Terres de Lleida

Les Terres de Lleida s'inclouen a la planura de l'Ebre mitjà, una de les zones més àrides d'Europa i, per tant, presenten un clima mediterrani continental acusadament sec. Les característiques fonamentals parlen d’unes temperatures molt contrastades, tant entre el dia i la nit com entre l’estiu i l’hivern. De fet, s’hi viuen estius llargs i molt calorosos, amb temperatures mitjanes de més de 20ºC durant quatre o cinc mesos, i màximes de 35ºC; i també hiverns llargs i durs, amb quatre o cinc mesos amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC i mínimes àmpliament per sota dels 0ºC.

Les precipitacions són molt minses, d’entre 350 i 500 mil·límetres anuals, irregularment repartides durant l’any, sobretot a la tardor i la primavera. A més, la plana experimenta un fenomen molt característic amb persistents boires hivernals i intenses gebrades que cobreixen el camp de glaç.

Només les muntanyes prepirinenques del nord de la Noguera i la Serra la Llena al sud de les Garrigues varien una mica aquest patró, amb pluges sensiblement més abundants, un fred més viu a l’hivern i temperatures més suaus a l’estiu.

L’agricultura és, sens dubte, l'activitat principal de les Terres de Lleida i la base de la seva economia. Els cereals —tant de secà com de regadiu— i la fruita dolça ocupen la major part dels camps del centre i el nord de la regió, mentre que l’olivera i l'ametller són majoritaris cap al sud. Els farratges i la vinya cobren certa importància en zones concretes del Segrià.

A més de l’agricultura, molts pagesos han aconseguit consolidar les seves explotacions gràcies a la pràctica de la ramaderia, en especial mitjançant granges de bestiar porcí i d’aviram.

Aquesta realitat permet endevinar que l’escassa implantació industrial està força enfocada a l’activitat agropecuària i radicada en capitals. La ciutat de Lleida, Mollerussa o Cervera concentren indústries dedicades a la fabricació de pinsos, la transformació de la fruita, l’escorxador o els productes lactis. Lleida és l’únic centre industrial mínimament diversificat, amb una importància creixent del sector metal·lúrgic.

A més, Lleida és també un centre comercial i de serveis de primer ordre, per a una àmplia extensió de comarques tant de Catalunya com de l’Aragó.

Pel que fa a la resta d’activitats econòmiques, cal destacar la producció d’energia, que és especialment important a la comarca de la Noguera, la qual proveeix una gran potència generada a les nombroses centrals hidroelèctriques de les conques de la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre.

Els vestigis dels primers pobladors de les Terres de Lleida es remunten al neolític i tenen un testimoni especial amb les pintures rupestres de la cova del Cogul, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els jaciments de les edats del Bronze i del Ferro són abundants i donen pas a l’època ibèrica, en què la regió va estar habitada per la tribu dels ilergets, amb l’única excepció de l’extrem oriental (Segarra), pàtria dels lacetans.

Els ilergets van fundar importants poblats com el dels Vilars (Arbeca), el d’Espígol (Tornabous) o d’altre a Artesa de Segre i Balaguer, tot i que el seu centre estava situat a Lleida. Allà residien els capitostos Indíbil i Mandoni, que van jugar un paper rellevant durant la Segona Guerra Púnica (segle III a.C.), amb aliances alternatives amb cartaginesos i romans. La posterior dominació romana es va vertebrar sobretot a partir de vil·les dedicades a la producció agrícola, a més d’algunes poblacions importants com Àger i sobretot Iesso (Guissona) i Ilerda (Lleida). Aquesta darrera ciutat dominava una àmplia regió.

Els musulmans van tenir una presència llarga i profunda a les Terres de Lleida, on van introduir importants tecnologies d’aprofitament de l’aigua, millores en els conreus i una extensiva fortificació del camp. En aquest sentit, es diu que la Segarra i l’Urgell són les comarques amb més castells de tot Catalunya. Balaguer i Lleida es van posicionar com les ciutats més importants durant els quatre segles que va durar el domini àrab. La poderosa taifa de Lleida va ser un baluard sòlid contra els cristians, que van iniciar la reconquesta d’aquest territori des del nord, gràcies a les tropes d’Arnau Mir de Tost (segle XI), que es convertiria en vescomte d’Àger per les seves gestes. Bona part de les Terres de Lleida van quedar deshabitades en una mena de terra de ningú.

El segle XII va ser el de la conquesta cristiana, assolida per les tropes dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona. Totes dues cases es van repartir les terres conquerides i en van infeudar un bona part a d’altres cavallers i estaments religiosos. Entre els segles XIII i XV, les possessions dels comtes d’Urgell van anar passant a la casa de Barcelona, unificant tot el territori finalment sota la dinastia dels Trastàmara.

Pel camí, Lleida va guanyar reconeixements i privilegis dels reis Jaume I —que va crear la Paeria com a òrgan de govern local— i Pere III. Malgrat les epidèmies i les males collites, el creixement de Lleida i comarca va ser sostingut durant el segle XV, almenys fins a l’esclat de la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Lleida va viure en primer pla l’episodi previ de l’empresonament del príncep de Viana per part del rei i la revolta va ser sonada. Joan II va entrar a Catalunya per les Terres de Lleida i va establir el quarter general a Balaguer per fer front a les tropes de la Generalitat, aquarterades a Cervera. Aquelles primeres batalles van arrasar àmplies zones d’aquesta regió.

El segle XVI va ser difícil. Tot i que algunes zones com la Segarra creixien gràcies al conreu del blat, altres com la muntanyosa Noguera patia amb força l’atac del bandolerisme, amb destacats personatges com Joan Fortià lo Luterà o el Minyó de Montellà. També les pugnes entre nyerros i cadells van afectar amb força aquella comarca.

La següent fita important en la història de les Terres de Lleida va ser la guerra dels Segadors (1640-52), que va significar una gran destrucció. Totes les comarques van patir aquell conflicte, amb episodis especialment crus a les ciutats de Balaguer i Lleida. Uns conflictes que es van repetir anys després amb la guerra de Successió, quan es va produir el pitjor setge de la història de Lleida (tres mesos de 1707), que va significar l’execució dels 7.000 refugiats al convent del Roser vinguts dels pobles veïns. La important batalla d’Almenar i l’ocupació de Balaguer van ser altres capítols d’aquell conflicte que va arrasar les Terres de Lleida.

Acabada aquella guerra, va arribar un període de tranquil·litat i progrés, amb una gran demanda de vi i oli. Les transformacions agràries van ser generals amb la introducció del regadiu; i les millores van arribar a tots els aspectes de la vida, com per exemple, les comunicacions, amb la construcció de la carretera Barcelona-Lleida-Madrid.

La guerra del Francès va acabar amb allò i va inaugurar un segle XIX convuls, on les guerres carlines també van colpir durament la població. En la part positiva, la construcció del Canal d’Urgell, que va portar el regadiu a les planes més àrides i van contribuir al sorgiment de la població de Mollerussa, a partir del primer terç de segle XX.

La Guerra Civil de 1936-1939 va provocar un fort sotrac a les expectatives de creixement de les Terres de Lleida. La recuperació, de la mà de la industrialització, no va arribar fins a la dècada de 1960. El creixement econòmic ha estat lent però sostingut en la tradició agrària de la comarca i avui dia, Lleida i la seva rodalia és un important centre industrial i comercial agro-pecuari.

La capital del Segrià és Lleida, ciutat més important de la regió i vila monumental. Hi destaquen obres arquitectòniques tan rellevants com la Seu Vella i el Palau de la Paeria (mostra del millor romànic civil català), les esglésies de Sant Llorenç i de Sant Joan o la Catedral Nova. Altres punts d'interès són el castell templer de Gardeny o l'espai natural dels tossals d'Almatret, prop de l'embassament de Riba-roja.

La comarca de les Garrigues destaca per les pintures rupestres del Cogul i el Museu Arqueològic de les Borges Blanques i els museus etnològics de Juneda i Castelldans.

L'empremta de la història marca la comarca de la Segarra, amb les restes prehistòriques de Sant Guim de Freixenet, l'antiga ciutat romana de Iesso a Guissona, el romànic de la capital, Cervera, o de Vallferosa, el call jueu de Torà, etc. Cal destacar l'Espai d'Interès Natural de la Vall del riu Llobregós.

L'art romànic estén la seva petjada més enllà del Pirineu lleidatà. La Ruta del Romànic permet apropar-se a obres com la col·legiata de Sant Pere d'Àger (Noguera); l'església de Sant Esteve de Palagalls (Segarra); la Seu Vella, l'església de Sant Martí i el Palau de la Paeria (Segrià); el monestir de Vallbona de les Monges, integrat a la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya, i Santa Maria d'Agramunt (Urgell), o l'església de Vinaixa (Garrigues).

La Ruta dels Castells recorre les fortaleses cristianes de frontera que abans de la conquesta de la Catalunya Nova limitaven amb territori musulmà. Inclou un castell pirinenc, el de Mur al Pallars Jussà, i els de Verdú, Arbeca, Montsonís, Montclar, Florejacs, les Pallargues, Vicfred, Concabella i Formós, entre altres indrets de valor monumental. Les darreres sis fortaleses formen una ruta pròpia, la dels Castells del Sió.

No falten a les Terres de Lleida obres dels arquitectes modernistes de l'inici del segle XX. Entre les edificacions agràries, destaquen la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, la Cooperativa de Verdú o el Sindicat Agrícola d'Ivars. Les construccions urbanes més reeixides són el Teatre Municipal de l'Escorxador i les cases Magí Llorens, Fregola o Melcior de Lleida; la casa Càrcer-Sobies de Tàrrega, o el Xalet Montiu de Balaguer.

El Pla d'Urgell, terra agrícola de regadiu, és paratge ideal per a l'excursionisme. L'estany d'Ivars i Vila-sana és un dels punts d'interès d'aquesta comarca amb capital a Mollerussa. També es poden fer excursions a través d'alguna de les Rutes pel Canal d'Urgell, una quinzena d'itineraris diferents que tenen en comú l'obra d'enginyeria que ha determinat més l'aspecte i la personalitat de les Terres de Lleida. Recorre espais naturals i monumentals de les comarques del Segrià, la Noguera, l'Urgell, el Pla d'Urgell i les Garrigues.

Amb capital a Balaguer, la comarca de la Noguera presenta dos perfils: més muntanyós al nord, marcat per la serra del Montsec, i la plana al sud. S'hi practica l'excursionisme, l'escalada, l'espeleologia i, a la vall d'Àger i al Montsec, el parapent i l'ala delta. A la serra del Montsec, s'hi conserven restes fòssils i petjades de dinosaures, com les de Fontllonga i Corçà.

La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega és un dels atractius de més renom de la comarca de l'Urgell i la manifestació cultural més multitudinària i internacional de les Terres de Lleida.

La gastronomia té un paper fonamental en aquesta zona. La fruita dolça, els cargols, la coca de recapte o els vins amb Denominació d'Origen Costers del Segre són productes que cal tenir molt en compte i no deixar de tastar. Menció a part mereixen el torró d'Agramunt i la xocolata a la pedra, propis d'aquest municipi. Les Garrigues ha esdevingut sinònim d'oli d'oliva. De les oliveres que en cobreixen els camps de cultiu, se n'extreu un oli de qualitat extraordinària amb denominació d'origen, que no falta a cap taula de les Terres de Lleida.