Les restes trobades a l'interior de les coves de Montserrat, al municipi de Collbató, o les del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà demostren que el Baix Llobregat va ser una zona poblada ja al Neolític. També s'hi han trobat restes posteriors a Begues, Corbera de Llobregat o Pallejà.
Posteriorment, l'època romana va ser pròspera per a la zona, gràcies en part a la Via Augusta, com ho demostra la presència del Pont del Diable (segle II aC), a Martorell, i les termes que es conserven a Sant Boi de Llobregat.
De l'època visigòtica no en queden gaires vestigis, però sí que se sap que va ser una de les fronteres entre el món andalusí i el cristià a final del segle VIII. D'aquesta època és el castell de Castellví, una de les nombroses fortificacions aixecades per protegir tots dos territoris.
A l'Edat Mitjana van proliferar les masies catalanes, amb els grans camps de conreu que estaven en mans de senyors feudals. Tot i així, al segle XV, es va decretar l'emancipació dels pagesos, i això va donar noves energies a la gent de la zona, que la van convertir en un centre de producció indispensable per a Barcelona.
Durant el segle XIX es produeix la Revolució Industrial a Catalunya i el riu Llobregat esdevingué molt important per a les noves fàbriques, que necessitaven els recursos hidràulics.
Finalment, ja al segle XX, la població de la zona va experimentar un creixement impressionant arran de les allaus migratòries que es van produir a Catalunya els anys vint, primerament, però sobretot les posteriors, dels anys cinquanta i seixanta.
Les tradicions de la comarca estan molt arrelades a la gent. Només així s'explica la impressionant participació en les passions celebrades a Esparreguera i a Olesa de Montserrat, o en el pessebre vivent de Corbera. A més, qualsevol persona pot gaudir de les fires que encara se celebren arreu del Baix Llobregat, com la de Primavera de Martorell o la de la Candelera a Molins de Rei.