Aiguafreda

Una bona part del municipi d’Aiguafreda forma part del Parc Natural del Montseny (Pla de la Calma). El municipi està situat a l'est del Montseny, a l'esquerra de la riera del Congost. Aiguafreda està més connectat amb la comarca d’Osona que amb el Vallès Oriental, comarca a la qual pertany.

El clima és mediterrani litoral, amb temperatures suaus i absència d’hiverns molt freds. Presenta unes precipitacions anuals amb variacions destacades entre un any i un altre.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, seguides de la indústria tèxtil (filats i teixits de cotó) i la metal·lúrgica (maquinària tèxtil).

El terme és relativament boscós (pins i alzines), i els cursos d'aigua són utilitzats per regar petites hortes per al consum local.

Tot i que el gran dolmen d’Aiguafreda (segles XXV-XX aC) demostra la presència de pobladors prehistòrics, la primera referència documental de la població data del 898, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost per part del bisbe d’Osona. Aquell temple, conegut avui com l’església d’Aiguafreda de Dalt, en va ser la parròquia fins al 1778.

L’església de Sant Martí va acabar donant lloc a la creació d’un terme, governat des del castell de Cruïlles. Els senyors feudals que en van ostentar la jurisdicció al llarg de la història pertanyien a les famílies Cruïlles i Pignatelli.

El poble actual va néixer al segle XVI a partir d’una ferreria que es va instal·lar a peu del camí ral que unia Barcelona amb Vic. Al llarg dels segles XVI i XVII, aquella agrupació de cases, anomenada les Ferreries, es va anar expandint i creixent.

Els canvis més importants a Aiguafreda s’esdevenen durant el segle XIX, amb la construcció de la carretera paral·lela al camí ral i l’arribada del ferrocarril. Això afavoreix la instal·lació d’indústries tèxtils i posa les bases per a la construcció de les primeres cases d’estiueig durant els anys vint i trenta del segle XX.

El turisme de segona residència i la indústria tèxtil, unida a la dels mobles, continuen sent avui les principals activitats econòmiques del municipi.

Aiguafreda conserva torres modernistes i noucentistes, cases dels segles XVII i XVIII i construccions medievals com la capella romànica de Sant Salvador d'Avencó i l'ermita de Sant Miquel de Canyelles, actualment sense culte.

La tercera parròquia del terme i la més coneguda és l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, fundada per una filla del comte Guifré el Pilós, tot i que l'edifici actual data del segle XII. Sota l'església hi ha una cripta on es poden visitar els vestigis d'unes tombes.

Prop de Can Serra de l'Arca, avui en ruïnes, hi ha les restes dels antics dòlmens del Mas de la Serra, de la costa de Can Brull, del pla del Boix i de Cruïlles.

El castell, que els aiguafredencs anomenen de Cruïlles, és una antiga casa fortificada situada al sud de Sant Martí de Congost i documentada des del 1105. Conserva els fonaments de torres semicirculars, tot i que actualment ha estat reconstruïda.

El Punt d’Informació d’Aiguafreda proposa als amants del senderisme dos itineraris: un de tres hores que permet descobrir Aiguafreda de Dalt i el dolmen de Can Serra, i un altre de cinc hores pel pla de la Calma, les masies de Fondrats, el Bellit, l'Agustí i el Bellver.

Una bona opció també és passejar per l'entorn de la riera de Martinet, sobretot a les èpoques de més cabal, quan s’hi poden admirar els salts i els gorgs que forma l'aigua.

Els afeccionats a la bicicleta de muntanya poden participar en la pedalada de prop de 35 quilòmetres pel Parc Natural del Montseny, amb sortida a Aiguafreda, que s'organitza durant la segona quinzena d'abril.

Si visiteu el municipi per Corpus, veureu els carrers guarnits amb catifes de flors, mentre que si ho feu el tercer cap de setmana de setembre podreu assistir a la Fira del Tastet, amb tapes de tota mena.

- El Parc Etnològic de la Calma, a Tagamanent.

- El Parc Natural del Montseny.

- Els cingles de Bertí, entrant per la vall del Tenes, Figaró o Tagamanent.

- La cinglera de la Garga, a Sant Martí de Centelles.

- El Club de Golf Osona-Montanyà, al Brull.