Aldea, l'

L'Aldea és un municipi meridional de Catalunya, situat a la comarca del Baix Ebre. Es troba al marge esquerre del riu Ebre, al començament de la zona del Delta. El territori és pla (amb una altitud mitjana de quinze metres sobre el nivell del mar). L’extrem més meridional de la serralada del Boix arriba al nord del municipi, ocupat per petits torrents. L’Ebre i el seu canal són el límit sud del municipi.

El clima presenta hiverns molt suaus (amb temperatures que difícilment baixen dels 12 ºC) i poc plujosos. Els estius són calorosos, amb temperatures subtropicals, calmes atmosfèriques i vents humits del sud i sud-est (temperatura mitjana de 24 ºC). Les pluges són escasses i cauen de manera irregular, principalment a la tardor. Els vents de llevant són humits i temperats, i acostumen a portar pluja.

L'activitat econòmica més important al nord del municipi és l’agricultura de secà; en destaquen l'olivera, el garrofer i l'ametller. La de regadiu proporciona productes com carxofes, faves, tomàquets, enciams, blat de moro i, sobretot, arròs. També hi ha granges ovines, porcines i d’aviram.

Les indústries de conserves, ceràmica, maquinària agrícola i construcció complementen l'economia de l'Aldea.

El topònim, d’origen àrab, significa hort, lloc petit. Les troballes més antigues corresponen a una necròpolis de la darrera etapa del neolític, situada al mas de la Palma. De l'època de les colonitzacions fenícia i grega són les peces trobades a la necròpolis paleoibèrica (segle VII aC) del mas de Mussols, a la finca de la Palma.

El 1996 es descobriren urnes amb ossos incinerats, les quals contenien un ric aixovar: armes de ferro, llances, dards, javelines, penjolls, cadenes, sivelles, fíbules, ceràmica fenícia i grega. La major part d’aquestes restes s’exposen al Museu del Montsià d’Amposta.

De l'època romana cal esmentar l’existència d'un mil·liari, que es troba a l'interior de l'ermita de la Mare de Déu de l'Aldea. Això suposa que és molt probable que pel terme passés una ruta romana litoral, paral·lela al trajecte més interior de la Via Augusta.

L'Aldea ha viscut una evolució molt recent, sempre lligada a la de Tortosa, a la qual va pertànyer fins al 1983, any en què se’n va segregar.

Les quatre torres de l’Aldea, que mereixen una visita, són antigues construccions de guaita restaurades que ressalten dins del paisatge planer i sembrat d’arrossers: la torre de l'Ermita (segle XII, reconstruïda al XVIII i símbol del municipi), la de la Candela (segle XVI), la de Burjassénia (segle XII, de propietat particular, al costat de l'Om de Burjassénia, arbre monumental) i la de Vinaixarop (segle XIII).

L'església de Santa Maria, o ermita de la Mare de Déu de l'Aldea, data del segle XII. Durant el XVIII va ser reconstruïda i ampliada. Té una nau central i capelles laterals, amb una façana d'estil clàssic rematada per un frontó i una espadanya. El mil·liari de l'ermita és de l'època de l'emperador Claudi (43-44 dC).

Al terme també hi trobarem els molins arrossers, on es pot observar tot el procés del vegetal. Els amants de l’arqueologia poden visitar la necròpolis neolítica al mas de la Palma, així com les restes arqueològiques fenícies i gregues a la finca de Mussols.

Els conreus de l'Aldea es reguen amb l'aigua dolça del canal esquerre de l'Ebre, que voreja el terme. Des del poble es pot començar qualsevol itinerari del Parc Natural del Delta de l'Ebre: platges, llacunes, observatoris d'aus i passejades a peu o amb bicicleta que faran gaudir d'allò més els visitants. Els pescadors també tenen el seu racó reservat a l'embarcador.

La suma del clima de secà i el deltaic fa que la gastronomia sigui molt rica: als productes de l'hort i del Delta, com són les carxofes, els tomàquets, les faves, els enciams i l'arròs, hi podem afegir l'exquisit oli de les terres més àrides. Els rossejats, els caragolets de la boqueta roja, els suquets d'anguiles, etc. no defraudaran el visitant més exigent.

Durant l'hivern, entre mitjan gener i febrer, es pot participar a la Festa de la Carxofa. No només s'hi pot tastar la carxofa rostida a la brasa amb oli, sinó també tota la mostra de gastronomia popular de les Terres de l'Ebre.

Una tradició molt arrelada és la romeria a l'ermita i els correbous per les festes de la Mare de Déu de l'Aldea, durant el dilluns de la Pasqua Granada.

Els amants de l'esport tenen en aquest municipi un bon lloc per fer diferents rutes amb bicicleta de muntanya, senderisme pel GR-92 i navegació o pesca al riu.