Beuda

Guia de Municipis

A Beuda es produeix una perfecta comunió entre la natura i l’arquitectura medieval, que inclou diverses cases pairals, monestirs romànics i un castell ancestral. L’església del Sant Sepulcre de Palera (segle XI) i la de Sant Feliu de Beuda (segle XI) són dos exemples arquitectònics que cal no deixar-se perdre.

El municipi està reclòs entre el massís del Mont i la vall del Fluvià. Dins del terme trobem tres veïnats més: Lligordà, Palera i Segueró. El territori, muntanyós, humit i agrest, es nodreix d’un grapat de rieres, com la del clot de l’Espinau o la del salt de Palera.

Tenen fama les pedreres d’alabastre de Beuda, explotades des de l’època romana i emprades durant l’edat mitjana per fer retaules i escultures arreu del país.



Imprescindibles

- Veure el Sant Sepulcre de Palera.

- Fer una visita a l’església de Sant Feliu de Beuda.

- Conèixer Can Noguer.

- Pujar fins al Castellot o castell dels Moros.

- Entrar a l’església de Santa Maria de Palera.

- Visitar el santuari de la Mare de Déu del Mont.



Suggeriments

  • Comarca: Garrotxa
  • Província: Girona
  • Localitat: Beuda, Lligordà, Palera, Segueró
  • Extensió: 36
  • Habitants: 170

Situació geogràfica

L’extens terme de Beuda, situat al nord-est de la Garrotxa, s'estén des del vessant meridional del massís del Mont a la vall del Fluvià, límit natural del sud del municipi. Es tracta d’un territori molt muntanyós, solcat de nord a sud per diverses rieres: la del Clot d’Espinau o la del Salt de Palera, entre d’altres. L’entorn natural és típic de l’Alta Garrotxa. El poble s’emplaça en un replà als peus de la penya del Castellot.

Clima

El clima és mediterrani humit de muntanya. Les pluges són abundants durant tot l’any i les temperatures suaus, tot i que a l’hivern són freqüents les glaçades. L’estació menys plujosa és l’hivern, i la més plujosa, la primavera. A l’estiu les nits són fresques i agradables. Els vents típics de la zona són la tramuntana, el ponent, el llevant i el migjorn.

Activitats econòmiques

L'agricultura del municipi és predominantment de secà: els principals conreus són l’olivera i la vinya. En el sector de regadiu hi ha arbres fruiters i blat de moro.

Les ramaderies bovina, ovina i porcina són importants.

Hi ha pedreres d'alabastre, explotades des de l’època dels romans, de granit i explotacions de calç i de guix.

Història

La història de Beuda està íntimament lligada a la del vescomtat de Bas, una de les jurisdiccions feudals del comtat de Besalú, al qual va pertànyer. De fet, el primitiu castell de Beuda va pertànyer als vescomtes fins a finals del segle XIII. A partir de 1308 va passar a mans de Jaume de Besora, senyor de Rocabruna, i a la família Queixàs, que va construir el casal gòtic de la població.

D’altra banda, la trajectòria històrica el nucli de Palera està marcada inexorablement pel priorat del Sant Sepulcre, documentat des del 977. Va dependre des del 1107 i fins al segle XV del monestir de la Grassa, i posteriorment dels de Besalú, Banyoles i Ripoll.

Un element curiós de la història de Beuda és que mossèn Cinto Verdaguer va citar aquesta vila en el seu llibre Excursions i viatges com la primera on es van sentir cantar les tradicionals caramelles.

Què veure-hi

El poble es troba en un replà entre el turó del Castellot, on resten els murs de l’antic castell dels Moros, documentat abans de l’any 1000, i el gran casal gòtic, que pertany a un castell més modern.

Beuda es reconeix de lluny per l’alt campanar de l’església de Sant Feliu, la parròquia de la vila, un temple romànic del segle XI amb una planta irregular, més ampla a la façana que a la part de darrere.

El patrimoni municipal compta amb algunes de les obres més destacades del romànic català. D’aquest estil mereix especial atenció el pont sobre el riu Llierca, que es conserva en perfectes condicions.

Al poble agregat de Segueró hi ha finques de llarga tradició, com Can Noguer, una de les més importants de tot Catalunya als segles XVIII i XIX. La nissaga dels Noguer va residir al castell fins al segle XVI, moment que es va construir la casa d’aparença renaixentista que podem veure avui, amb vistosos esgrafiats i un bell jardí d’arbres centenaris.

A sota de Can Noguer trobem Santa Maria de Segueró, una església romànica construïda al segle XI que té una sola nau, un peculiar absis i una obra de fortificació a la façana.

De la carretera que surt de Besalú veiem l’església de Sant Pere de Lligordà, una edificació del segle XII tancada per la rectoria i el cementiri. Té una nau de planta rectangular i un absis semicircular. De formes un xic austeres, l’alt campanar, convertit en torre, serveix de contrapunt.

A Palera, un altre petit veïnat del municipi, s’alça l’església de Santa Maria de Palera, on es venerava una marededéu gòtica tallada en alabastre, exposada actualment al Museu d’Art de Girona. Vora seu hi ha el Sant Sepulcre de Palera, un dels edificis romànics més importants de la zona i un centre rellevant de devoció i pelegrinatge des que es consagrà.

El santuari de la Mare de Déu del Mont queda enlairat gairebé al límit entre les dues comarques de l’Empordà i la Garrotxa. És un lloc simbòlic per a la cultura catalana, ja que aquí va viure mossèn Cinto Verdaguer, un dels grans poetes del país.

Què fer-hi

A Beuda es poden plantejar tot un seguit d’excursions. Els més decidits poden fer una caminada fins al santuari de la Mare de Déu del Mont. Aquest recorregut parteix de l’església parroquial del poble, segueix carretera amunt, travessa la riera i el bosc i passa pel mas de Ca n’Oliveres, el Salve Regina, la font de la Roca Pastora i l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous.

Altres rutes atractives són les que porten de Beuda a Sant Miquel de Coma de Roure, la de Lligordà al Sant Sepulcre de Palera, o la ruta curta a la font de la Quera, que permet contemplar la irregular silueta del castell de Beuda.

També és interessant visitar les grutes de la cova del Carlí, prop de la carretera que condueix a Falgars, o la cova de la Mosquera, situada abans d’entrar al poble.

La gastronomia garrotxina és famosa pels embotits, les anxoves i el licor de ratafia. Val la pena tastar plats com l’ànec amb peres, les faves a la catalana, els cargols amb conill o la carn de cacera.

Voltants

- La vila de Besalú.
- Església de Santa Magdalena de Jonqueres, de Maià de Montcal.
- Castell de Sales de Llierca.
- Castell gòtic dels Montpalau, a Argelaguer.
- El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Beuda
  • Beuda

  • Pirineus

  • Beuda
  • Beuda

  • Pirineus

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf