El nucli antic de Benifallet, situat al redós del que havia estat un castell, conserva molts elements de l’època morisca en el traçat dels carrers.
L’original trajecte que ens portarà a l’ermita de la Mare de Déu de Dalt (segle XIII, d'estil romànic tardà, amb capelletes que representen la vida de Jesús) proporciona una vista immillorable de la vila, dels seus voltants i del jaciment arqueològic del Castellot de la Roca Roja.
Aquest és, precisament, un dels poblats ibèrics més singulars de Catalunya. Presenta un bon estat de conservació, i les reduïdes dimensions del conjunt possibiliten una intervenció museogràfica global. Les estructures de pedra arriben fins al nivell de les bigues, cosa extraordinària en un poblat ibèric. Hi ha un carrer que s’identifica perfectament i que és l’eix del conjunt urbà.
Entre les coves que determinen el paisatge del terme, cal destacar la cova Marigot, la cova Culla (amb pintures prehistòriques del neolític), la cova de l'Aumidiella (on es localitzaren fragments de ceràmica cardial amb decoració impresa i un magnífic vas campaniforme), l'avenc del Sifó, la cova Meravelles (amb més de mig quilòmetre de recorregut obert al públic, amb moltes formacions excèntriques) i la cova del Dos (amb un recorregut de 253 metres i un desnivell de dotze metres, molt atractiva també per als amants de l’espeleologia).
Si el visitant prefereix un passeig per descobir l’arquitectura de la zona, a la vall de Cardó s’obren pas, enmig d’una vegetació formada per xiprers i teixos centenaris, un conjunt d’ermites (Sant Josep, Sant Roc, Sant Simeó o de la Columna, Santa Agnès i Santa Margarida del Borboll), així com el convent i l'ermitatge de Cardó, fundat el 1606, on s'establiren els carmelitans descalços.