Arboç, l'

Les activitats econòmiques més importants són la fabricació de vidre i l’agricultura. El principal conreu de secà és la vinya, seguit en importància pels cereals (blat, ordi i civada), l'olivera i l'ametller. També hi ha cultius de regadiu, centrat especialment en els arbres fruiters.

El municipi de l’Arboç manté la confecció artesanal de les puntes de coixí, una pràctica que antigament havia estat el principal motor econòmic del municipi.

La història de l’Arboç ve marcada per la condició de vila reial, gràcies a la qual gaudia de concessions i privilegis propis, com el mercat dels dimarts (1200) o la Fira de Santa Llúcia (1230). La població disposava, a més, de notari públic i call jueu.

La vila va ser protagonista durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, a causa d’una heroica resistència contra les tropes napoleòniques del general Chabran.

Finalment, cal recordar el fill més il·lustre de l’Arboç, l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré, destacat renovador del monestir i símbol d’una època per les seves crítiques al govern franquista.

Sens dubte, l’Arboç destaca per la monumentalitat dels edificis, que donen lloc a un conjunt molt interessant i atractiu. Al costat mateix del monument a l'abat Escarré s’aixeca la Giralda, una fantasia d’estil neoàrab construïda al començament del segle XX amb la intenció de reproduir la Giralda de Sevilla, i el pati dels Lleons i el saló dels Ambaixadors de l’Alhambra de Granada, a una escala més petita i dins un mateix edifici.

Un altre dels monuments del municipi és l’església renaixentista de Sant Julià, parròquia de l’Arboç, que destaca per les grans dimensions i que és coneguda popularment com la catedral del Penedès. Va ser erigida el segle XVI sobre les restes d’un temple anterior d’estil romànic i gòtic, una herència que encara es pot percebre a la capella dels Dolors, en la qual l'any 1968 es van recuperar i restaurar unes valuoses pintures murals d’estil francogòtic que representen escenes de l’Arbre de la Vida.

Altres edificis destacables del nucli urbà són el Palau Gener i Batet (1877-1889), l’hospital de Sant Antoni Abat (documentat des del segle XIV, però reconstruït en un estil modernista el 1911), la rectoria, la Casa de la Vila, la casa pairal de l'abat Escarré i diverses façanes d'estil modernista amb les cases porticades que hi ha a la plaça de la Vila.

Finalment, es pot visitar el Museu de Puntes de Coixí, que inclou una important col·lecció de peces elaborades amb aquesta tècnica artesanal tan tradicional a l’Arboç.

L’Arboç és una població tranquil·la que convida a fer una passejada distreta pels carrers i a gaudir-ne observant els edificis que en formen part. Moltes de les construccions més interessants es concentren a l’eix del carrer Major i de la plaça de la Vila.

Aquest caràcter pausat, però, es transforma cada quart diumenge d’agost, quan arriba la festa major i surt al carrer el tradicional drac Baladot, juntament amb la carretonada dels diables, els gegants i els nans, i s’escenifica el ball de bastons. És el millor moment per gaudir de l’ambient festiu del poble.