Algerri

Algerri, al nord de la ciutat de Lleida, és un municipi de la Noguera limítrof amb el Segrià, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. La serra Llarga (amb alçàries properes als 400 metres) travessa el terme de llevant a ponent i divideix el municipi en dues àrees geogràfiques ben diferenciades: al sud, la plana al·luvial segrianenca (Noguera Ribagorçana) i al nord, un sector dels relleus muntanyosos intercalats entre la vall d'Àger i la Depressió Central. El canal Algerri-Balaguer passa pel seu terme i també hi ha tres embassaments que recullen aigua de la Noguera Ribagorçana. El nucli principal es troba sota un tossal que és part dels contraforts de la serra Llarga.

L’origen de la població es troba en l’època de la dominació musulmana. La vila va créixer a partir del castell, com tants pobles d’aquesta zona, que va servir durant dècades de frontera entre els dominis cristians i els sarraïns.

Conquerida als musulmans el 1130, la fortalesa va arribar a ser seu d’una baronia al segle XVI, a nom de Joan de Camallonga, secretari de l’emperador Carles V. De tota manera, ben aviat va passar a mans dels abats de Poblet, que el van conservar fins a la desamortització de Mendizábal, el 1835.

Les restes del castell s’alcen dalt del tossal que domina la població. Es va construir en època sarraïna i apareix documentat des del 1105, en una donació en alou per part de Pedro Ansúrez, tutor del comte Ermengol VI d’Urgell, al comte Berenguer III de Barcelona, 25 anys abans de ser conquerit.

L’emperador Carles V va concedir el títol de baró d’Algerri a Joan de Camallonga, senyor del castell i secretari personal del monarca. Al segle XVI va passar a mans dels abats de Poblet, que en van ser els propietaris fins a la desamortització. A l’interior del recinte del castell encara es conserven les restes de l’antiga capella de Sant Miquel.

Al nucli urbà destaca l’església de Santa Maria, un edifici d’origen gòtic que es va reformar el 1773 amb una nova façana barroca. Consta de tres naus amb voltes d’aresta i cúpula sobre el creuer que protegeixen l’altar major, també barroc.

Una altra construcció que cal visitar és la casa Escolà, d’estil neoclàssic, erigida el 1764. Fora de la vila hi ha l’ermita de Sant Blai, la necròpolis romana de la plana del Sot i el poble abandonat de la Figuera, on hi ha les ruïnes d’un antic castell i l’església de Sant Josep.

La serra Llarga és un espai natural que s’estén pels municipis d’Ivars de Noguera, Algerri i Castelló de Farfanya, i que fa de límit natural entre la depressió Central i els Prepirineus.

Aquest territori es pot descobrir fent llargues caminades a peu, que posen al descobert una geologia guixenca singular. El clima de la zona és mediterrani, de tendència marcadament àrida. La flora és única, formada per parcel·les de brolles, timonedes, prats secs i conreus de secà.

Al pas del riu Noguera Ribagorçana per Algerri hi ha un vedat controlat per la Societat de Pescadors Esportius Ribagorçana (Alfarràs), en el qual es pot practicar aquesta activitat.