Albons

Albons és un municipi del Baix Empordà, proper a la Costa Brava. Se situa al centre del sector més estret de la plana al·luvial empordanesa drenada pel Ter i el Fluvià, entre la serra del Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l’Alt Empordà. A l’oest, un conjunt de turons travessats per torrenteres conformen la serra de Sant Grau (el puig Segalar, amb 179 metres, és el punt més elevat). Algunes rieres i sèquies travessen el municipi, com la del Molí de l’Armentera i la de l’Àguila.

L'activitat econòmica més important són els conreus de secà: oliveres i vinyes. Malgrat tot, el Ter i les diferents sèquies també hi permeten cultius de regadiu, com farratges, blat de moro, arbres fruiters i horta.

La ramaderia bovina, porcina i ovina completa les activitats econòmiques.

El nom d’Albons prové del llatí alburnos, que en origen designava lloc d’alberg o de residència. Albons va ser precisament lloc d’estada i aixopluc del comte de Rosselló durant el segle XII, i també apareix esmentat a les documentacions que fan referència a l’església de Sant Cugat.

El castell d’Albons (que ara té un aspecte més proper a un mas del segle XV, fruit de les remodelacions experimentades) traça una línia històrica complementària que arrenca al segle XIII. Formava part del comtat d’Empúries, però es trobava en possessió dels senyors de Torroella, que a la vegada l’havien deixat en feu a la família Torrent. El 1462, després de la Guerra Civil catalana, tornà a mans del comtat d’Empúries segons ordres del rei Joan II.

Del patrimoni històric d’Albons destaca l’església parroquial, notable construcció romànica dels segles X-XIII, aixecada en dues fases, visibles sobretot a la part exterior de l’edifici. De la primera (segles X-XI) són l’absis i la façana, amb els típics carreus irregulars, i de la segona (segles XII-XIII), la porció ampliada de la nau principal, que queda inclosa dins el pati del castell.

El castell és una fortificació del segle XIII que té visibles elements renaixentistes, com els dos portals dovellats. Tanca aquest tercet de monuments la capella de Sant Grau, esglesiola del segle XI situada al puig Segalar, envoltada de pins i alzines.

Una bona opció és passejar pel paratge de la serra de Valldavià, on està situada l’ermita de Sant Grau. En aquesta zona es gaudeix d’un entorn poblat d’espessos pinars blancs i d’una molt bona panoràmica de la plana empordanesa.

Aquestes esplèndides vistes són una constant a Albons, ja que el municipi i els voltants constitueixen una frontera natural entre la plana d’Empúries i els turons i valls interiors. A més, el terme és extremament apte per al cicloturisme.