aliment molt comú a tots els pobles, i la beguda de pobre, feta a casa a base de taronges, anís i sucre.

Des de la vila es poden fer excursions a peu o amb bicicleta, com la dels Nou Salts del Canal d'Urgell (de 2,9 quilòmetres), per veure els salts d'aigua d’aquest canal.

A dos quilòmetres del centre de les Borges Blanques trobem la font Vella, al costat de l'ermita de Sant Cristòfol, envoltada d'arbres, que acull un berenador d'excursionistes i un terreny d'acampada.

La zona dels Bessons, està inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, on les Borges Blanques té 95 hectàrees. Destaca la presència de rapinyaires, com l'àguila cuabarrada o perdiguera, l'àguila daurada, el duc i els abundants aligots i xoriguers

El mercat setmanal s’hi celebra cada dimarts al matí des del 1336.

Voltants

- Zona dels Bessons.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Borges Blanques, les
  • Borges Blanques, les

  • Terres de Lleida

  • Borges Blanques, les
  • Borges Blanques, les

  • Terres de Lleida

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf