Alt Urgell

Situada als Pirineus, a la zona nord-occidental de Catalunya, l'Alt Urgell ocupa l'alta conca del Segre, que rega la vall principal de la comarca i n'és l'eix des del nord fins al sud. Limita amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per l'est, amb el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà per l'oest, la Noguera pel sud i Andorra pel nord.  El conjunt de valls que conformen el territori s'orienta de nord a sud, la qual cosa explica l'escassa accessibilitat entre elles. Els cims més alts, amb alçades superiors als mil metres, es barregen sense cap depressió que els separi.

El clima és mediterrani, transformat per la muntanya. Les precipitacions són escasses (tot i que augmenten amb l'altitud). El mínim de pluges es produeix a l'hivern.

Les terres de regadiu (horta i fruiters) es van convertir en prats artificials per a les vaques lleteres. Així, la prosperitat econòmica de l'Alt Urgell es deu, en bona mesura, a la producció de llet i l'elaboració de derivats. Es cria, majoritàriament, bestiar boví, amb gairebé 500 explotacions. No fa pas gaire, el sector serveis és el més destacat en volum d'ocupació, gràcies a l'augment del turisme que ha potenciat activitats com ara el comerç, la restauració, l'hostaleria, el transport i les comunicacions.

Els primers vestigis de poblament descoberts fins ara a la comarca es remunten al Neolític: prop d'un centenar de megàlits encara es conserven en bon estat. L'aïllament geogràfic del territori va contribuir a una escassa romanització, fet que va suposar un obstacle per a la implantació del cristianisme. Durant l'Edat Mitjana, la comarca va passar a formar part del comtat d'Urgell (segle VIII). D'aquest període cal destacar les figures de Sant Pere Ermengol, bisbe d'Urgell entre els anys 1010 i 1035, el cavaller Arnau Mir de Tost i el vescomte Arnau de Castellbò.

El segle XVI va estar ple de conflictes a la comarca, concentrats a la seva capital, la Seu d'Urgell. Les tropes dels hugonots i les faccions de bandolers desestabilitzaven contínuament la contrada i atacaven la ciutat. A partir del segle XVII es van intensificar els intents francesos d'invasió. D'aquest segle destaca la figura del canonge de la catedral, Pau Claris, que va arribar a ser president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors. Els atacs francesos eren constants, i fins i tot van ocupar la ciutat en dues ocasions, el 1691 i el 1793. Malgrat això, el reforç de les fortificacions va contribuir al fet que la Seu fos un dels principals baluards de defensa fronterera durant la Guerra del Francès (1810), i s'hi va traslladar temporalment la capitalitat del corregiment de Puigcerdà que aquella ciutat va caure.

El segle XX va arribar amb la primera carretera a la Seu d'Urgell, construïda el 1906, i amb un important canvi agrari. Les vinyes i el cereal van deixar pas a les primeres vaques lleteres. Després de la Guerra Civil de 1936-1939 i la postguerra, la comarca va viure un important creixement urbanístic i una revifalla comercial marcada per l'impuls andorrà. Una de les últimes grans fites de la comarca, protagonitzada per la capital, va ser la designació com a subseu olímpica durant els Jocs de Barcelona de 1992 , en l'especialitat d'aigües braves.

L'Alt Urgell conserva ben vives, en el seu calendari festiu, diverses celebracions de caire popular, algunes amb una llarga tradició. En són exemples la Calderada de Sant Antoni o les caramelles a la Seu d'Urgell, la Festa de les Carrosses a Organyà, la Trobada d'Acordionistes a Arsèguel i la Baixada de Rais a Coll de Nargó.

L'arquitectura d'estil romànic forma, principalment, el ric patrimoni cultural de l'Alt Urgell. Més d'un centenar d'esglésies constaten el pas d'aquest art per la comarca. Les més significatives són la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, l'església de Sant Serni de Tavèrnoles a Anserall, localitat que pertany al municipi de les Valls de Valira i la de Sant Climent, a Coll de Nargó.

La Prehistòria es fa present a la comarca a través dels dòlmens com el de Coll de Roget, a Coll de Nargó, que també presenta diversos jaciments de fòssils de dinosaures descoberts durant els últims anys. Per endinsar-se encara més en aquesta època, des del municipi d'Organyà es pot seguir la ruta dels 10 dòlmens de la Vall de Cabó.

Pel que fa als centres museístics, destaca especialment el Museu Diocesà d'Urgell de la capital i també els inclosos dins la ruta etnogràfica, com el Museu de les Trementinaires a Tuixén, el Pou del Gel a Oliana, la fàbrica de llanes a Arsèguel o el Museu del Pagès a Cal Serni de Calbinyà, localitat de les Valls de Valira.

Tant el clima fred, l'orografia plena de cims i la proximitat amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró, conviden el visitant a realitzar tot tipus d'activitats relacionades amb la natura, com el senderisme seguint el camí circular de Bescaran (Valls de Valira). Però també paga la pena practicar l'esquí nòrdic a les estacions de Tuixent-La Vansa i Sant Joan de l'Erm. En aquest sentit, i per als més valents, l'entorn del municipi d'Organyà permet llençar-se en parapent des de la muntanya del Cogulló.

A tot això, cal sumar-hi la possibilitat de fer piragüisme, ràfting i hidrotrineu a les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre de la Seu d'Urgell catalogada amb com a Destinació de Turisme Esportiu per l'Agència Catalana de Turisme.

Quant a les tradicions de l'Alt Urgell, cal destacar la Trobada d'Acordionistes d'Arsèguel, que també compta amb un museu dedicat al tema, i la Baixada de Rais (embarcacions fetes de troncs) que se celebra a l'agost a Coll de Nargó.