Berga

Berga, capital de la comarca del Berguedà, s'emplaça a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més elevats de la Depressió Central catalana, al començament dels Prepirineus. El Llobregat travessa l'extrem meridional del terme. A ponent de la ciutat de Berga s'aixeca la serra de Queralt, amb cims superiors als 1.100 metres. Altres elevacions destacables són el serrat de la Petita (892 metres) o la serra de Can Ponç (926 metres).

L'activitat econòmica més rellevant de Berga és la indústria, sobretot la tèxtil cotonera. També són importants la indústria alimentària i la de la fusta.

El sector serveis i el comerç s'ha desenvolupat molt en els darrers anys gràcies a la millora de les comunicacions.

L'agricultura i la ramaderia també tenen un paper destacat en l'economia de la població.

Tot i que l'origen de Berga no és gaire clar, se sap que la tribu dels bergistans habitava aquesta zona abans del pas de les tropes d'Anníbal camí de Roma i de la posterior romanització. La tradició diu que el curt període de dominació musulmana va significar la total destrucció de la població, que es va refer amb la conquesta dels francs a finals del segle VIII.

El castell de Berga apareix documentat per primera vegada l'any 855, mentre que el 905 la vila era la capital d'un comtat acabat d'independitzar del comtat de Cerdanya. Els Peguera i els Berga van ser els senyors successius d'aquest comtat. La família Berga va participar en les campanyes de conquesta de Jaume I. Extingida la nissaga dels Berga, els seus descendents, els Mataplana, van vendre la vila al rei Jaume II (1309), i Berga passà a mans de la Corona.

Al segle XV va patir els estralls de la guerra de la Generalitat contra Joan II i va canviar de mans dues vegades. Els conflictes contra els hugonots francesos del segle XVI van afectar també la vila, així com la Guerra dels Segadors del segle XVII i la Guerra de Successió del segle XVIII.

Una incipient indústria tèxtil va iniciar l'activitat al mateix segle XVIII i va propiciar un significatiu creixement demogràfic.

El segle XIX va començar amb els conflictes bèl·lics de la Guerra del Francès i les guerres carlines, que van afectar de forma intensa Berga. La ciutat va hostatjar la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya el 1812 i la carlina Junta Superior Governativa de Catalunya el 1837.

La indústria tèxtil es va assentar a la ciutat, que es va veure afectada per un important alçament anarquista el 1932, abans de la Guerra Civil.

Del segle XIV Berga conserva el portal de Santa Magdalena i part de les muralles antigues, que coincideixen amb les del castell de Sant Ferran, centre de l’antiga ciutat. Actualment és la seu del Consell Comarcal i la nova ciutat creix als seus peus.

De l'estructura urbana cal destacar la plaça del Forn, espai històric d'activitats comercials i artesanes, i la plaça de Sant Pere, on neix el carrer de Pinsània, que du fins al castell.

A la zona comercial destaca el carrer Major, amb edificis modernistes i una mostra de l'antiga vila emmurallada, i el carrer de les Voltes d'en Claris (popularment conegudes com la Berruga), on s'aplegava l'antiga comunitat jueva de la vila. Poc abans d'arribar a la zona comercial trobem el Museu Comarcal.

El Molí de la Sal, una de les cases més emblemàtiques de la ciutat, ens parla d'històries i somnis antics. Molt a prop es troba l'església barroca de Santa Eulàlia, construïda sobre un temple romànic. A la petita plaça de Sant Pere (o plaça Cremada), cada any se celebra la Patum, la gran festa berguedana.

De l’església i el convent de Sant Joan només es conserven petites parts integrades en la construcció gòtica i neoclàssica posterior. Aquesta és la referència monumental més antiga del municipi.

A la plaça de Catalunya, hom es pot aturar a contemplar la història dels Països Catalans a través dels relleus en pedra, obra de l’artista Carles Planas i Pons.

A la Valldan, als afores de la vila, destaca l'església de Sant Bartomeu, amb un bonic campanar de maons.

Unes de les activitats més recomanables són les rutes pels boscos i les muntanyes properes. L'excursió a Queralt ens sorprendrà per la seva bellesa i al Parc de la Font Negra podrem recuperar-nos de l'esforç de la pujada. Aquí s'inicia el camí cap als Rasos i els Prepirineus.

Els amants de l'aventura poden practicar el parapent des del mirador de Queralt. Els aficionats als bolets poden intentar trobar-los als boscos del voltant i, si no hi ha sort, comprar deliciosos rovellons, llenegues o fredolics a la Festa dels Bolets, que se celebra a l'octubre.

Les passejades pel carrer Major de la vila ens permetran adquirir els famosos embotits i formatges típics de Berga. No hem de desaprofitar l'ocasió de seure en qualsevol dels bancs de les places per admirar les façanes modernistes dels edificis que ens envolten. D'altra banda, visitar el Museu del Circ de segur que delectarà petits i grans.