Arenys de Munt

Arenys de Munt es troba entre les costes del Maresme i la serra Prelitoral catalana, al nord-est de la ciutat de Barcelona. S’emplaça al peu de les serres de Collsacreu, del Corredor i de Montalt, d'on davalla la riera de Sobirans, la conca de la qual fa d'eix vertebrador de tot el terme municipal.

El clima és mediterrani, amb uns estius secs i calents, i uns hiverns força moderats, amb escasses precipitacions i una humitat elevada. La proximitat al mar fa que els estius siguin més aviat frescos i que als hiverns no hi hagi glaçades importants. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor.

L’agricultura és l'activitat econòmica dominant, especialment la producció de cireres —la varietat anomenada d'en Roca— i de maduixes, així com la floricultura. La ramaderia i l'avicultura són activitats complementàries.

La indústria se centra principalment en el tèxtil (teixits, teixits elàstics i tovalloles), i en la construcció de maquinària tèxtil.

El municipi manté avui dia la confecció artesanal de puntes de coixí, una activitat que antigament va ser molt important per a l’economia d’Arenys de Munt.

Els vestigis arqueològics més antics trobats a Arenys de Munt, com el megàlit de l’Infern, són del neolític, encara que els primers pobladors van ser els ibers i els romans.

La primera església correspon al segle IX, tot i que Sant Martí d’Arenys, com a comunitat i parròquia, no va néixer fins a un segle més tard. A mitjan segle XIV es creà la batllia d’Arenys.

Al segle XVI es van construir torres de defensa per protegir el poble contra la pirateria marina dels berbers, procedent del que aleshores era el barri mariner d’aquesta localitat i que al segle XVI es va convertir en Arenys de Mar. La nova església de Sant Martí es va començar durant aquesta època.

La Guerra dels Segadors va portar la pesta a la població i la de Successió va donar pas a una etapa de forta misèria. El conreu de cereals i vinya van anar millorant la situació i la vinya esdevingué el principal conreu de la zona, fins que una plaga a finals del segle XIX en va provocar l’abandonament parcial.

La transició del segle XIX al XX va portar la incorporació de la indústria, sobretot la tèxtil, potenciada en els darrers anys amb la creació de la zona industrial al torrent d’en Puig. La població ha anat augmentant amb els anys, sobretot amb la proliferació d’urbanitzacions al voltant del nucli urbà.

L’església de Sant Martí d’Arenys va ser aixecada al segle XVI. D’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes, al començament de la Guerra Civil fou cremat el patrimoni artístic que contenia. Se n’ha conservat el retaule del poeta i pintor renaixentista Pere Serafí, així com dues talles de Joan de Tours.

Dins del terme també es conserva l’ermita del segle XVI de Santa Cecília de Torrentbò i la del Remei, que va ser un lloc de devoció popular i ara és el centre d’un aplec anual que reuneix gent de Caldetes, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Al nucli urbà es conserven dues masies fortificades dels segles XVI i XVII amb les seves torres de defensa: Can Bellsolell de la Torre i Can Maiol de la Torre. Fora del poble, Ca n'Amar de la Torre manté intacta la seva torre fortificada. Totes aquestes edificacions tenen una base quadrada.

Un altre edifici notable de la població és el de l’Escola Sant Martí, aixecat entre el 1933 i el 1937. És una obra postmodernista de l’arquitecte Enric Catà.

Val la pena apropar-se fins al Museu de Fauna Vertebrada Jordi Puigduví, on es pot veure un conjunt d’ous i nius d’ocells i la col·lecció d’aus i mamífers dels paisatges mediterranis.

Hi ha diversos testimonis que expliquen l’evolució històrica del municipi, com els hipogeus prehistòrics de Ca l’Arquer o el megàlit de l’Infern, que constitueixen mostres arqueològiques dels primers assentaments humans a la zona.

La casa castell de Can Jalpí, compta amb llac artificial i el roure de Gernika. Aquesta construcció del segle XIII va pertànyer a la nissaga dels Berenguer de Dois i des del 2005, quan va ser adquirit per una empresa privada, s’hi organitzen tota mena d’esdeveniments.

L’arbre de Gernika és un reclam curiós d’aquesta població. El roure original va morir ara fa uns anys i va haver de ser replantat. Capricis de l’atzar, un plançó centenari de l’autèntic arbre de Gernika sobreviu a Arenys de Munt. El va dur August Borràs-Jalpí de Mercader, un noble de les acaballes del segle XIX, i es troba als jardins d’aquest castell.

A Sobirans, als afores del municipi, hi ha el Parc de Lourdes, amb una capella sota l’advocació d’aquesta Mare de Déu, on es fan trobades i aplecs de la gent de la comarca.

Passejar pel nucli urbà d’Arenys de Munt vol dir gaudir de la Riera, el centre comercial i social, amb la brancada dels plàtans que hi donen ombra a l’estiu i hi proporcionen un caire molt particular, difícil de trobar en cap altre lloc. També impressiona veure baixar aquest canal natural ple d’aigua en dies plujosos.

La gastronomia del municipi té dos productes principals: la cirera (la Fira de la Cirera d’en Roca mostra el vessant comercial, lúdic i gastronòmic d’aquesta fruita) i el relleno, un plat que només es cuina pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, durant la festa major, amb unes pomes especials farcides de carn.

La Nit de Naps i Cols és una altra de les festes assenyalades, que coincideix amb la Nit de Reis. Els nois pengen naps dels balcons de les noies que volen conèixer o que els interessen, acompanyant-los amb poemes satírics o bé amorosos, i elles fan el mateix amb ells, però amb cols.

També característic d’aquest petit municipi és l’elaboració de les puntes de coixí. Les puntaires d’Arenys segueixen encara avui amb una tradició que perdura des del segle XVIII. Cal dir que la primera exposició a tot Catalunya va tenir lloc a Arenys de Munt fa més de cent anys. El vidre tallat és una altra de les tradicions artesanes d’aquest indret.

Una bona proposta és realitzar la ruta per les masies històriques del poble, programada per l’Ajuntament, que es pot fer guiada durant els mesos de setembre a novembre.