Besalú

Besalú es troba entre dos cursos fluvials, el Fluvià, al sud, i la riera de Capellades, al nord. El terme, en una plana al·luvial, s’estén per la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa. El poble s’aixeca sobre un estratègic promontori. Les carreteres que porten a Girona, Olot, Figueres i Beuda en fan un centre de comunicacions important. Besalú es troba enmig de tres comarques: l’Alt Empordà, el Pla de l'estany i la Garrotxa.

El clima és mediterrani, de muntanya humida. Les pluges són abundants durant tot l’any i les temperatures suaus; a l’hivern, les glaçades són freqüents. L’estació més plujosa és la primavera. A l’estiu les nits presenten temperatures fresques i agradables. Els vents més freqüents de la zona són la tramuntana, el ponent, el llevant i el migjorn.

L'activitat econòmica es reparteix entre l'agricultura, la indústria i el comerç. El turisme i el fet de trobar-se en un important nus de comunicacions ha comportat el desenvolupament del comerç i dels serveis. Besalú és avui un centre subcomarcal destacat.

Les indústries més importants són les tèxtils i les papereres, entre d’altres.

El topònim és d’origen celta, Bisuldunum, que significa ‘fortalesa entre dos rius’ (el Fluvià al sud i la riera de Capellades al nord).

Al segle VIII, després de la conquesta franca, Besalú va quedar integrada al comtat de Girona. El 894 va esdevenir comtat amb dinastia pròpia, gràcies a la reordenació de Guifré el Pilós, que va nomenar comte de Besalú al seu germà Radulf.

A la mort de Radulf a principis del segle X, el comtat de Besalú va quedar vinculat al de Cerdanya, fins al 988. L’herència del comte Oliba Cabreta es va dividir entre els seus fills, i Bernat II, més conegut amb el sobrenom de Tallaferro, va convertir-se en el comte de Besalú. Segons la llegenda, en plena lluita contra els àrabs sant Martí va donar a Bernat una espasa celestial que fins i tot podia tallar el ferro. Bernat Tallaferro va aconseguir que Besalú fos seu d’un bisbat, que només va durar tres anys (1017-1020).

Així va quedar inaugurada l’època daurada de Besalú, quan centrava uns dominis que s’estenien des del Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany fins a l’Alt Empordà, i encara més enllà, al Vallespir i Fenollet. El mercat de Besalú, documentat des del 1027, va tenir un enorme potencial econòmic fins al segle XIV.

De tota manera, els temps d’independència del comtat de Besalú s’havien acabat a principis del segle XII. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va vincular a partir de 1111 el comtat de Besalú a la casa de Barcelona, quan el seu gendre Bernat III de Besalú morí sense descendència.

El rei Joan I va crear la vegueria de Besalú l’any 1226. Més endavant, la ciutat va ser centre de les forces de Pere II el Gran en el conflicte contra Felip III de França, el 1285. A mitjan segle XIV, el lloc resistí heroicament, sota les ordres de Bernat de Cabrera, davant la invasió del comte d’Armanyac. Besalú també va tenir un paper determinant en el conflicte dels remences, i va ser l’última plaça a rendir-se al rei Joan II el 1472.

La segona meitat del segle XVII va ser catastròfica per a la vila, que va perdre bona part dels habitants en una epidèmia de pesta entre 1651 i 1652. Les tropes franceses van ocupar-la diverses vegades (1653, 1676, 1689), i el Tractat dels Pirineus (1659) va desposseir el comtat de Besalú de les seves terres al Vallespir.

L’exèrcit francès va produir continus maldecaps als habitants de Besalú durant el segle XVIII i principis del XIX. La Guerra de Successió (1700-1714), la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814) en són els tres exemples més remarcables. Les guerres carlines del segle XIX també van afectar intensament la població.

Besalú ens dóna l'oportunitat de conèixer un dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya, declarat el 1966 d'Interès Històric i Artístic Nacional. El patrimoni del municipi inclou, a més, una important construcció d'origen jueu: el micvé o casa de banys rituals.

La vila de Besalú va néixer al voltant del puig ocupat antigament pel castell comtal, que s'aixeca a més de 150 metres d'altitud, a la cruïlla entre les dues rieres. La fortalesa ha estat lligada al poble des del 977 fins a la baixa edat mitjana.

Al mateix recinte es troben les restes de l'església de Santa Maria (segle XI), l'antic temple del castell, que va esdevenir església canònica agustiniana i al segle XVI una col·legiata.

A més de Santa Maria, cal destacar la importància de dues esglésies més, la de Sant Vicenç i l'església monestir de Sant Pere, que el 1931 van ser declarades també Monuments Historicoartístics.

Val la pena conèixer Besalú a peu, en una caminada amena i tranquil·la pel nucli històric. El recorregut comença al Pont Vell i s'endinsa després pel call jueu, on es poden visitar els edificis més emblemàtics de la vila, com la muralla, la torre Rocafort o les ruïnes de la Devesa. En el punt final d'aquest camí, a la plaça dels Jueus, es pot gaudir d'una fabulosa vista del pont fortificat i del Fluvià.

També mereix una visita l'hospital de Sant Julià, que conserva una interessant portalada del segle XII. Fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins, però a principis del segle XX va tornar a ser utilitzat com a hospital i actualment és un centre sociocultural.

De l’Oficina de Turisme Central surten regularment visites guiades, que inclouen un audiovisual sobre la història de la vila. Durant l’estiu es poden fer també a la nit.

A banda de la possibilitat de llogar bicicletes per recórrer el nucli antic de Besalú, es proposen set rutes diferents per realitzar amb bicicleta de muntanya pels voltants del municipi. Van dels cinc als vint quilòmetres, amb nivells de dificultat diversos.

L’anella verda és un itinerari fluvial que es pot realitzar a peu o en bicicleta i que permet a persones de totes les edats realitzar activitats diverses. Uneix tots els eixos de la població i inclou un circuit esportiu i aturades en una zona d’esbarjo i una zona dedicada als més menuts.

La festivitat tradicional més important del poble és la processó dels Dolors o manaies. Es tracta d’una representació de la passió i la mort de Crist centrada en la imatge de la verge Maria, que se celebra des de fa més de 300 anys cada divendres abans de Rams.

Cal destacar també la gran festa medieval, celebrada el primer cap de setmana de setembre. En aquesta data Besalú viatja mil anys enrere, i s’omple d’antics personatges, trobadors, músics, malabars, artesans i cavallers que sorprenen el públic amb actuacions diverses.

Al març se celebra el Festival de Cinema de Besalú. A més de les projeccions de pel·lícules, es fan actes al carrer, com un mercat d’oficis, visites guiades, exposicions i demostracions gastronòmiques hebraiques.