La Morera de Montsant

Morera de Montsant és un extens municipi de muntanya prelitoral de la comarca del Priorat, al nord-oest de Tarragona (es troba al Priorat històric: monestir d´Escala Dei). S'estén al sud del Montsant amb les seves majors altituds: Roca Corbatera, 1.166 metres; Roca Falconera, 1.150 metres, o la Cogulla, amb 1.073 metres. El sector més muntanyós és travessat pel riu de Montsià i el seu afluent, el barranc dels Pèlags; i el meridional pertany a la conca del riu de Siurana, que travessa un estret sector del terme.

El clima és de muntanya mitjana, amb una lleugera tendència continental. Les pluges hi són protagonistes a la tardor i al curt estiu. Les característiques essencials del clima es deuen, en gran part, al relatiu aïllament que té respecte les influències de la Mediterrània. Els hiverns són força freds amb glaçades a les valls i neu a les muntanyes més elevades. Els vents i corrents freds del nord resten obstaculitzats per la presència de les muntanyes de Prades i la serra del Montsant.

El cultiu de la vinya ocupa la part més gran de la terra conreada del municipi i és una de les activitats econòmiques bàsiques; seguida de l'ametller, l'avellaner i els cereals. El regadiu és molt escàs i dispers.

El sector serveis i turisme és molt important al municipi, per l’existència del monestir d´Escaladei i nombrosos cellers que elaboren el famós vi amb Denominació d’Origen Qualificada Priorat.

La població té origen musulmà, com demostra el topònim, que prové de la denominació la moreria. El castell que van construir-hi els sarraïns va ser posteriorment adaptat i ocupat pels cristians, després de la caiguda del reialme de Siurana.

Durant l’edat mitjana, va estar sota la jurisdicció de diversos senyors feudals, des del llinatge dels Castellvell fins a la comunitat de Bonrepòs i la Corona, entre d’altres. Tot això fins a l’arribada dels cartoixans a Escaladei. Des d’aleshores, la vida del poble va quedar estretament lligada a la del cenobi.

Un dels episodis històrics més negres de la Morera va ser la Guerra del Francès (1810), quan els invasors van calar foc a l’església i van provocar una gran mortaldat entre els veïns.

El conreu de la vinya i l’elaboració de vi i aiguardent, així com la fabricació de paper d’estrassa, van ser les principals activitats econòmiques, conjuntament amb la ramaderia ovina, durant el segle XIX.

El segle XX va provocar un acusat despoblament del municipi, frenat gràcies a les segones residències i al turisme. L’activitat vitivinícola ha crescut amb la implantació de diversos cellers particulars.

La cartoixa d'Escaladei és el monument més destacat del municipi de la Morera de Montsant. És a les proximitats de l'agregat d'Escaladei, sota mateix dels peus del Montsant.

Les restes de l'excepcional conjunt monàstic, la primera cartoixa de l'orde de Sant Bru instal·lada a la península Ibèrica, daten de principi del segle XII i inclouen l'església de Santa Maria (1228), tres claustres, les cel·les dels pares cartoixans i restes d'altres edificis, murs, arcs i dependències. El conjunt es troba en un avançat estat de consolidació i restauració.

El nucli urbà de la Morera de Montsant també ofereix nombrosos espais d'interès arquitectònic, com l'església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVIII). Es tracta d'un edifici barroc, de sòlida planta de creu llatina, que encara conserva la portalada romànica d'un temple anterior.

Els carrers de la població també ofereixen estampes interessants, amb cases de pedra restaurades com a segones residències.

Un altre indret interessant és el mas de Sant Blai, bastit sobre les restes de l'antic monestir de Bonrepòs, fundat el 1215 i dependent del de Vallbona de les Monges. Hi va tenir activitat religiosa fins al segle XV, i posteriorment va ser reformat en diverses fases per adaptar-lo a un nou ús com a mas, tot i que encara s'hi poden descobrir elements de l'antic cenobi, com la capella.

El Parc Natural de la Serra de Montsant ofereix una gran varietat d'opcions per a la pràctica dels esports de muntanya, com ara el senderisme. Els camins marcats recorren tota la geografia del parc i enllacen els indrets més interessants, com els graus del Carabassal, del Carrasclet o de la Grallera, els cingles, els cims de la Cogulla (1.063 metres) o el piló de Senyalets (1.109 metres), les coves, les balmes i els barrancs. La Morera és el millor punt de partida per explorar la serra Major del Montsant.

També és possible practicar-hi l'escalada, tot i que cal informar-se de les normes de regulació que permeten practicar aquest esport: durant tot l'any aproximadament entre el grau de l'Escletxa i el grau de la Grallera, i només sis mesos l'any des d'aquest punt fins al límit amb el terme de Cornudella.

Aquesta regulació afavoreix la conservació de diverses espècies d'aus, com les àguiles cuabarrades i daurades i el falcó pelegrí. L'observació de la natura en general i de la fauna en particular és una altra activitat consolidada a la serra del Montsant.

Els vins amb Denominació d'Origen Priorat i els olis amb Denominació d'Origen Siurana tenen diverses empreses elaboradores al terme de la Morera de Montsant. És possible visitar algun celler de vins, tant al nucli de la Morera com al d'Escaladei i voltants, degustar-ne els apreciats vins negres i comprar-ne algunes ampolles. A Escaladei també es pot fer un tast o una degustació d'olis de primera qualitat.