Batea

El municipi de Batea és el segon més extens de la comarca de la Terra Alta. Es troba a l'extrem més occidental dels termes que administrativament pertanyen al principat de Catalunya. El terme de Batea és travessat per diversos barrancs paral·lels i valls, com ara la de Voravall o Barball, a llevant, o la Vall Major, la més important de totes, de sud a nord, des de la serra de Botja fins al Matarranya. El poble de Batea s’emplaça dalt d’un turó (376 metres), proper al riu Algars, fent frontera amb les terres de l’Aragó.

L’oli i el vi de Batea gaudeixen de molta fama des de l’època romana, de fet, el terme disposa de més de vint cellers. L'economia municipal és bàsicament agrària: destaca especialment el conreu de l’olivera i la vinya, que ocupen més de la meitat de la superfície municipal.

S'hi han desenvolupat granges d'aviram, de conills i guatlles. La principal activitat industrial és l'elaboració de vins i licors. També hi ha petites empreses de confecció.

El terme de Batea ha estat habitat des de temps molt antics, com demostren els diversos jaciments, on s’han trobat vestigis ibèrics, grecs, fenicis i romans.

Durant la reconquesta, Batea va quedar sota la jurisdicció dels templers de Miravet, fins al segle XIV, quan els hospitalers van heretar les possessions de l’orde del Temple.

Més endavant, amb la Guerra dels Segadors (1642) i la Guerra Civil es van viure episodis importants a Batea.

El nucli antic va estar encerclat per una muralla fins al segle XIX, raó per la qual és conegut encara com la vila closa. De l’antiga muralla encara es conserven tres portals i algun mur, però l’encant principal d’aquest nucli correspon als nombrosos carrers i places porxades que presenta, com els carrers Major, Centre o Cavallers.

L’edifici més remarcable de la vila closa és l’enorme església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, d’estil barroc i neoclàssic, construïda al segle XVII sobre un antic temple de planta octogonal. Completen la visita a aquesta part del municipi la capella de la Mare de Déu del Portal i el Calvari.

Fora del nucli de Batea, destaca l’església romànica de la Transfiguració del Senyor, antiga parròquia de Pinyeres, nucli abandonat a mitjan segle XX. A l’antic nucli d’Algars, també abandonat, es poden veure les restes del castell gòtic i l’església de Sant Joan (segle XII).

També són interessants diversos jaciments, com un assentament de l’edat del ferro que hi ha al tossal de la Torre Madrina o el poblat ibèric del tossal del Moro.

La importància de la vinya, amb prop de 4.000 hectàrees dedicades a aquest conreu, i de l’elaboració de vi, amb nou cellers elaboradors dins el terme, han propiciat la creació de la Ruta del Vi de Batea.

Es tracta d’un itinerari guiat a través dels diversos cellers del municipi que permet conèixer el procés d’elaboració del vi i acostar-se a l’atractiu món d’aquest producte de la dieta mediterrània.