Alguaire

El municipi d'Alguaire s'estén a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la comarca del Segrià, al nord i a prop de la ciutat de Lleida. La part de ponent ocupa els altiplans que van des dels vessants de Tabac i de la serra del Convent fins a la serra Pedregosa. La part de llevant ocupa la plana regada pel canal de Pinyana i la sèquia de Ratera, procedents de la Noguera Ribagorçana.

Els conreus més destacats són els cereals, seguits pels farratges i els arbres fruiters, en què destaquen les figueres. Hi ha diverses empreses cooperatives que es dediquen a comercialitzar i conservar la fruita.

Pel que fa a la ramaderia, té importància la cria d'aviram i de bestiar porcí i boví.

Les indústries més destacades pertanyen al sector de la construcció i l’alimentari.

L’origen d’Alguaire es remunta a l’època de dominació musulmana de la plana de Lleida. La primera vegada que apareix documentat el topònim és al segle IX, quan dues faccions àrabs es disputaven el domini sobre la vall de l’Ebre.

La suda d’Alguaire no va poder ser conquerida fins al 1145-1147, molt poc temps abans de la caiguda de la ciutat de Lleida, per part d’Ermengol VI d’Urgell. El comte Ramon Berenguer IV, el bisbe de Lleida i el rei Alfons el Cast van fer donació als hospitalers del lloc, els temples i el castell, respectivament. Així doncs, el terme d’Alguaire va pertànyer des del segle XII a l’orde de l’Hospital, que hi va fundar una comanda.

El 1250 s’hi establí el convent de dames santjoanistes, i el 1319 Alguaire es va convertir en baronia sota jurisdicció de les monges. La guerra contra Joan II, el bandolerisme del segle XV, les lluites pel poder del priorat del XVI i la Guerra dels Segadors al XVII van acabar amb la dissolució del convent. Les monges van ser traslladades a Barcelona el 1699.

El moment de màxima prosperitat d’Alguaire va correspondre al segle XVIII i bona part del XIX, per l’impuls de l’agricultura. La industrialització hi arribà al segle XX, quan la població va comptar amb una colònia tèxtil cotonera. Actualment, la indústria de transformació hortofrutícola és la més activa del municipi.

Alguaire presumeix de tenir uns notables jaciments arqueològics, la necròpoli de Roques de So Roig, un conjunt funerari construït a la roca i datat de l’edat mitjana.

El passat tèxtil d’Alguaire és encara retrobable fent una visita al perímetre de la Mata de la Pinyana, una antiga colònia fabril vora el canal del mateix nom que va ser habitada fins als anys setanta.

Més antic és l’ermita de la Mare de Déu del Merli, del segle XI i d’estil visigòtic, que inclou una imatge de la Verge que havia estat venerada a l’antic monestir hospitaler del terme. També són destacables les restes del castell i del convent.

Una altra de les joies d’Alguaire és el Sagrat Cor, al cim de la serralada que serveix de guaita i assentament del municipi. Va ser construït el 1966 amb formigó en un taller d’imatgeria d’Olot i finançat per tot el poble. Després de nombroses vicissituds, va ser completament restaurat i ressituat a l’emplaçament original el 1998.

Cada dos anys se celebra la concorreguda Fira de la Figa, producte estrella de la gastronomia local. Aquesta mostra, al marge de ser un dels motors econòmics del municipi, serveix com a plataforma de la cuina elaborada amb aquest producte, cada cop més puixant, amb suculents propostes com les confitures, el gelat de figues o la figa confitada, sense oblidar tota la varietat de receptes de secà que la incorporen com a contrast dels seus ingredients salats.

La Fira de Maig, el darrer cap de setmana del mes, és també un moment d’aplec i festivitat del municipi. Hi tenen especial presència les agrupacions esportives d’Alguaire, que conviden els assistents a participar en les activitats més populars: el ciclisme (amb una multitudinària pedalada popular) i la caça.