Alella

Alella és un municipi meridional de dalt de la comarca del Maresme, situat a poca distància de la costa i Barcelona, a les faldes granítiques de la serralada Litoral (entre el turó d'en Mates i el turó d'en Cabús, de 368 metres). El territori està erosionat per les rieres de la coma Clara i la coma Fosca, que s'uneixen a la part baixa del poble i formen la riera d'Alella, que desemboca directament al mar.

El clima és mediterrani amb estius secs i hiverns força moderats, precipitacions escasses i una humitat elevada. La proximitat al mar fa que els estius siguin més aviat frescos i que als hiverns no hi hagi glaçades importants. La serralada Litoral protegeix el territori dels vents freds que a l’hivern bufen del nord-est. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l’estiu hi ha una llarga secada d’uns dos mesos de durada. El vent típic de la zona és el llevant, que és el responsable principal de la pluja que cau al territori.

El seu patrimoni modernista, les nombroses cases pairals i de pagès, i els seus cellers, fan que les empreses de serveis i el turisme configurin la part més important de l’economia actual del municipi.

Juntament amb el conreu de la vinya, que facilita l'elaboració d'un dels millors vins del país, hi ha cultius de tarongers, llimoners, i de flors i plantes ornamentals. Aquests cultius es combinen amb el d’ametllers, garrofers i oliveres.

L’ocupació d’aquests territoris es remunta al neolític mitjà (1500 aC). Aquells primers pobladors van ser succeïts pels celtes, els ibers i els romans. La història documentada d’Alella data de l’any 976, quan s’esmenta en un document.

Durant l’edat mitjana, el municipi, aleshores parròquia, va romandre sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona i va ser poble reialenc.

La Guerra de Successió va comportar enfrontaments entre ciutadans partidaris d’un i altre bàndol, així com la participació i mort de molts alellencs. Posteriorment la parròquia es convertí en municipi.

El 1934 Ferran Fabra i Puig, un dels fills predilectes de la població, va fundar les escoles Fabra gràcies a l’ajut del marquès d’Alella. Després de la Guerra Civil començà per al municipi un període de lenta recuperació i obertura, durant el qual es va fundar la revista Alella, una de les primeres editades en català, i es va inaugurar la sortida de l’autopista Barcelona-Mataró, un gran canvi per a les comunicacions del poble.

El 1975 es van celebrar els actes del Mil·lenari i es van instaurar dues de les festes avui més importants: la de la Verema i l’Aplec de l’Arròs.

Alella està intensament arrelada a la producció vinícola. Els vins que s’hi fabriquen són preferentment blancs i de pansa blanca, però cada cop més els cellers elaboren altres varietats i tipus de vins. 

Per celebrar l’inici de la collita anual, el poble commemora la Festa de la Verema, el segon cap de setmana de setembre. Són tres dies de celebració ininterrompuda durant els quals es fa la trepitjada dels raïms amb els peus i s’organitza un concurs de tast.

Altres festivitats d’interès són l’Aplec de l’Arròs, en què s’ajunten colles per competir en les millors paelles, la Festa Major de Sant Feliu i la Festa d’Homenatge a la Vellesa, en honor dels avis i àvies de la població.

La cultura té un punt destacat a Can Manyé, un espai de projectes artístics que, a la vegada, són eines de reflexió social.