Anglesola

Anglesola és un municipi de l’interior de Catalunya, a la comarca de l´Urgell, a l’est de la ciutat de Lleida. Presenta un terreny molt planer, amb el petit serradet de Sant Pere com a única elevació apreciable. Reguen el terme el canal d'Urgell i part d'una branca d'aquest, anomenada la sèquia Segona. També hi arriba, amb escàs cabal, el riu d'Ondara, provinent de Cervera.

Amb la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II el 1079, Anglesola entra per primera vegada en la documentació històrica. El castell i el terme van ser cedits a Berenguer Gombau i la seva dona Sança, que es van convertir consegüentment en els primers barons d’Anglesola.

La nissaga familiar va adoptar el cognom Anglesola pel nom del castell. D’aquesta família van sortir il·lustres protagonistes de la reconquesta de Catalunya, destacats en la política i la religió. El segle XII, els Anglesola es van dividir en tres branques: els senyors de Vallbona, els de Bellpuig i els d’Anglesola, i encara al segle següent els senyors de Miralcamp també eren Anglesola.

L’època més gloriosa de la baronia va acabar amb la interrupció de la línia directa el 1382 amb la mort sense descendència de Bernat d’Anglesola. Fins aleshores s’havien destacat com a senyors Arnau Berenguer (a cavall dels segles XII i XIII), senyor d’Anglesola, Paganell, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Ivars, Montmagastre, Térmens i Corbins; Berenguer d’Anglesola (mort el 1277), que es va distingir en les campanyes de conquesta de Mallorca i València sota els regnats de Jaume I i Pere II, i el mateix Bernat d’Anglesola.

La baronia va passar a mans d’altres línies de la família Anglesola fins al 1475. Llavors es van succeir dos segles de lluites i transmissions poc clares, que van acabar el 1663 amb el senyoriu d’Anglesola a mans de la família Rocabertí, comtes de Peralada, fins a la fi de l’Antic Règim.

El principal reclam cultural d’Anglesola és el Museu del Carro, que ofereix una exposició permanent en la qual es poden veure eines i carros utilitzats en les feines del camp a la comarca de l’Urgell al llarg de la història. També s’ofereix la recreació dels oficis desapareguts de carreter i baster, molt relacionats amb els carros i els animals.

Des del punt de vista arquitectònic, són remarcables la creu del terme gòtica de la plaça de Santa Anna, amb un treball escultòric que li va valer la designació de Bé Cultural d’Interès Nacional; l’antiga casa pairal de Cal Gassol, amb una massissa façana de carreus de pedra, i l’església parroquial de Sant Pau de Narbona (segle XVI), on destaquen la portalada dovellada del segle XIV, la imatge del sant en pedra policromada que presideix l’altar major i el magnífic retaule de Santa Anna (1524), en una de les capelles.

Entre les tradicions d’Anglesola que es mantenen vives, destaca la Festa dels Tres Tombs i la Fira Medieval, que se celebren pels voltants de Sant Jordi. Consisteixen en una sèrie d’actes i activitats relacionades amb el món dels cavalls, com l’espectacular desfilada de cavalls en què els carruatges i les muntures es presenten adornades com antigament.

La Fira Medieval és un dels elements d’aquesta festa que més volada ha agafat en els últims anys, i s’hi poden trobar nombrosos productes de la terra i d’artesania.

D’altra banda, l’entorn agrícola d’Anglesola és un territori ideal per a la pràctica del senderisme o per fer excursions amb bicicleta de muntanya, amb diverses rutes senyalitzades que tenen els arbres fruiters, el canal d’Urgell i les extensions de secà com els paisatges més destacats. Un d’aquests itineraris forma part del Camí de Sant Jaume de Galícia, en el tram entre Cervera i Castellnou de Seana.