Begues

Begues es troba situat damunt d’una plataforma calcària, entre els contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, a la falda del turó del Montau (658 metres), de la serra de la Guàrdia (511 metres) i la serra de les Conques (532 metres). El terme, de relleu accidentat, queda dividit en dues parts ben diferenciades per la riera de Begues, que s'ajunta a la d'Oleseta i la de Jafre.

El clima és mediterrani litoral. L'estiu presenta un temps estable, assolellat i molt sec. A la tardor comencen a aparèixer les típiques tempestes. Les precipitacions, encara que són molt irregulars, se centren principalment a la primavera i a la tardor. El mes de gener és el més fred de l’any.

La vila està documentada des del 972 al cartulari de Sant Cugat. L’empremta del passat es fa visible en creus, torres i les ruïnes d’antigues masies.

La seva història gira al voltant de l’església rectora, beneïda el 1578, i de les grans extensions de terreny que l’envolten. Aquestes terres eren propietat de la baronia d’Eramprunyà des del 1323, on es van construir masies en què es conreava la vinya.

Aquest conreu va ser notòriament important en l’evolució econòmica de la població fins que hi arribà la fil·loxera el 1887. Vuit anys abans, Begues s’obria a la costa amb la construcció de la carretera del Garraf.

Al barri de la Rectoria hi ha l’església Vella, construïda al segle XVI sobre una primitiva església romànica. En destaca el portal renaixentista amb les imatges de sant Cristòfol, sant Jordi i sant Miquel, i un rellotge de sol del 1878. Aquí també hi veurem les cases de Cal Traginer i Cal Fusteret, ambdues del segle XIX, amb portal d’arc rebaixat i finestra balconera al damunt.

Can Sadurní (segle XVI) és la masia més ben conservada de Begues. Té planta basilical i a l’interior s’hi conserven premses i altres aparells per elaborar vi. Al costat hi té una cova amb un jaciment arqueològic de gran valor, ja que s’hi han trobat ceràmiques ibèriques, monedes àrabs i les restes de cervesa més antigues de la Península.

Can Vendrell, una masia del segle XIII amb una porta emmarcada en pedra vermella, era l’antic graner de la baronia d’Eramprunyà. Finalment, Cal Campaner i Cal Cortada són dues cases d’estil modernista construïdes als anys vint.

A Begues es pot gaudir sobretot fent-hi passejades a peu o amb bicicleta, pujant als cims o fent espeleologia.

Hi ha una ruta que recorre el nucli vell del poble, construït al voltant de l’església i la rectoria, i una altra que parteix de la masia de Can Sadurní, s’endinsa a la natura per la creu d’Ardenya i el Mas de les Fonts i connecta les diferents fonts.

Altres recorreguts enllacen masies, com Can Grau del Coll (segle XIII), el Mas d’Alzina (segle XIV) i la Casota (segle XIX) pels camins de Sant Climent i Torrelles. Alguna d’aquestes rutes, com la que ens apropa a la masia de la Clota (segle XIV), permet accedir al Parc Natural del Garraf.

La festa major té lloc pels voltants del 25 de juliol, amb un campionat de tir al plat, un sopar popular i una cercavila amb gegants, capgrossos, grallers, bèsties i falconers.