Alfarràs

El clima és mediterrani amb una forta tendència àrida i continental. Presenta forts contrastos entre el dia i la nit, i entre l’hivern i l’estiu. Els estius són secs i càlids i els hiverns secs i freds, caracteritzats per l’abundància de boires. La primavera és l’estació de més pluges.

La canalització de les aigües ha produït un desenvolupament de l'agricultura de regadiu, especialment arbres fruiters (presseguers, pereres i pomeres), alfals i hortalisses. De fet, el prèssec de Pinyana és conegut i apreciat. Tanmateix, els conreus de secà —cereals, oliveres i l'oliverar— també són importants. La ramderia és porcina, bovina i, principalment, avícola.

El sector industrial té com a principals motors el tèxtil, la fusta i la construcció. A més, disposen d’un viver de truites.

La població té l’origen en un assentament romà, tot i que el disseny urbà respon a una estructura àrab.

Ramon Berenguer IV va conquerir Alfarràs als musulmans el 1147 i en va fer donació a cent homes de Balaguer. Al segle XIV, el senyoriu d’Alfarràs i Andaní va passar a mans del monestir de Sant Hilari de Lleida, i el 1400 la Paeria el va comprar.

Posteriorment va passar a la família Boixadors, que el va vendre als Desvalls el 1601. Sota aquest llinatge, Alfarràs esdevingué marquesat, institució que encara perviu.

L’episodi històric més destacat de la localitat és l’entrada a Catalunya de les tropes de Joan II d’Aragó el 1462 camí de Balaguer, que dóna inici a la guerra civil contra la Generalitat.

El marquès d’Alfarràs va construir les fàbriques de filats Viladés i Casals el 1897 i 1898, respectivament, que van marcar des d’aleshores la vida de la població. El municipi va completar el seu caràcter amb l’inici del conreu de la fruita dolça durant l’última postguerra.

El nucli antic d’Alfarràs té dos edificis d’interès. El primer és l’església parroquial antiga de Sant Pere Apòstol, d’origen romànic, que va ser profundament remodelada al segle XVIII en estil barroc (ben entrat el segle XX la parròquia va ser traslladada a un nou edifici). L’altra construcció és el molí fariner, del segle XV, que encara es conserva al centre de la població.

A més, a l’agregat d’Andaní, situat al nord del nucli d’Alfarràs, es pot veure l’església romànica de Sant Nicolau i el casal de Pinyana, un edifici medieval on encara es poden veure les restes de l’antiga muralla.

Al Pla de Lleida es produeix fruita dolça, principalment pomes, peres, melons, síndries i préssecs. Precisament, la segona setmana d’octubre se celebra a Alfarràs la Fira del Préssec del Ribagorçana, dedicada a aquest tipus de fruita.

Les parets i agulles del veí pantà de Santa Anna, formen un conjunt interessant per a l'escalada, especialment la via Rea Silvia. Al voltant d’aquest embalsament transcorren diversos itineraris que es poden realitzar a peu o en bicicleta de muntanya.