Aitona

Aitona és un municipi situat a la ribera baixa del Segre. S'estén per les terrasses fluvials quaternàries; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, conegut com la Llitera.

El castell àrab d’Aitona està documentat el 1120, any que va ser cedit pel valí almoràvit Avifelel al comte Ramon Berenguer III de Barcelona a canvi d’ajut per anar a Mallorca. Malgrat aquest pacte, Aitona no va ser definitivament cristiana fins a la caiguda de Lleida el 1149.

La població va pertànyer a la Corona fins al 1212, quan es va constituir la baronia d’Aitona, amb capital al castell i sota el domini del poderós llinatge dels Montcada, molt vinculat a la reialesa.

El 1523 Joan de Montcada va rebre el títol de comte d’Aitona. La residència del senyor feia anys que estava situada al castell de Seròs. Més endavant, al mateix segle XVI, Francesc de Montcada i Cardona va rebre de Felip II el títol de marquès d’Aitona. El 1722 passà als ducs de Medinaceli, que el van conservar fins a la fi de l’antic règim.

Durant les guerres del Francès i carlines (segle XIX) va destacar el sometent d’Aitona. Al mateix segle la vila va adquirir una gran importància comercial de la mà d’una destacada fira ramadera.

A Aitona hi ha molta història per veure i per recórrer. La privilegiada situació de cruïlla de camins ha permès trobar-hi empremtes de gairebé totes les èpoques. Els jaciments arqueològics de Carratalà (edat del bronze), Genó (any 1000 a. C.) i Montefiu mostren restes de vestigis ibers i romans.

El nucli de la vila (barri de la Moreria) ofereix nombroses mostres de patrimoni morisc medieval. Fa pocs anys s'hi van trobar uns valuosos textos aljamiats (textos medievals escrits en caràcters aràbics). També és d'origen musulmà l'edifici sobre el qual s'aixeca el santuari de Sant Joan de Carratalà.

Igualment són destacables les restes dels dos castells: l'islàmic, del segle XII, i el de Carratalà. Més propera en el temps és l'església parroquial de Sant Antolí, del segle XVIII, que presenta una interessant façana barroca amb quatre columnes d'ordre compost i que és l'epicentre del seguici que es forma durant el Mercat Barroc.

El Mercat Barroc és un molt bon motiu per visitar Aitona durant la festa major petita, al maig. En aquest mercat el municipi viatja fins al segle XVII i ofereix una àmplia selecció de productes (embotits, formatges, aiguardents) i mostres d’oficis típics de l’època (cistellers, ferrers, filadors, bugaders...). El mercat se celebra per sant Gaietà, protector del comerç i patró del municipi. Coincidint amb la celebració, s’organitzen visites guiades a l’església barroca de Sant Antolí.

Aitona forma part de la ruta natural del mirador de Montmeneu (el cim més alt del Segrià), un mirador de primera categoria per gaudir del paisatge de la plana. Un dels al·licients que ofereix el paisatge natural del municipi és, sens dubte, el seu patrimoni de fauna piscícola, que atreu cada any nombrosos aficionats a la pesca esportiva al pantà d’Utxesa.