Alt Àneu

Es troba al Pirineu axial, als límits de França i la Val d'Aran. Ocupa la vall d'Àneu, que s'estén a la riba dreta de la Noguera Pallaresa i a la part baixa de la vall de la Bonaigua, una zona coberta en gran part per la mata de València, un dels avetars més importants del país. El municipi comprèn diversos estanys d'origen glacial i alçades que superen els 2.600 metres (Tuc de Bonabé, 2.720 metres).

Les valls d'Àneu es troben documentades des del segle IX, com bona part dels nuclis de població que les integren, i formaven part del comtat de Pallars. Al segle XI, amb la divisió d'aquell comtat, les valls van quedar incloses en el nou comtat de Pallars Sobirà.

El castell de València d'Àneu, l'actual cap del municipi i la fortalesa medieval més important, apareix documentat per primera vegada al segle XIII. Aquesta fortificació es trobava en un enclavament estratègic, al camí cap a la Val d'Aran pel port de la Bonaigua, porta d'entrada a Occitània.

Al segle XV, València d'Àneu va ser l'últim bastió en la guerra contra Joan II. El castell es va mantenir rebel fins al regnat de Ferran II, en l'episodi que va acabar amb l'extinció del comtat de Pallars Sobirà. L'última comtessa, Caterina Albert, va resistir el setge durant tres anys a la fortificació de València d'Àneu. Segons diu la tradició, la població va poder sobreviure alimentant-se de les truites de la Noguera Pallaresa.

Amb la caiguda del castell, la jurisdicció va passar als Cardona i, posteriorment, als ducs de Medinaceli fins a la fi de l'Antic Règim.

Al segle XVIII, la vila de València va ser traslladada dels peus del castell a l'emplaçament actual. A finals d'aquell mateix segle, el 1794, va ser ocupada per les tropes franceses durant la Guerra Gran.

Els conflictes bèl·lics del segle XIX també van afectar les valls d'Àneu. València va ser incendiada per les tropes carlines durant la primera guerra carlina (1836).

Durant la Guerra Civil espanyola, els maquis es van atrinxerar als cingles del castell. El segle XX va comportar una constant pèrdua de població per a la contrada, mitigada lleugerament a partir de 1990 gràcies a l'incipient turisme.

El conjunt arqueològic de València d'Àneu és un magnífic jaciment que agrupa les restes del castell i l'antiga població assentada al seu voltant. Des del castell es veu una esplèndida panoràmica de la vall.

L'actual població de València disposa de l'església parroquial de Sant Andreu, un edifici originàriament romànic que avui mostra un aspecte barroc, del qual destaca l'enlairat campanar (segle XVIII), de planta octagonal i una característica coberta piramidal.

A mig quilòmetre del poble d'Isil, entre la carretera i el Noguera Pallaresa, es troba l'església de Sant Joan d'Isil, del segle XII. Aquest temple es considera un monument de transició del romànic al gòtic primitiu, i podria haver estat bastit damunt les restes d'un antic monestir benedictí.

L'emblemàtic conjunt monumental de Son inclou el comunidor-torre del rellotge i l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor. Esmentada per primer cop el 1076, destaca per l'espectacular campanar de planta quadrada i tres pisos d'alçada. L'interior acull un fabulós retaule gòtic del segle XV, junt amb les interessants piques de l'aigua beneita, dels olis i baptismal.

També és remarcable l'església de Sant Llorenç d'Isavarre, de transició entre el romànic i el gòtic primitiu. La seva situació elevada ofereix les millors vistes del poble i una bona panoràmica de la vall. Disposa d'un massís campanar de planta quadrada, amb una singular cobertura piramidal de llosa. Les pintures murals romàniques de l'absis (segles XII-XIII) es troben conservades en part al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell i en part al museu de Toledo (Ohio, Estats Units).

Alt Àneu té part del terme dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu, als límits amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El municipi és, doncs, un paratge ideal per a la pràctica del senderisme. Estanys d'alta muntanya com els de Saboredo, Baciver o Airoto, i cims com el Bassiero (2.887 metres) o el tuc de la Llança (2.658 metres), són destins muntanyencs de primer ordre.

Entre les excursions que es poden dur a terme hi ha un recorregut de vuit quilòmetres que permet visitar diferents poblacions per l'antic camí que les comunicava. Aquesta ruta surt d'Àrreu, passa per Borén i segueix cap al municipi d'Esterri d'Àneu. Uns metres més amunt de Borén es pot veure un pont romànic d'un sol ull sobre la Noguera Pallaresa.

Un altre recorregut interessant i fàcil és el que va des de Son, passant per València d'Àneu, fins a la Guingueta d'Àneu, al municipi veí del mateix nom. Al Centre d'Interpretació de la Natura de les Planes de Son s'organitzen recorreguts temàtics per les valls d'Àneu.

També es poden fer itineraris amb bicicleta de muntanya o vehicle tot terreny, com l'espectacular recorregut circular que des de València d'Àneu visita els paratges del port de la Bonaigua, Beret i Montgarri.

La nit de Sant Joan és especial al poble d'Isil, que cada any celebra les falles d'Isil, on el foc i la disbauxa són els protagonistes principals.

El bosc de Bonabé, prop d'Alós d'Isil, és un indret natural privilegiat per a la pràctica d'esports hivernals, com l'esquí de muntanya, l'esquí de fons o les excursions amb raquetes. A més, part de les pistes de l'estació d'esquí de Baqueira Beret es troben dins del terme municipal d'Alt Àneu.

- L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu.

- L'església de Santa Maria d'Àneu i Sant Pere del Burgal, a la Guingueta d'Àneu.

- Les pistes d'Espot Esquí, a Espot, i de Baqueira Beret , a la Val d'Aran.

- Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.