Blancafort

Blancafort, en el sector central de la Conca de Barberà, es troba emplaçat en els vessants meridionals de la serra del Tallat. El municipi és solcat per diversos barrancs, en direcció nord-sud, com ara el de les Garses, a l’est del terme; el del Tossal Gros, procedent del terme de l’Espluga, i el de Cellers, a la banda sud. Blancafort presenta un territori bastant accidentat, amb altituds que oscil·len entre els 428 i 762 metres. El tossal del Punyet, amb 512 metres, és el punt més alt.

El clima és mediterrani, de muntanya mitjana i amb tendència continental, i presenta característiques de transició entre les comarques costaneres i les de la plana de l’Urgell. Les precipitacions presenten grans irregularitats d’un any a l’altre. Les pluges més abundants es produeixen durant la primavera i la tardor. Els estius són secs. La combinació de la falta de pluges amb les altes temperatures provoca un dèficit hídric els mesos de juliol i agost. Uns altres fenòmens característics de la zona són les boires a l’hivern i les marinades a l’estiu.

L'agricultura és la principal base econòmica del municipi. Centrada bàsicament en el secà, els conreus principals són la vinya i els cereals. En menor grau, l'olivera i l'ametller. El poble disposa d’un celler cooperatiu, fundat el 1896, amb tota la infrastructura necessària per elaborar vins de gran qualitat: des dels vins Blanca-Flor fins a la mistela o el vermut.

.

A la segona meitat del segle XII, al voltant del castell (del qual ara només es conserva la denominació del tossal on era situat) es formà el primer nucli urbà de la població. El 1207 apareix el primer fet documental del terme, un cens deixat al monestir de Poblet per Pere Romeu i Arnau Fitor.

La vila va pertànyer primer a la vegueria de Montblanc (1359) i, posteriorment, al ducat de la mateixa vila (1387). La sobirania sobre el municipi va canviar de mans com a conseqüència del Decret de Nova Planta (1714), que el va posar a disposició del corregiment de Tarragona.

Blancafort va viure les embestides tant de la Guerra del Francès (va ser saquejada l’any 1811) com les dels emfrontaments entre carlins (tendència a la qual s’adscrivia el municipi) i lliberals. Les darreries del segle XIX van veure sorgir el moviment cooperatiu a la zona, amb l’aparició dels cellers agrícoles.

Cal Miret és un edifici del segle XIV i dins del nucli urbà hi ha una casa pairal del segle XVII anomenada Cal Cavaller, al carrer Major, i un singular edifici modernista, Cal Sec, situat a la plaça de Mossèn Gaietà.

El celler cooperatiu, fundat l’any 1896, és un notable exemple d’arquitectura modernista adaptada a les necessitats del sector.

Per la seva banda, l’església de Santa Maria Magdalena, aixecada al segle XVIII sobre una antiga església romànica, és un temple d’estil neoclàssic amb ingredients barrocs.

Un dels grans atractius del poble és el santuari del Tallat. Cada any s’organitza una caminada popular per anar-hi, que respon a un vot fet pels veïns en èpoques de penúria.

Al celler cooperatiu es poden adquirir productes vinícoles autòctons, com ara el vermut, la mistela o els vins propis del celler.