Agullana

En el sector primari destaquen els cultius de secà, sobretot els cereals, la vinya i l'olivera. L'avicultura i les granges porcines, ovines i bovines complementen el sector primari del municipi.

L'explotació dels boscos, especialment les alzines sureres, ha estat una activitat tradicional des del segle XVIII fins a l'inici del segle XX; la fabricació de taps i altres articles de suro és ara merament testimonial.

Agullana ha estat poblat des de temps remots, com demostren els vestigis corresponents a l’edat del bronze, un conjunt de construccions que inclouen megàlits i menhirs i que daten del període IX-VI aC (els coneguts com Can Bec de Baix).

La localització geogràfica, prop del Vallespir i la frontera amb l’Estat francès, ha marcat una bona part de la seva història. En el context dels conflictes hispanofrancesos, entre els segles XVII i XIX, el municipi es convertí en una mena de campament estable d’excèrcits d’ambdós bàndols.

Temps més tard, a principis de 1939, poc abans que finalitzés la Guerra Civil, la població va ser punt de pas per a molta gent que fugia del franquisme cap a l’exili francès, entre els quals un bon grapat de destacats polítics. Un monument a Lluís Companys, alçat al coll de la Manrella, recorda el malaguanyat president i totes les persones que van haver de deixar-ho tot encalçades per les tropes franquistes.

Agullana va veure florir les primeres indústries sureres del país el 1750. El suro –les fàbriques de taps– va ser el motor econòmic del poble des de final del segle XVIII fins a l’inici del XX.

La zona ha estat poblada des de temps remots, tal com testimonien els nombrosos monuments megalítics (dòlmens i menhirs) escampats pel terme. N’és un exemple la necròpolis de Can Bec de Baix (segle IX-VI aC), de final de l’edat del bronze.

Quant a arquitectura, hi ha alguns edificis que val la pena esmentar. L’església parroquial de Santa Maria (segles X-XII) n’és un, amb el campanar d’espadanya de dos pisos; l’ermita de Santa Eugènia, del segle XVI i reconstruïda el 1940, n'és l'altre.

I més modernes hi ha una colla de cases que les famílies enriquides van edificar per mostrar el seu poder emergent. Hi destaca l’Asil Gomis, modernista, on morí Lídia Noguer (o de Cadaqués), considerada per molts la Ben Plantada, el personatge creat per Eugeni d’Ors.

Agullana és un excel·lent punt de partida per visitar el Paratge Natural de l’Albera i els seus boscos poblats de roures, alzines i castanyers, ja sigui amb cotxe, 4x4, bicicleta de muntanya o a peu. Amb el nom de Salines-Bassegoda es coneixen les rutes que passen per Agullana i altres indrets de la zona, que compten amb una forta implicació popular. El relleu suau i sec ha permès el conreu de gra, llegums, vinya i fruita; les oliveres afegeixen el punt blau grisós al paisatge i les sureres destaquen amb els troncs recargolats sobre la terra pedregosa.

Un altre tipus de ruta, aquesta per dins del poble, ens porta a recórrer les masies que van ser ocupades per institucions republicanes i per destacats polítics: l’Estat Major a can Parellada, el Ministeri d’Estat a l’escola municipal, el cap de govern Juan Negrín a can Bech o la seu de l’executiu de la Generalitat a can Parxés.

La festa major és per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), i el Dilluns de Pasqua hi ha un aplec a l’ermita de Santa Eugènia.