Bellver de Cerdanya

Bellver de Cerdanya s'emplaça al centre de la subcomarca de la Batllia. El terme s'estén a banda i banda del Segre, riu que rega el terme juntament amb els seus afluents, rius i torrents: el de l'Ingla o de Santa Maria, el de Pi, el de Ridolaina, el de Cap de Bou, el de Quera i el riu Duran. A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí. Bellver és el municipi de la Cerdanya que compta amb més superfície de terreny dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Amb el túnel del Cadí, el turisme ha esdevingut un dels principals motors econòmics del municipi, especialment el turisme rural de cap de setmana. El sector serveis i la construcció han experimentat un gran desenvolupament gràcies a aquest fenomen.

L'agricultura i la ramaderia són molt importants per a Bellver. Els principals conreus són el farratge, els cereals, les patates, els llegums, els productes d’horta —com els naps de Talltendre— i els fruiters —les peres de Puigcerdà.

La indústria alimentària elabora productes de qualitat, alguns artesanals. Els embotits com ara la llonganissa i el pa de fetge tenen molta anomenada.

La Batllia, reconeguda com a subcomarca de la Cerdanya, té uns orígens que es remunten a l’antic pagus de Talló, del segle IX.

Situat estratègicament a la frontera entre els comtats de Cerdanya i d’Urgell, el nucli principal de Bellver de Cerdanya va ser, als inicis, un castell de vigilància de les importants comunicacions que passaven per la zona.

El desenvolupament com a vila començà el 1225, gràcies a la carta de poblament que li va ser atorgada per Jaume I, que va fer passar el camí reial que anava des la Seu d’Urgell a Puigcerdà pel nucli de Bellver. S’hi van construir torres i muralles, i els seus habitants van tenir privilegis que van ampliar els monarques posteriors.

Donada la seva posició prop de la frontera amb França, Bellver va patir l’atac constant de les tropes franceses durant segles i va arribar a ser ocupada sovint entre els segles XV i XVIII.

Però aquests no van ser els únics conflictes que va patir la vila. El bandolerisme i l’enfrontament entre els nyerros i cadells -bàndols que dividien la noblesa catalana durant els segles XVI i XVII- va tenir com a escenari principal la població, on encara es conserva la torre de Cadell, una antiga masia fortificada. L’antic castell va quedar destruït amb l’explosió del polvorí el 1665.

Al segle XIX, el poeta castellà romàntic Gustavo Adolfo Bécquer va fer estada d’uns mesos en una fonda de Bellver, on va inspirar-se en paisatges i llegendes locals per escriure l’obra La cruz del diablo.

La Guerra Civil va tenir un episodi que forma part de la memòria col·lectiva de Bellver, quan uns joves del poble van matar un cabdill anarquista el 1937 disparant des d’un punt elevat del municipi.

És interessant aturar-se a contemplar l'arquitectura que ofereix el nucli antic de Bellver de Cerdanya, que ha estat restaurat per retornar-li l'aire medieval. A la plaça Major, envoltada de porxos de pedra, se celebra la Fira de Sant Llorenç i les Jornades dels Refugis Càtars. Entre els edificis, cal destacar l'antiga duana, avui Casa de la Vila.

Al costat de la plaça es troba l'església de Sant Jaume i Santa Maria, que pertany al gòtic català. El que es pot veure actualment és la restauració que se'n va fer al segle XIX, després d'un incendi que va provocar força desperfectes.

A la plaça del Portal, al nucli fortificat, es troba la torre de la Presó, que servia de defensa del nucli emmurallat.

A la part baixa, tocant al Segre, se situa l'actual Farinera hidràulica, que va ser un molí reial a l'edat mitjana. També és recomanable visitar el Sequer de les Pinyes, on s'extreien anys enrere les llavors dels pins negres i roigs per enviar-les a tot l'Estat.

Al nucli de Talló trobem l'església de Santa Maria de Talló, documentada ja al segle X i reconeguda com un dels exemples més monumentals del romànic cerdà, fins al punt que és coneguda com la catedral de la Cerdanya.

Al territori de la Batllia es poden visitar nombroses edificacions religioses romàniques, com Santa Cecília de Beders, Sant Marcel de Bor, Sant Julià de Pedra, Santa Eugènia de Nerellà, Sant Andreu de Baltarga, la capella de Sant Martí dels Castells, Sant Serni de Coborriu, Sant Policarp de Cortàs, Santa Eulàlia d'Éller, Santa Maria d'Ordèn, Sant Mamet d'Anes, i Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre.

A la vall de l'Ingla s'ha trobat un conjunt rupestre que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Per les característiques de la natura que l'envolta, Bellver de Cerdanya té una gran oferta per a la pràctica d'esports d'aventura. Per tot el municipi hi ha camins senyalitzats per fer senderisme, com el camí dels Bons Homes, la ruta dels Cavalls del Vent o la ruta dels Segadors, entre d'altres.

Un itinerari interessant és el que porta a la cova d'Anes, prop de Bellver, i a la cova de la Fou, prop de Bor, on la tradició diu que viuen les encantades, un éssers sobrenaturals que es mouen entre la frontera del bé i del mal.

La proliferació de coves dins aquests paratges fa que sigui un lloc idoni per a l'espeleologia. Tan sol cal esmentar l'avenc de les Gralles, al nucli de Santa Magdalena, i les coves de Talltendre. Als afores de Bor hi ha les tutes, grutes on s'han trobat restes prehistòriques de l'edat del ferro. Una altra resta del passat és el dolmen de coll de Fans, entre Ordèn i Cortàs.

Pablo Picasso va passejar sovint per aquestes contrades. En concret se sap que va fer el camí de Gósol a Bellver diverses vegades.

També hi ha la possibilitat de fer excursions a cavall i amb bicicleta de muntanya. En qualsevol mitjà, és recomanable una visita a la muntanya del Pi, on hi ha la Roca Foradada i el Pradell, en un paisatge encisador.

Des dels miradors del centre de la vila de Bellver es pot gaudir d'una magnífica vista.

Al mateix poble se celebra una mostra d'antiquaris a finals d'agost, i durant el pont de la Constitució, una fira d'esports dels Pirineus.