Balaguer

Balaguer és un centre de serveis importants, amb un creixement considerable de petites i mitjanes empreses. El mercat del dissabte, a la plaça del Mercadal, és molt visitat, així com les diverses fires que se celebren al llarg de l’any.

La ramaderia, força important, és de tipus porcí, oví i boví. Aquest darrer dóna lloc a la indústria lletera. Quant a l’activitat agrícola, els conreus de secà, a la dreta del Segre, produeixen blat i ordi, ametllers i oliveres.

Pel que fa a la indústria, cal destacar el sector tèxtil i l’alimentari, especialment les conserves de fruita.

Tot i que hi ha indicis que apunten que va ser habitada per romans i ibers, les primeres dades sobre els pobladors del terme són de principis del segle VIII, quan els àrabs van instal·lar-se al pla d’Almatà.

La primera documentació escrita sobre Balaguer correspon al segle IX, quan es creu que va construir-s’hi la suda, el castell musulmà. A partir d’aquella fortificació es creà un nucli urbà, que avui dia encara manté la mateixa estructura.

Després de molts intents infructuosos, les tropes de Guerau II, vescomte de Cabrera i Àger, reforçades per les de Ramon Berenguer III de Barcelona i les del noble castellà Pedro Ansúrez (protector del seu nét, el comte d’Urgell Ermengol VI, encara menor d’edat), van conquerir el lloc l’any 1105. La suda musulmana es va convertir aleshores en el castell Formós, residència des d’aleshores dels comtes d’Urgell.

El repoblament va ser complicat pels atacs dels musulmans de Lleida. Això va propiciar que els habitants de la vila obtinguessin diversos beneficis, com el permís per celebrar mercat cada dissabte i la fira anual per Sant Bartomeu.

Al segle XV, Balaguer va passar dels comtes d’Urgell als Trastàmara i d’aquests a la Corona. La Guerra dels Segadors va provocar violents combats a la vila, conquerida diverses vegades per les tropes franceses entre el 1642 i el 1652. La ciutat va capitular també durant la Guerra de Successió (1711) i la Guerra del Francès (1810).

La primera guerra carlina (1833-1840) va retornar-li les muralles, que van ser enderrocades definitivament el 1894. L’última batalla important a la població va tenir lloc al maig del 1938, en un contraatac de la República per destruir un cap de pont franquista durant la Guerra Civil.

El barri antic de Balaguer és un dels escassos nuclis urbans de formació àrab que es conserven a Catalunya.

Passejar-s’hi permet viatjar pel temps fins a un esplendorós passat medieval i copsar imatges magnífiques, com les de la façana del carrer del Pont cap al riu Segre, l’antic hospital del 1480 (reformat al segle XVIII), la trama de carrerons i passatges irregulars i d’atmosfera màgica, l’ajuntament, les muralles o la plaça Mercadal, la plaça porxada més gran de Catalunya (7.000 metres quadrats) i centre neuràlgic de la ciutat.

Les muralles, construïdes amb carreus gruixuts des de l’inici de la població i ampliades a mesura que era necessari, encara es conserven parcialment en diversos punts del nucli antic.

És molt recomanable visitar els portals del Gel i del Torrent. Des del portal del Gel puja una torre que permet arribar al damunt de la muralla i, a través d’una passarel·la, accedir a l’església de Santa Maria (segle XIV).

La figura d’aquest temple, imponent damunt del turó que domina la ciutat, és el símbol que defineix Balaguer. Es tracta d’un edifici gòtic d’una sola nau i imponent campanar octagonal que atrau per la puresa formal i geomètrica, pels contorns senzills i compactes i per la solidesa dels contraforts.

Al nord de l’església, als afores del poble, hi ha el castell Formós, l’antic palau dels comtes d’Urgell, que va manar enderrocar Ferran d’Antequera després d’haver-s’hi enfrontat en la guerra contra Jaume II.

Originàriament, i gràcies a la posició estratègica, podria haver estat una fortificació del baix imperi. Després va ser la suda dels musulmans; actualment, se’n conserven unes restes.

Al mateix pla hi havia una antiga mesquita que es va transformar en església durant el segle XII. Aquest temple va esdevenir el santuari del Sant Crist, arran d’una ampliació del 1626 i de l’arribada d’una talla, el Sant Crist de Balaguer (segle XVI), molt venerada a la zona. La imatge va ser destruïda el 1936 i substituïda per una còpia obra de l’escultor Joaquim Ros, que incorpora un peu salvat de les flames.

El conjunt del Sant Crist es veu des de lluny i identifica el perfil de Balaguer. Està format per un convent de monges clarisses, la casa rectoral i la casa del santuari, a més de l’església.

A ponent del santuari del Sant Crist s’estén el pla d’Almatà, una zona extensa on es van establir els primers pobladors àrabs cap al 713-715. És un jaciment arqueològic de gran importància, i des de l’any 1983 s’ha posat al descobert bona part de l’entramat urbà que hi existia. Molts dels vestigis trobats en aquest indret es poden veure al Museu Comarcal de la Noguera, al nucli antic de Balaguer.

Al cap de pont de la ciutat s’alça el convent de Sant Domènec, amb un magnífic claustre gòtic. Un altre edifici religiós interessant dins el municipi és el monestir de Santa Maria de les Franqueses, situat a uns tres quilòmetres al sud de la ciutat, a ponent del Segre.

L’activitat comercial està força desenvolupada a la ciutat de Balaguer, que viu el seu moment culminant cada dissabte a la plaça Mercadal amb la celebració del mercat setmanal, un dels més importants de les terres de Ponent.

El mercat transforma el ritme de la població fins a convertir-la en un formigueig d’anar i venir de persones entre les nombrosíssimes parades de què disposa.

La coca de recapte i samfaina és l’element gastronòmic més tradicional i popular de Balaguer, com es pot comprovar a la Festa de la Coca, que se celebra al maig a la plaça Mercadal. S’hi elabora una coca de recapte gegant que es reparteix entre els assistents, acompanyada de la popular sangria del Mercadal, elaborada expressament per a l’ocasió.

Els amants del turisme actiu tenen l’opció de fer exercici pels camins dels voltants de Balaguer i de tota la Noguera, ideals per recórrer amb bicicleta de muntanya, per on es podran acostar a espais naturals com el Montsec.