Blanes

Blanes s’emplaça a l'extrem de migdia de la Costa Brava, a la plana al·luvial estesa a l'esquerra de la Tordera, entre els vessants de la serra Llarga i el de Montells i el litoral mediterrani. En el sector muntanyós de Blanes s'alcen el turó del Vilar, de 269 metres, i el turó de Sant Joan, de 166 metres. El terme és drenat per la riera de Valdoric o de Blanes, curs fluvial de règim torrencial que acaba desembocant al mar, a tocar de sa Palomera, gran roca que separa la badia de Blanes de la platja de Savanell. El port es troba a l'extrem de llevant de la badia, sota el promontori del Conventet. A llevant, la costa continua espadada amb les cales de sa Forcanera i Bona (o de Sant Francesc) i la punta de s'Agulla.

El clima, mediterrani humit i temperat, es veu suavitzat per la proximitat del mar. Es dóna una alternança d’estius més plujosos amb altres que no ho són tant. La temperatura mitjana anual és d'uns 16 ºC. Pel que fa als vents, dominen el garbí i el xaloc, encara que a l'hivern bufa sovint el llevant, que acostuma a portar pluges.

L’economia de Blanes es basa principalment en el turisme, fet que ha produït un increment del sector serveis.

Els principals conreus són de regadiu: les hortalisses, els farratges, les patates i els arbres fruiters.

El port de Blanes encara presenta activitat pesquera, principalment en el tipus d’arrossegament: hi ha subhasta diària de peix, molt concorreguda per professionals i visites.

Alguns autors clàssics ja esmentaven l’existència d’un poble iber a la zona abans del segle III aC. Romans i àrabs poblaren Blanda o Blandae (topònim llatí de Blanes), fins que el 1050 els vescomtes de Cabrera n’esdevingueren els senyors feudals.

Durant sis segles gaudí d’estabilitat econòmica i social, fins que les guerres del segle XVII provocaren la davallada de la vila. Durant la Guerra dels Segadors (1652) fou incendiada per les tropes castellanes, i el 1694 el palau vescomtal fou destruït.

Després de la Guerra de Successió (1714) gaudí d’un període de creixement econòmic i demogràfic, gràcies al comerç marítim. De fet, les drassanes de Blanes van ser les més importants de la costa nord-catalana fins a la darreria del segle XIX, quan la crisi de la vinya i les migracions a Amèrica marcaren la fi del període de bonança.

Cap als anys cinquanta del segle XX s’inicià l’arribada de turistes a la costa de Blanes, que s’ha mantingut ininterrompuda fins a l’actualitat. De fet, el motor principal de l'economia és el turisme. A més, han estat històricament importants el comerç marítim, la pesca, la construcció i l'agricultura.

La torre del castell de Sant Joan determina el perfil de la vila i ha esdevingut un mirador excel·lent per contemplar el poble i la costa. El castell va ser edificat per ordre de Grau de Cabrera a mitjan segle XIII.

Darrere la muntanya de Sant Joan trobem l'ermita de Santa Bàrbara, del segle XIII. Segons la tradició, des del campanar s'alertava els blanencs de la presència de vaixells enemics.

També destaquen el castell palau dels vescomtes de Cabrera i la font gòtica (segle XV), així com les capelles de Nostra Senyora de l'Esperança, situada al carrer que puja al jardí botànic de Mar i Murtra, i la de Santa Maria de la Riera, que avui es coneix amb el nom de Nostra Senyora de l'Antiga, ja que és la més vella de la vila.

El santuari de la Sagrada Imatge del Vilar, a quatre quilòmetres del nucli urbà, va ser construït a començament del segle XVII i acull una imatge romànica del segle XIII. L'últim diumenge d'octubre, la població renova el vot de la vila a la Mare de Déu del Vilar en un acte solemne.

El municipi, a més, té dos preuats espais verds: els jardins botànics de Mar i Murtra, un dels més importants d'Europa, i el de Pinya de Rosa, envoltat per una gran àrea forestal.

Les platges són el principal atractiu de la vila. La de s'Abanell té dos quilòmetres i mig i s'estén des de la desembocadura de la Tordera fins a la punta de sa Palomera. Entre aquesta i el port, just davant del nucli urbà, es troba la platja de Blanes. Les dues estan flanquejades pel passeig de la Marina i s'hi pot practicar tota mena d'activitats nàutiques.

Cap al nord trobem les típiques cales de la Costa Brava, on els penya-segats coberts de pins i matolls alternen amb petites platges de sorra gruixuda. A la cala de sa Forcanera només s'hi pot arribar per mar.

Al municipi s'organitzen importants activitats culturals i folklòriques, entre les quals sobresurt el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, que té lloc durant la festa major, a finals de juliol.

Pel que fa a la gastronomia, els plats elaborats amb peix fresc, com els suquets de rap o de llobarro, són els que han donat més renom a la cuina blanenca. A la subhasta de peix que es fa les tardes de dilluns a divendres a la Llotja es poden veure algunes de les espècies més característiques d'aquesta costa.

El municipi compta amb instal·lacions per practicar tota mena d'activitats esportives. Al maig s'organitzen torneigs d'hoquei sobre patins, handbol i futbol, i a l'agost, regates.

Els dilluns es fa el mercat dels Encants, que s'estén des de la plaça Catalunya fins al port. S'hi poden trobar parades que ofereixen gran diversitat d'articles a preus populars, principalment del sector tèxtil.

De maig a octubre funciona un servei de creuers turístics que enllaça Blanes amb altres municipis dels voltants, com Lloret de Mar, Tossa de Mar o Sant Feliu de Guíxols.

Cal destacar la idoneïtat del municipi per al turisme familiar, ja que la majoria d'instal·lacions i serveis estan adaptats per a famílies amb nens.

Per gaudir d'unes bones vistes, es pot pujar fins la torre del castell de Sant Joan, que és una excel·lent talaia sobre el mar i la comarca. Per la seva banda, la roca de sa Palomera, considerada com el límit meridional de la Costa Brava, ofereix una bona perspectiva de la vila.