El primitiu poble de Bagà està documentat des del segle IX com una de les possessions meridionals del comtat de Cerdanya. De tota manera, l’actual població té els orígens en la carta de població atorgada per Galceran IV de Pinós el 1233.
Precisament la nissaga dels Pinós va ser l’artífex de l’important paper històric que va tenir Bagà com a centre de les possessions familiars i capital de la subcomarca de l’Alt Berguedà. El mateix Galceran IV va assentar les bases del desenvolupament de la població, amb la concessió de mercat els dimecres i el disseny del teixit urbà.
El creixement de la vila va ser ràpid i el 1322 es va iniciar la construcció de les primeres cases fora de les muralles, a l’anomenat Raval. El segle XIV va estar també marcat per la pesta negra, el reforçament de les fortificacions de la població i el pas del rei Pere III.
Ja al segle XV, Bagà va quedar força afectada pels terratrèmols de 1420-1430, i encara més per la guerra civil de la Generalitat contra Joan II, que va enfrontar el poble de Bagà amb els seus propis barons. També la Guerra dels Remences de finals de segle va tenir Bagà com a escenari, quan el capitost remença Francesc de Verntallat va controlar la població.
El segle XVI arriba marcat per l’extinció de la línia hereva dels Pinós, que canvia de mans diverses vegades (Castre-Pinós, ducs d’Alba) fins a arribar als ducs de Medinaceli. Les pestes (1589, 1651) i les guerres (dels Segadors, 1640-1652, i de Successió, 1700-1714) delmen la població, que fins aleshores havia estat la segona de la comarca després de Berga.
La pau de les dècades següents del segle XVIII va afavorir la puixança de les activitats econòmiques basades en la manufactura tèxtil de la llana, el lli i les mitges, així com la torneria de fusta i la forja de ferro. Una bonança que quedaria interrompuda al segle XIX per la Guerra del Francès, les guerres carlines i l’abandonament del poble per part dels senyors.
El segle XX comença amb una incipient indústria tèxtil afavorida per l’aprofitament de l’energia hidràulica i l’arribada del ferrocarril al poble veí de Guardiola de Berguedà. Després de la Guerra Civil va arribar la immigració, en el millor moment de la mineria de la zona, que va quedar estroncada amb la crisi sectorial de la dècada de 1980. Actualment Bagà es defineix com una vila de serveis encarada cap al turisme.
